Els Serveis Agraris de Puçol es van omplir de gom a gom passat dijous en la presentació d'Els somriures de la pena, el nou llibre de l'escriptor de la vila Manel Alonso i Català. Organitzat per l'Associació Cultural l'Andana, l'acte es va dividir en dues parts. Primer, la tradicional presentació davant el públic, on van intervindre l'autor, Xavier Alcàsser com a conductor i Xavier Aliaga com a convidat. Més tard, els assistents van eixir al carrer per fer un passeig literari per Pouet, indret imaginari on es desenvolupen els relats i alter ego del propi Puçol.
L'escriptor i periodista Xavier Aliaga va fer la crítica de l'obra, que es pot llegir en aquest enllaç. Va destacar que tot i tractar-se d'un tema local, les històries són universals, amb la qual cosa no és necessari comptar amb les referències més properes: La literatura no és local o universal, un dels tòpics estúpids que hem de suportar els autors valencians. És literatura. I les històries funcionen o no funcionen. No li fem més voltes, apuntava l'autor d'Els neons de Sodoma.
Els somriures de la pena són un seguit d'històries sobre personatges vençuts i perdedors, que lluiten contra el destí. En aquest sentit, Aliaga hi assenyala que Manel Alonso no hi cau en l'excessiu dramatisme a l'hora de tractar els relats, i per contra, opta, les més de les vegades, per amnistiar les seues criatures literàries a través d’un humor agredolç i amable. Una mirada irònica, amb un mig somriure dibuixat als llavis del lector, que fa el trànsit agradós i la digestió plaent. Fins i tot als seus personatges més destarifats o odiosos, Manel els contempla amb una certa permissivitat divertida. No hi ha rancúnia, ni enveja, ni odi en aquestes línies, en paraules del de Xàtiva. Per la seua banda, Alonso va recordar amb emoció a les persones que havien compartit la memòria i el temps amb ell.
Passeig literari
La presentació d'Els somriures de la pena va continuar al carrer. Diversos participants van llegir un dels trenta relats dels que em composa el llibre en diferents indrets emblemàtics de Puçol, com la Torreta, l'edifici més vell de la vila, que es pot apreciar a la coberta de l'obra. Mentre, aprofitant el blanc encalat de les cases, es van projectar fotogràfies del Puçol del segle passat.
Posteriorment, amb la música de dolçainers i tabaleters, els cantaors Antonio Rojas i el "Ratllat" van interpretar diverses albaes composades pel mateix escriptor, com es pot apreciar en diverses imatges recollides al bloc de Manel Alonso.
Resse
nya a Nació Digital
D'altra banda, aquest cap de setmana, el cibermitjà català Nació Digital ha publicat una ressenya sobre Els somriures de la pena. Amb el títol "Col·leccionant records", el redactor Diego Giménez considera la mort com el principal eix de reflexió de la trentena de relats que completen el llibre.
(Imatges: L'Andana i Gabinet de Comunicació de l'Ajuntament de Puçol)
L'escriptor i periodista Xavier Aliaga va fer la crítica de l'obra, que es pot llegir en aquest enllaç. Va destacar que tot i tractar-se d'un tema local, les històries són universals, amb la qual cosa no és necessari comptar amb les referències més properes: La literatura no és local o universal, un dels tòpics estúpids que hem de suportar els autors valencians. És literatura. I les històries funcionen o no funcionen. No li fem més voltes, apuntava l'autor d'Els neons de Sodoma.
Els somriures de la pena són un seguit d'històries sobre personatges vençuts i perdedors, que lluiten contra el destí. En aquest sentit, Aliaga hi assenyala que Manel Alonso no hi cau en l'excessiu dramatisme a l'hora de tractar els relats, i per contra, opta, les més de les vegades, per amnistiar les seues criatures literàries a través d’un humor agredolç i amable. Una mirada irònica, amb un mig somriure dibuixat als llavis del lector, que fa el trànsit agradós i la digestió plaent. Fins i tot als seus personatges més destarifats o odiosos, Manel els contempla amb una certa permissivitat divertida. No hi ha rancúnia, ni enveja, ni odi en aquestes línies, en paraules del de Xàtiva. Per la seua banda, Alonso va recordar amb emoció a les persones que havien compartit la memòria i el temps amb ell.
Passeig literari
La presentació d'Els somriures de la pena va continuar al carrer. Diversos participants van llegir un dels trenta relats dels que em composa el llibre en diferents indrets emblemàtics de Puçol, com la Torreta, l'edifici més vell de la vila, que es pot apreciar a la coberta de l'obra. Mentre, aprofitant el blanc encalat de les cases, es van projectar fotogràfies del Puçol del segle passat.
Posteriorment, amb la música de dolçainers i tabaleters, els cantaors Antonio Rojas i el "Ratllat" van interpretar diverses albaes composades pel mateix escriptor, com es pot apreciar en diverses imatges recollides al bloc de Manel Alonso.
Resse
nya a Nació DigitalD'altra banda, aquest cap de setmana, el cibermitjà català Nació Digital ha publicat una ressenya sobre Els somriures de la pena. Amb el títol "Col·leccionant records", el redactor Diego Giménez considera la mort com el principal eix de reflexió de la trentena de relats que completen el llibre.
(Imatges: L'Andana i Gabinet de Comunicació de l'Ajuntament de Puçol)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada