Passat 7 de gener, el diari La Vanguardia va publicar l'article "Respecte per l'equilibri antic". El periodista Marc Soler dedicava dues pàgines a parlar de l'arquitectura de pedra en sec de les Terres de l'Ebre, basant-se en el llibre "La pedra en sec a les comarques del Baix Ebre i del Montsià", (Onada Edicions, 2010) una obra escrita per diversos autors i amb unes impressionants fotografies de Mariano Cebolla, que capten la riquesa d'aquesta arquitectura tradicional, clau en el nostre patrimoni. Podeu llegir l'article en PDF clicant ací: www.coac.net/aadipa/bloc/wp-content/uploads/2011/01/Pedra-en-sec.pdf
En l'article a doble pàgina, Marc Soler conta l'origen d'aquest redescobriment per la pedra en sec, a partir d'una exposició a l'any 1999 a Roquetes (Baix Ebre) i que va impulsar el seu estudi. El periodista parla dels autors, arquitectes amb l'ajuda de guies, que han inventariat les construccions amb aquesta tècnica a estes dues comarques ebrenques, a la vegada que també recupera part del lèxic tradicional relacionat, com les paraules "cocó", "casup" o "valona". Il·lustren el reportatge un seguit de fotografies dels marges de pedra a Xerta o de barraques a La Sénia.
Soler hi destaca la quantitat d'exemples que es poden trobar en aquest indret: 151 barraques, 86 marges o 63 receptacles d'aigua, entre d'altres. A més a més d'exposar la seua rellevància cultural, també hi assenyala el seu paper com a dinamitzadors del turisme d'interior. I és que com li apunta un dels autors del llibre, l'arquitecte Antoni López Daufí, semblen "jardins zen".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada