El diari Levante-EMV s'ha fet ressó de la tertúlia literària que va organitzar passat dijous al seu Club Diario. Sota el nom de "Literaturitzar el passat i el futur", va convidar quatre escriptors valencians: Enric Lluch i Girbés, Manel Joan i Arinyó, Rafael Escobar Martínez i Manel Alonso i Català, per tal que posaren sobre la taula en quin moment es troba la literatura valenciana i en valencià, a l'hora de fer la vista enrere.
Així, tal i com es recull en l'article, signat per Josep Lluis Galiana, cadascun dels autors va deixar la seua impressió sobre les dificultats, possibilitats i pecularietats de tractar històries pretèrites, tant de personals com de tota la societat. D'aquesta manera, per a Escobar, "escriure del passat o del futur dóna que pensar sobre el present", mentre que Manel Alonso apuntava que llegir sobre ficció "és més interessant per conèixer millor la nostra història", sense haver d'acudir a arxius o hemeroteques. En aquest sentit, va posar d'exemple l'obra de Vicent Andrés Estellés i la posguerra.
Quant a la vessant més íntima del passat i el futur literari, Manel Joan i Arinyó va tractar les seues obres Fem un trio i L'atzucac del perdedor, una mena d'autobiografia ficcionada. Per últim, Enric Lluch explicava als assistents els seus "escrúpols per a despullar-se en la meua narrativa i contar les meues pròpies vivències".
D'una altra banda, la tertúlia va coincidir en el moment agredolç que hi viu la literatura valenciana, ja que l'augment de l'escriptura i la lectura en llengua pròpia contrasta amb el progressiu minvament de valencianoparlants, uns 37.000 cada any, en xifres de l'article del Levante.
Així, tal i com es recull en l'article, signat per Josep Lluis Galiana, cadascun dels autors va deixar la seua impressió sobre les dificultats, possibilitats i pecularietats de tractar històries pretèrites, tant de personals com de tota la societat. D'aquesta manera, per a Escobar, "escriure del passat o del futur dóna que pensar sobre el present", mentre que Manel Alonso apuntava que llegir sobre ficció "és més interessant per conèixer millor la nostra història", sense haver d'acudir a arxius o hemeroteques. En aquest sentit, va posar d'exemple l'obra de Vicent Andrés Estellés i la posguerra.
Quant a la vessant més íntima del passat i el futur literari, Manel Joan i Arinyó va tractar les seues obres Fem un trio i L'atzucac del perdedor, una mena d'autobiografia ficcionada. Per últim, Enric Lluch explicava als assistents els seus "escrúpols per a despullar-se en la meua narrativa i contar les meues pròpies vivències".
D'una altra banda, la tertúlia va coincidir en el moment agredolç que hi viu la literatura valenciana, ja que l'augment de l'escriptura i la lectura en llengua pròpia contrasta amb el progressiu minvament de valencianoparlants, uns 37.000 cada any, en xifres de l'article del Levante.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada