Apunta't al Club Lector

divendres, 30 de març de 2012

Surtdecasa.cat entrevista Jesús Serrano, credor de Miquelet Setencàrrecs

Els contes són una formidable manera de traslladar experiències i històries entre les velles i les noves generacions. Amb aquest objectiu, i arrelada a la ciutat d’Amposta, hi apareixen els contes de Miquelet Setencàrrecs, un xiquet que amb la seua intel·ligència hi resoldrà els problemes que sorgiran a la capital del Montsià a principis del segle XX.

Amb “Altres encàrrecs de Miquelet”, que es presenta avui divendres a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta, el personatge creat per Jesús Serrano i il·lustrat per Jordi Alfonso viu sis noves aventures. El mateix Serrano hi feia cinc cèntims sobre aquestes en l’entrevista que Anna Zaera publica a Surtdecasa.cat


És un xiquet molt menudet que viu a l'Amposta de principis del s. XX i que, amb l'ajut de la seua inseparable granota Teresina, animen als personatges públics de la ciutat a que construeixin un Pont Penjant, unes Escoles, les Bandes de Música d'Amposta, anima a escriure a Sebastià Juan Arbó, crea el CF Amposta, es veu implicat en l'atracament de la Banca Escrivà…

L’autor de Miquelet hi explica com es va trobar amb poca documentació d’història local d’Amposta, i per aquest motiu, va dur a terme un treball de camp, sobretot amb entrevistes a la gent gran, d’on extrau un bon grapat de detalls i anècdotes que posteriorment serviran d’escenari als encàrrecs que ha de fer el protagonista.

L’entrevista sencera a Jesús Serrano es pot llegir fent clic ací.

Joaquina Barba estarà present a la Fira del Llibre d'Oliva

Amb l’arribada de la primavera, i tot i que encara resten poc més de tres setmanes per a la Diada de Sant Jordi, les primeres fires literàries ja trauen el nas aquest cap de setmana. És el cas d’Oliva, a la Safor, on des d’avui i fins el diumenge, acull aquest esdeveniment al Parc de l’Estació.

Entre les activitats programades per gaudir d’un bon parell de dies de literatura, l’organització ha programat un seguit de presentacions, xerrades-col·loquis i signatures de llibres, adreçades a connectar els escriptors i escriptores amb el seu públic.

Joaquina Barba és una de les autores que hi participaran en aquestes activitats. El diumenge al matí hi mostrarà les seues darreres obres de literatura infantil i juvenil, entre les quals hi ha dos títols de la col·lecció La Feram Sèrie Roja, contes dedicats a nens i nenes d’entre 10 i 12 anys, “La dolçaina màgica” i “Aixa arriba a l’escola”.

El primer, publicat al novembre del 2011, narra les aventures d’Hipòlit, un xiquet que viu aventures mentre pastoreja per les muntanyes de la Marina. En aquest llibre, Barba ha recuperat la tradició de les rondalles, per crear un relat que entremescla la màgia amb la nostra història.

Per la seua banda, a “Aixa arriba a l’escola”, l’autora d’Oliva retorna als contes que tracten problemes d’actualitat a les aules. En aquest cas, és la reacció d’un poble quan s’hi instal·la una família àrab, vista mitjançant els alumnes i la mestra del col·legi on s’espera a la nouvinguda Aixa.

Dilluns, a la Font d’en Carròs

El dilluns 2 d’abril se celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil, i per commemorar-ho, “La dolçaina màgica” sonarà a l’Agència Municipal de Lectura de la Font d’en Carròs. Serà a partir de les 17.30 hores, i comptarà amb la participació de l’autora i de l’escriptora Maite Insa.

El Levante-EMV es fa ressò de la presentació de l'"Ara, Estellés" a Burjassot

El diari recull la crònica signada per V. Ruiz Sancho en les pàgines de Comarques, i ofereix una bon recorregut per l’acte que divendres passat, va retornar Vicent Andrés Estellés al seu poble, a Burjassot, i en el qual es va presentar l’”Ara, Estellés”, el llibre-CD amb aportacions de poetes, músics, professors, etc. al voltant de la figura i l’obra del creador del “Llibre de les meravelles”, qui el 27 de març es va complir que ja fa 19 anys que va marxar de vacances.

La presentació va reunir als quatre impulsors de l’obra, Francesc Delcastillo, Carme Alonso, Pepa Àlvarez i Òscar Coll, de IES Joan Coromines de Benicarló, centre que va acollir les Jornades Estellesianes, on es va gestar el projecte.

"Que els temes d'Estellés siguen encara vigents, no sabem si és una bona notícia; però sí un bon glop d'aire fresc per a la normalització de l'idioma"

Un projecte que es completa amb el disc de dotze cançons de Ximo Caffarena. Precisament, el de Tavernes de la Valldigna va interpretar diverses peces del repertori creat per a l’”Ara, Estellés”, una combinació de rimes del poeta de Burjassot amb melodies valencianes. El van acompanyar Teresa Segarra, Quim Sanç, Vicent Torrent i Mercè Banyuls, els quals també hi col·laboren al disc.

L’article sencer de V. Ruiz Sancho al Levante-EMV es pot llegir tot clicant ací.

"I allà van els borratxets, els beats, els envejosos, els de la bufonà". Rafa Xambó ressenya Els somriures de la pena

A la passada primavera, Manel Alonso va comptar amb Rafa Xambó com a presentador d’un acte de “Els somriures de la pena”, a Sueca. Ara, gairebé un any després, el sociòleg i músic d’Algemesí ha publicat una ressenya sobre els recull de contes agredolços desenvolupats a Pouet, el Puçol literari en el qual Alonso hi ubica els seus personatges.

Xambó hi destaca els recursos que empra l’autor per endinsar-nos en la sofrida quotidianeïtat d’un grup de persones i personatges, típics dels nostres pobles al llarg del segle XX, mitjançant les històries casolanes i les vivències trameses en boca-orella, expressades amb un llenguatge a peu de carrer.

L’autor adopta la forma dietarista, el llibre de records, les històries del poble que es contaven a la vora del foc, per mostrar-nos una època trista, de misèries i falangistes, capellans i vençuts. Al poble de ficció, tan real,viuen com poden homes i dones endurits, cruels, i també somiatruites, tendres.

La ressenya sencera de “Els somriures de la pena” es pot llegir tot clicant ací.

dimecres, 28 de març de 2012

Les noves aventures d’en Miquelet Setencàrrecs

Miquelet, un xiquet ampostí, té nous encàrrecs per fer-li la vida més fàcil a la gent del seu poble. Acompanyat a tot arreu de la seua millor amiga, la granota Teresina, el protagonista es troba enmig de xicotetes i grans dificultats, de les quals se n’haurà de sortir amb l’ajuda d’enginyoses idees.

Altres encàrrecs de Miquelet” és el segon llibre d’aquesta nissaga, a càrrec de Jesús Serrano i de Jordi Alfonso. L’èxit obtés amb “Els encàrrecs de Miquelet”, publicat fa un any, els ha motivat per a escriure nous contes d’aquestos simpàtics personatges, que es presenten en públic el proper divendres 30 de setembre, a la biblioteca de la capital del Montsià.

Tot continuant el fil de l’anterior volum, els sis nous encàrrecs de Miquelet i Teresina tenen lloc en les dècades dels anys 30 i 40 del passat segle XX, dins d’alguns dels esdeveniments més destacats de la història local ampostina, com l’arribada del futbol, la posada en marxa del Carrilet de la Cava o la destrucció del pont penjant sobre l’Ebre durant la Guerra Civil.

Narrats en forma de contes especialment adreçats a lectors d’entre 7 i 10 anys, hi apareixeran els retalls de l’Amposta de fa 80 anys, amb els seus personatges, la seua vida quotidiana i els seus carrers i places.

Els autors

L’impulsor de “Els encàrrecs de Miquelet” és en Jesús Serrano, ampostí i llicenciat en Història, que va buscar en els contes una nova via per difondre aquestes vivències entre les noves generacions. Està il·lustrat per Jordi Alfonso, reconegut dibuixant de Móra d’Ebre que ha treballat per a diverses revistes europees.

"Tres estrelles Michelin" es va presentar a Blanes

El passat divendres, Blanes acollia la presentació del poemari "Tres estrelles Michelin", obra amb la qual en Joan Adell, veí d'aquesta localitat de la Selva, va guanyar el Ciutat de Sagunt de Poesia 2011. Les càmeres de Blanes TV van assistir-hi a l'esdeveniment.

dimarts, 27 de març de 2012

"La pastisseria i la cuina de la garrofa" al Telenotícies de TV3

L'original receptari que pren com a base la garrofa ha esdevingut un dels llibres de temàtica gastronòmica més reconeguts en les darreres setmanes. L'últim a fer-se ressò de les propostes que la Fundació Alícia i diversos restauradors, cuiners i pastissers de les nostres comarques han treballat amb aquest fruit ha estat el Telenotícies de TV3, el qual, en la seua edició d'ahir dilluns, van dedicar una peça a la cuina amb garrofa.

Els periodistes hi van acudir a Mont-roig del Camp, on van entrevistar Xavier Cort, de Comercial Garrofa, un dels impulsors de l'obra, qui exposava les bondats d'un producte que ha viscut dècades amb l'estigma de ser un succedani de la xocolata en temps de carestia. Posteriorment, dos cuiners, Xavier Ferraté, del Bresca i Eva Farnós, del restaurant Eva i productes Nat, fan cinc cèntims de les aplicacions pràctiques de la farina de garrofa. Tant Ferraté com Farnós hi han col·laborat amb receptes a "La pastisseria i la cuina de la garrofa".

La notícia es pot veure tot fent clic ací, a partir del minut 22.40.


Juanjo Roda parla La teca a la Plana Ràdio

En tot just un parell de mesos, la col·lecció gastronòmica d'Onada, La teca, s'ha eixamplat amb dos nous volums: "La pastisseria i la cuina de la garrofa", que explora les grans possibilitats d'aquest producte, i "La cuina del Delta de l'Ebre", un recorregut per les receptes de tota la vida de la Cava.

El director de la col·lecció, el cuiner Juanjo Roda, explica un poc més de les motivacions i objectius d'aquesta mena de receptaris arrelats al territori a les ones de La Plana Ràdio, de Santa Bàrbara.

Per escoltar l'entrevista sencera, es pot fer clic ací.

dilluns, 26 de març de 2012

"Ara, Estellés" a Canal 9

Passat dissabte, el Notícies Nou es va fer ressò dels actes que van transcòrrer la nit anterior a Burjassot en homenatge de Vicent Andrés Estellés, entre els quals hi va comptar amb la presentació del llibre "Ara, Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarló", esmentat a la peça audiovisual, i amb un recital de Ximo Caffarena, qui ha musicat dotze composicions estellesianes que s'inclouen a l'obra de Francesc Delcastillo, Pepa Àlvarez, Carme Alonso i Òscar Coll.



En aquest sentit, cal recordar que "Ara, Estellés" ha estat part de la documentació que l'equip de Dossiers ha emprat per dur a terme el documental "Estellés, poeta de meravelles".

Miquel López Crespí parla de "Les vertaderes memòries de Salvador Orlan" (1a part)

La novel·la Les vertaderes memòries de Salvador Orlan publicada per Onada Edicions del País Valencià, forma part d’una trilogia d’obres que ens situen a Mallorca, en temps de la guerra civil, en els mesos més àlgids de la repressió feixista contra el poble, quan l’escriptor Llorenç Villalonga es fa falangista i col·labora activament amb el Movimiento salvador de España. Les vertaderes memòries de Salvador Orlan és la segona obra d’aquesta trilogia. I parlar de la tercera part d’aquesta obra que s’ha anat allargassant a través dels anys és molt prematur, ja que, en els moments que escric aquestes notes, encara està en fase de redacció.

Parlem, doncs, de Les vertaderes memòries de Salvador Orlan i dels motius que feren que em fixàs en l’escriptor Llorenç Villalonga. Com es podien novel·lar aquells anys, passar a la literatura el món íntim de l’autor de Bearn? Ho vaig estar pensant molts mesos abans de posar-me a escriure. Record que quan vaig començar la redacció dels primers capítols tenia moltes preguntes dins el cap. Em demanava com era el món d’aquests professionals de classe mitjana amb somnis d’aristocràcia, quin era l‘ambient palmesà per on es movia la dreta i l’extrema dreta en temps de la República.

Fer literatura de la relació de Llorenç Villalonga amb el cap de Falange, el futur marquès de Zayas? Cada vegada em sentia més decidit a portar endavant la tasca, a escriure el que, de bon principi, només havia de ser una novel·la. Com era Llorenç Villalonga en apropar-se a la quarantena d’anys? Quin grau d’amistat i de complicitat hi hagué entre Villalonga i l’autor d’Els grans cementiris sota la Lluna, l’escriptor francès Georges Bernanos? Va ser realment Villalonga l’home que proporcionà a l’autor francès les informacions necessàries per a bastir Els grans cementiris sota la Lluna? Alguns estudiosos suggereixen que va ser l’amistat de Bernanos amb Zayas i Villalonga, juntament amb les notícies que li proporcionava Ives, el seu fill, el que li donà el material bàsic per a enllestir el llibre.

Em seduïa novel·lar aquella Palma, l’ambient d’abans de la guerra, la societat que va formar el nostre personatge. Com era possible que ja de bon començament de la seva carrera literària, Villalonga s’enfrontàs amb la major part dels col·laboradors de la revista La Nostra Terra, expressió màxima i portaveu del catalanisme illenc? Per quins motius va decidir escriure Mort de dama, la crítica més irònica del grup que envoltava l’Escola Mallorquina, els seguidors de Miquel Ferrà i Maria Antònia Salvà? Com era el món que envoltava la revista Brisas, aquell univers esnob tan allunyat del sentir i el bategar del poble mallorquí?

Nits de joia i disbauxa de la petita burgesia reaccionària palmesana, les relacions de Villalonga amb la ballarina Eva Tay i l’escriptora Emilia Bernal? Dies de campanya i conspiracions contra la República amb el fill de Bernanos, Ives, que demanava una “revolució sagnant” per acabar amb el comunisme. Per quins motius els socialistes de l’època ja tenien fitxat l’autor de Centro, la petita bíblia dels reaccionaris del moment, com a un element proper al feixisme? Era tan evident la seva posició política malgrat la banalitat que traspuava Brisas, la revista que dirigia el futur autor de Bearn? Novel·lar tot aquest món polític i cultural era una temptació a la qual no m’he pogut resistir, ho reconec sincerament.

Abans d’escriure Una Arcàdia feliç i Les vertaderes memòries de Salvador Orlan ja havia novel·lat alguns aspectes de la guerra civil. A L’Amagatall, que guanyà el Premi Miquel Àngel Riera de Novel·la l’any 1998, havia provat de furgar en l’univers dels homes i dones amagats a les muntanyes, als pous de les cases, a les coves de les muntanyes per tal de salvar-se, fugir de la barbàrie feixista. En la novel·la Estiu de foc, Premi Valldaura de Novel·la, Barcelona 1997, llibre publicat per Columna Edicions l’any 1997, i en l’obra Núria i la glòria dels vençuts (Pagès Editor, Lleida, 2000), novel·lava la història del desembarcament republica a Portocristo (Manacor), en temps de la guerra civil. En l’obra Els crepuscles més pàl·lids, que guanyà el Premi de Narrativa Alexandre Ballester 2010, podem trobar les vivències d’un presoner republicà en els camps de concentració mallorquins dels anys quaranta.

Però mai, fins fa uns anys, havia pensat a escriure des de l’òptica dels vencedors, des de l’univers d’aquells i aquelles que vestiren l’uniforme de Falange i feren feina per a Franco: em referesc a Francesc Barrado, cap de la policia i d’alguns dels escamots d’execució a Palma; Alfonso Zayas, cap de Falange; els germans Villalonga, Llorenç i Miquel, els intel·lectuals castellanistes més importants del moment i que se situen de seguida a recer dels militars sublevats contra la República; del coronell Tamarit, responsable d’una bona part de les farses judicials d’aquella època i que, com en el cas del batle de Palma Emili Darder, d’Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques, acabaven sovint en execucions sumaríssimes a primeres hores del matí. Dit i fet. Era qüestió de començar a escriure la novel·la d’aquells anys, el món de l’escriptor Llorenç Villalonga i els seus companys.

Miquel López Crespí és l'autor de "Les vertaderes memòries de Salvador Orlan", Premi de Narrativa Vila d'Almassora 2011, publicat per Onada al març d'enguany.

divendres, 23 de març de 2012

Este dissabte s'estrena el documental sobre Vicent Andrés Estellés a Canal 9

Demà, dissabte 24 de març, a les 22 hores, Canal 9 emet el documental "Poeta de meravelles, Vicent Andrés Estellés", realitzat per l'equip del programa Dossiers al voltant del poeta de Burjassot, nomenat Escriptor de l'Any 2012 per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

A més a més de l'estrena del cap de setmana, des de Televisió Valenciana està previst dos passis més, el dimarts 27 a les 21 hores i el diumenge 1 d'abril a les 22 hores, en ambdòs casos al Canal 9/24. A més a més, també es podrà veure, a partir de la setmana vinent, en la pàgina web de Dossiers.

Col·laboració

Per a aquest documental, que busca difondre i donar a conèixer a un dels més grans de les lletres valencianes, Onada Edicions ha col·laborat amb l'obra "Ara, Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarló" (Francesc Delcastillo, Òscar Coll, Pepa Àlvarez, Carme Alonso, 2011. Música de Ximo Caffarena), tal i com apareix als crèdits de la peça audiovisual.

Estellés retorna aquesta vesprada a Burjassot

Aquesta vesprada, Burjassot ret homenatge a un dels seus veïns més il·lustres. Vicent Andrés Estellés serà el protagonista d'un sopar-concert en el qual es recordarà la seua figura i la seua obra, que abasta clàssics com "La nit", el "Llibre de les meravelles" o l'extens "Mural del País Valencià", només per esmentar-ne alguns dels més coneguts.

L'acte serà a partir de les 20.30 hores a la seu de Ca Bassot, ubicada al carrer de Pablo Iglesias, 49. El preu de la vetllada que organitza aquesta entitat i l'Oficina de Promoció del Valencià de Burjassot és de 10 euros i es pot sol·licitar informació al correu estellesiburjassot@gmail.com.

12 poemes, 12 cançons

La iniciativa comptarà amb la presentació de l'obra "Ara, Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarló", un complet llibre que recull un conjunt de textos, ponències i exercicis al voltant d'Estellés, amb una destacada orientació didàctica. De fet, els seus autors i autores, Carme Alonso, Francesc Delcastillo, Pepa Àlvarez i Òscar Coll, són professors de l'IES Joan Coromines de Benicarló, institut que celebra anualment unes Jornades Estellesianes.

El llibre ve acompanyat d'un disc on Ximo Caffarena combina dotze rimes de l'immortal poeta amb diversos ritmes tradicionals valencians. Unes cançons que es podran degustar a l'acte d'aquesta nit, on Caffarena hi actuarà amb altres artistes que hi han posat el seu granet d'arena en l'enregistrament, com ara Vicent Torrent, Mercè Banyuls o Teresa Segarra, entre d'altres.

Es pot trobar més informació a El Periòdic, i al bloc La Cotorra de La Vall.

dijous, 22 de març de 2012

Demà divendres, "Tres estrelles Michelin" es presenta a Blanes


El proper divendres 23 de març, a les 8 del vespre, l'escriptor Joan Adell Àlvarez hi presenta el seu poemari "Tres estrelles Michelin", guanyador del Premi Bru i Vidal Ciutat de Sagunt 2011.

L'acte tindrà lloc a l'Auditori del Centre Catòlic de Blanes.

Preparant novetats: "Desterrats", de Marc Artigau


Cada poema és un lloc on aturar-se. La lectura de Desterrats no només obliga el lector a avançar a poc a poc, sinó que de tant en tant li fa fer marxa enrere, com si la primera lectura hagués deixat la realitat d’algun vers anterior adormida, pendent de ser encara descoberta.

Aquest exercici d’anar endavant i endarrere situa el lector en el mateix lloc on era, però a canvi amb la gratificació d’anar guanyant perspectives constantment a mesura que avança.

Amb "Desterrats", en Marc Artigau (Barcelona, 1984) ha guanyat el Premi Pepe Ribelles Vila de Puçol, que s'afegeix a una llarga llista de reconeixements obtesos tant en poesia com en teatre. De fet, Onada ha publicat també el seu text dramàtic "Les sense ànima", vencedora del Ciutat de Sagunt 2009 de teatre. Ens trobem doncs, davant d'una de les més fermes noves veus de la literatura catalana.

dimarts, 20 de març de 2012

Les Contalles de Muniatto, demà a Tortosa


Aquest dimecres 21 de març, a les 18.30 hores, la llibreria Viladrich de Tortosa acull la presentació de les noves Contalles de Muniatto: Muniatto i el jardí de la mare, El Halloween de Muniatto i Muniatto coneix Garbanso. Comptarà amb la participació d'una de les seues dues autores, Olga Besolí.

Comença la Llança de Sant Jordi 2012

Un any més, Òmnium Cultural ha posat en marxa la Llança de Sant Jordi, un aparador on les editorials mostren algunes de les novetats de literatura catalana que han sortit al mercat en els darrers dotze mesos. De nou, es pot votar al llibre que es té pensat regalar i a la millor coberta en tres categories: ficció, no-ficció i infantil-juvenil. Compta amb la col·laboració de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i el programa Ànima del Canal 33.

En aquesta tercera edició, la Llança romandrà oberta fins el proper 18 d'abril, quan es donaran a conèixer els títols més votats. Entre els participants, s'ho sortejarà un lot de llibres. Al 2011, va comptar amb 170 propostes de 60 editorials, que van ser votades per uns 3.000 usuaris.


Des d'Onada hi presentem quatre títols, dos en ficció i altres dos en literatura infantil i juvenil. En el primer cas, hi tenim "Vitis vinifera cataloniae", del castellonenc Vicent Palatsí, una sèrie de relats eròtics per a amants del vi, i "La mort, a l'ombra del bibliotecari", de Màrius Moneo, una novel·la on el de Berga mescla el misteri del gènere detectivesc amb els tocs d'humor que aporta el protagonista, el tímid i introvertit bibliotecari Artemi Boix.

Mentre, en llibres per a la canalla, presentem dues propostes adreçades a dos grups d'edat. En infantil, "La nana de Sara", una cançó de bressol composada pel tortosí Josep Maria Franquet i il·lustrada per Jordi Alfonso. I per al públic juvenil, l'escriptora d'Oliva Joaquina Barba ens relata les problemàtiques de la integració dels xiquets i xiquetes nouvinguts en "Aixa arriba a l'escola".

Amb tot, quatre títols seleccionats entre la trentena de llançaments editorials que des d'Onada s'ha fet arribar a les prestatgeries des de la passada Llança de Sant Jordi 2011.

dimecres, 14 de març de 2012

La cuina de la garrofa a Cambrils

"La pastisseria i la cuina de la garrofa" és una obra que compta amb nombrosos participants que han aportat el seu granet de sorra per confeccionar un receptari que recupere aquest producte tan nostrat. Cuiners, restauradors, pastissers i flequers, a més dels membres de la Fundació Alícia, els coordinadors, proleguistes i fotògrafs hi han deixat la seua empremta, i precisament, la revista electrònica Cambrils Digital s'ha fixat en dos dels partíceps naturals d'aquesta localitat del Baix Camp, els restaurants Eva i Bresca.

Substitutiu

Eva Maria Farnós i Manel Monclús, del restaurant Eva, expliquen a l'article de Cristina Sierra i Berta Ruiz que la relació amb la garrofa es remunta al 2007, quan, arran d'al·lergies a les proteïnes de la vaca i l'ou a les seues filles, van començar a investigar amb la garrofa com a substitutiu. Farnós i Monclús, a més a més, tenen una empresa, Nat, dedicada a la innovació culinària. Just a causa d'aquest projecte han estat en contacte amb la Fundació Alícia, que els hi va proposar prendre part del llibre. El resultat, uns originals cargols amb salsa de garrofa i cruixent de pernil d'ànec, i una crema de garrofa sense gluten.

Fruit tradicional

L'altre restaurant cambrilenc, el Bresca de Xavi Ferraté, hi ha incorporat un rèmol salvatge, garrofa i chutney. Un "innovador" plat de peix atès que la farina de garrofa, com exposa Ferraté, s'empra especialment en l'àrea de les postres i els dolços.

El cuiner assenyala el punt de torrefacció com la clau per aprofundir en les possibilitats d'aquest ingredient. En funció del seu torrat, això li dóna un punt de cacau o una major acidesa. És un gust molt untuós i que deixa un gust molt particular". Recorda també que la garrofa és molt densa i cal barrejar-la amb altres farines, sovint entre un 20% i un 30% de quantitat. "És un ingredient que no és dolç. Es fa servir més en pastisseria, però també es pot cuinar per a salat”, conclou.

L'article sencer es pot llegir tot clicant ací.

dimarts, 13 de març de 2012

Preparant novetats: "Les vertaderes memòries de Salvador Orlan", de Miquel López Crespí


La violència em feia por! Em demanava si, per servar la cultura d’una societat, els bons costums, tot el que existia d’amable i bell sota el cel hauríem de recórrer a l’espasa i el fuet com a Itàlia i Alemanya. Al Teatre Líric havia vist documentals i em feien fàstic aquells primitius italians i alemanys apallissant sindicalistes, jueus i persones d’esquerra. Mirava espaordit les immenses fogueres de llibres on cremaven Darwin, Marx, D’Alembert, Diderot, Heine, Voltaire, Remarque, Tolstoi...

Marx i Engels m’eren indiferents. Mai no he volgut aprofundir en les ximpleries de Karl Marx. Però m’indignava l’odi vers Voltaire, a qui havia llegit quan estudiava a Saragossa. Era necessari portar a les fogueres una part del saber universal? El preu per garantir els nostres privilegis era cremar un nombre indeterminat d’homes i llibres? Hem de tornar als anys de la Inquisició, bastir un nou autoritarisme? La necessitat de la militarització de la societat, com havia dit en les meues conferències de suport al Moviment en temps de la guerra?

Ho recordo de memòria. Era quan sonaven els trets dels escamots d’extermini per tota l’illa.

Les vertaderes memòries de Salvador Orlan és la nova novel·la de Miquel López Crespí, guanyadora del Vila d'Almassora 2011. Una història en la Mallorca dels temps de la Guerra Civil, que arribarà en breu a les llibreries.

dilluns, 12 de març de 2012

La cuina amb garrofa, al programa Divendres

El programa de TV3 va connectar en directe amb Mont-roig del Camp per parlar de les propietats nutritives d'un producte ben nostrat com és la garrofa. I com a mostra de com s'està potenciant i revifant el seu consum, es parla de "La pastisseria i la cuina de la garrofa", un llibre amb gairebé una trentena de receptes de la Fundació Alícia (també presents a la retransmissió) i de diversos cuiners, restauradors i pastissers de les nostres comarques.


Deconstruint Llorenç Villalonga: Salvador Orlan i Miquel López Crespí

Al 1967, l'escriptor mallorquí Llorenç Villalonga publicava "Falses memòries de Salvador Orlan", una sort d'autobiografia de l'autor de "Bearn o la casa de nines". Ara, al 2012, aquestos escrits es complementen amb la nova novel·la d'un altre autor de l'illa, en Miquel López Crespí, "Les vertaderes memòries de Salvador Orlan" (XI Premi Vila d'Almassora), un relat de la guerra i la posguerra a Mallorca, on la figura villalonguiana és ben present.

Tot tractant aquesta relació, López Crespí ha publicat un article al seu bloc, Memòria històrica, on exposa la trajectòria literària (i ideològica) de Villalonga, d'un "passat falangista, anticatalanista i franquista" fins a esdevindre un dels noms destacats de la literatura catalana del segle XX.

"Les novel·les Una Arcàdia feliç i Les vertaderes memòries de Salvador Orlan no són solament un viatge cap a la fondària de la Mallorca de l’any 1936, de la Mallorca dels anys anteriors als mesos sagnants de la guerra civil. Evidentment, hi ha molt més. M’interessava endinsar-me en el món interior de l’escriptor, en les seves contradiccions literàries i humanes constants, els problemes professionals i amorosos que tengué, el perquè del seu matrimoni amb Teresa Gelabert. Tot m’interessava. I més que res, furgar en els problemes que des de sempre tengué amb la cultura catalana de Mallorca."

L'article sencer "Llorenç Villalonga: dues novel·les" es pot llegir tot clicant ací.

divendres, 9 de març de 2012

Les Contalles de Muniatto a la Fira de l'Oli i l'Espàrrec de Godall

Aquest cap de setmana, la vila de Godall, al Montsià, celebra la novena edició de la seua Fira de l'Oli i l'Espàrrec, la qual cada any atrau un gran nombre de visitants de les Terres de l'Ebre i del Maestrat per conèixer aquestos dos productes arrelats a la localitat.

Dins la Fira, que s'extén entre el dissabte i el diumenge 10 i 11 de març, hi haurà un seguit de parades, entre les quals hi seran les Contalles de Muniatto. Ací es podran trobar les novetats d'aquesta col·lecció de contes infantils, com són els tres darrers números, Muniatto i el jardí de la mare, El Halloween de Muniatto i Muniatto coneix Garbanso, així com les dues Col·leccions de Muniatto, unes capses que recullen set contalles del personatge creat per les germanes Besolí.

dijous, 8 de març de 2012

Un tastet de "La cuina del Delta de l'Ebre"

La nostra darrera novetat és un repàs gastronòmic a la tradició culinària que amaga el Delta de l'Ebre, concretament a la Cava, de la mà de l'activa Associació Local de la Dona. Unes quaranta receptes que abasten àpats de peix, de carn, d'horta, arrossos i doços, un menú complet amb productes de la terra i salpimentat amb les històries que ens conten les autores de cada recepta de "La cuina del Delta de l'Ebre".

Per coneixer-lo una mica més, us oferim un tast d'aquest volum, que compta amb el pròleg de Pepa Aymamí i la introducció de Ramon Vidal.


dimecres, 7 de març de 2012

L'exposició dels dibuixos de Muniatto aplega a Tortosa

Després de publicar 14 Contalles de Muniatto, la seua il·lustradora, Ester Besolí, ha organitzat una exposició que recull els millors dibuixos de les aventures del personatge més peculiar de les Terres de l'Ebre.

La mostra ha recorregut diversos espais i ara arriba a Tortosa, concretament a la llibreria Ebrebooks (avgda de la Generalitat, 107). Entre el 9 i el 24 de març, qui acudisca a aquest establiment podrà gaudir de les 40 il·lustracions seleccionades, que abasten, de forma lúdica, el món d'aquest original xiquet, sempre disposat a ajudar a la resta i a passar-ho bé amb la família i la colla.

La inauguració oficial serà el 10 de març, a les 17 hores, i comptarà amb un contacontes a càrrec de l'altra creadora de les Contalles, Olga Besolí.

dimarts, 6 de març de 2012

Es presenta a la Cava "La cuina del Delta de l'Ebre"

Passat divendres, lo Sindicat de la Cava es va omplir de gom a gom per a la presentació del nou llibre gastronòmic "La cuina del Delta de l'Ebre", un receptari dut a terme per l'Associació de la Dona de la localitat, les membres del qual han proposat prop d'unes quaranta propostes de cuina casolana amb els ingredients del territori.

A l'acte hi van intervindre Maximina Saborido, presidenta de l'Associació, el coordinador del projecte Gustavo Turón, en Ramon Vidal, autor de la introducció, així com Pepa Aymamí de la Fundació Institut Català de la Cuina i Miquel Àngel Pradilla en representació d'Onada Edicions.

I com no podia ser d'altra manera, després dels parlaments, les cuineres de la Cava van preparar un seguit de les receptes contingudes al llibre, per comprovar de primera mà la riquesa de la gastronomia del Delta de l'Ebre.



"Ara, Estellés dóna veu al poeta del poble". Article a El Triangle

A punt d'acabar el passat 2011, el 30 de desembre, El Triangle va dedicar un espai del seu apartat de Cultura a ressenyar "Ara, Estellés", el llibre-CD sobre l'obra i la figura de Vicent Andrés Estellés. El text, signat per Àlex Romaguera, destaca que aquesta nova publicació "relliga l'apassionant biografia del desaparegut poeta de Burjassot amb un disc compacte", el que ha composat en Ximo Caffarena basant-se en les rimes estellesianes i les melodies tradicionals valencianes.

Obra imprescindible

L'article continua assenyalant el paper d'Estellés al capdavant de la poesia contemporània valenciana, a l'altura dels clàssics com Ausiàs Marc, així com la vessant més familiar de l'"Ara, Estellés", on hi apareixen els records de familiars. El periodista conclou apuntant que el projecte de Francesc Delcastillo, Pepa Àlvarez, Carme Alonso i Òscar Coll és una "obra imprescindible per descobrir la figura d'aquest poeta inigualable, patrimoni del nostre imaginari col·lectiu". Tot seguit, es pot llegir l'article complet.


dilluns, 5 de març de 2012

El Delta de l'Ebre en una cassola

El Delta és un espai reconegut per la seua riquesa natural, les aus que cada any passen per les marjals i les encanyissades, per les festes dels diversos pobles i les arrelades, tot i que joves, tradicions –no només festives, sinó també en la feina, en el dia a dia o en la mateixa parla– que caracteritzen un espai ben delimitat del conjunt de les Terres de l’Ebre.

A tot aquest conjunt cal sumar-li una gastronomia beneficiada de la disponibilitat dels productes del mar, de les hortes i granges, i com no, de l’omnipresent arròs. Uns elements que des d’antuvi els deltaics i, especialment les deltaiques, han aprofitat per preparar una bona diversitat d’àpats, que ara comencen a ser valorats més enllà de les llars casolanes.

En aquest procés de difusió i posada en valor de la cuina del Delta s’emmarca el darrer projecte impulsat per una de les institucions més rellevants de la zona: l’Associació Local de la Dona de La Cava. Les dones caveres han aplegat en un llibre prop de 40 receptes que són més que un conjunt de plats. Com explica Ramon Vidal a la introducció, “a través de la cuina podem conèixer el gust d’un poble ple d’aromes i sabors, la seua cultura, la seua identitat, en aquest cas, el Delta de l’Ebre”. El paisatge posat a la cassola, recordant les paraules de Josep Pla.

De l’anguila en suc a les paracotes

La cuina del Delta de l’Ebre” es divideix en quatre parts. Per obrir boca, anguiles, aguletes i tenques són les primeres en desfilar. Durant anys, aquestos peixos han estat molt comuns als fogons caveros, i les formes de menjar-los abasten un ampli ventall: amb fideus, a la biscaïna, servits en potatge o en ceba i tomata, per esmentar-ne alguns.

Continuen els entrants i primers plats. Les fotografies de Paül Peralta i Mariano Cebolla ens transporten per sopes de frígola, farinetes de llegum i de panís, fesols sofregits amb sardina, guixes o caragolets, entre d’altres, tots ells confeccionats amb ingredients de l’hortet acompanyat de peix.

Els plats forts venen amb els arrossos i les cassoles. L’aliment-símbol del Delta es conjuga amb carn, verdura, llegum i hortalissa, donant lloc a propostes com l’arròs amb col i fesols, tan propi d’aquestes terres, o l’arròs amb pataca i abadejo, altrament conegut com l’arròs de pobre. Com alternatives, una bona cassola de conill amb caragols, de potetes de corderet a la serraneta o de peus de porc. I una de ben cavera: el guisat d’ànec mut. Quan es cuina, és que les festes són a punt d’arribar!

Per concloure, la darrera part del llibre està dedicada als dolços, com ara el braç Fabiola, el pa amb vi o el mostillo. També hi ha el panoli, una pasteta que cada any, per Sant Roc, l’Associació de les Dones de la Cava reparteix per tot el poble. Les últimes, però no menys importants, són les paracotes. Figues seques, farina, sucre, ou, sifó i llima, que no són sols un abellidor dolç, sinó que representen la història i les persones de tot un poble.

Records en un cassola

El llibre de les Dones de La Cava no es queda en la gastronomia. Cadascuna de les receptes està signada per una membre de l’Associació que explica curiositats, historietes o detalls relacionats amb el plat en qüestió. Pot ser des d’aclarir conceptes típicament deltaics, com el xapadillo, fins records de les familiars que els van transmetre la recepta. En la paella pobra, per exemple, Lourdes Fabra retorna a la seua infantesa, quan la feia la seua àvia mentre els pares treballaven als arrossars. I en les farinetes de panís i col, Margaret Morelló recorda que les solia preparar, també en la seua àvia, quan anaven a la garriga a collir olives.

“La cuina del Delta de l’Ebre” ha comptat amb la coordinació de Gustavo Turón, mentre que el pròleg va a càrrec de Pepa Aymamí, Directora de la Fundació Institut Català de la Cuina. L’obra forma part de la col·lecció “La teca” d’Onada Edicions, dedicada a la gastronomia de les nostres comarques.

divendres, 2 de març de 2012

Avui divendres, es presenta "La cuina del Delta de l'Ebre" a La Cava

Aquesta vesprada es presenta la novetat editorial "La cuina del Delta de l'Ebre", de l'Associació Local de la Dona de la Cava. Serà a partir de les 20 hores a lo Sindicat, avinguda Goles de l'Ebre, 208, de Deltebre.

Hi intervindran
· Maximina Saborido, presidenta de l’Associació Local de la Dona de la Cava
· Gustavo Turón, coordinador del projecte
· Juanjo Roda, director de la col·lecció La Teca
· Miquel Àngel Pradilla, representant d’Onada Edicions
· Pepa Aymamí, directora de la Fundació Institut Català de la Cuina
· Ramon Vidal, educador ambiental i introductor del llibre

dijous, 1 de març de 2012

Reus va acollir la presentació de "La pastisseria i la cuina de la garrofa"

Passat divendres, el Palau Bofarull de Reus es va omplir per a la presentació de "La pastisseria i la cuina de la garrofa", el llibre amb el qual la Fundació Alícia i nombrosos cuiners i restauradors treballen amb aquest ingredient per tal de revifar-lo i recuperar-lo, tot introduint la garrofa, en forma de farina torrada, en nombrosos i sorprenents àpats, com van poder tastar els assistents.

Hi van intervindre el president de la Diputació de Tarragona, en Josep Poblet, així com en Jaume Biarnés, de la Fundació Alícia, i en Xavier Cort, de la Cooperativa Agrícola Comercial Garrofa. Poblet va destacar-hi el paper d'iniciatives com aquesta per apropar "la relació entre els sectors primari i terciari, un vincle fonamental en la dinamització de l'activitat agrícola i alhora del turisme", segons recull la pàgina de l'administració tarragonina.

Per la seua banda, els representants de la Fundació Alícia i de Comercial Garrofa van presentar les seues institucions i van divulgar les possibilitats culinàries i nutritives d'un element mediterrani com aquest, del qual les comarques de Tarragona són dels majors productors a nivell mundial.

Entre els mitjans de comunicació que s'han fet ressó d'aquest acte hi ha La Malla, el Diari de Tarragona i Europa Press, on es pot llegir la crònica de la presentació.

El més consultat a Onadaedicions.com durant febrer

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de febrer.

FICCIÓ

1. Vitis vinifera cataloniae. De nou, els contes del castellonenc Vicent Palatsí encapçalen la llista de la ficció, tal i com va succeir el mes passat. Els diversos relats eno-eròtics han continuat d'actualitat en les darreres setmanes, com la presentació del llibre a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València el primer divendres de febrer.

2. Els cossos oblidats. Arran del tràgic succés de setembre de l'any passat, la figura i l'obra de Salvador Iborra han corregut per la xarxa, i moltes persones han pogut conèixer els versos combatius del que era una ferma promesa de la literatura en valencià, tapat encara per militar en un gènere sovint poc mediàtic com és la poesia. Aquest poemari, publicat al 2009, va guanyar el Bru i Vidal de Sagunt.

3. Tres estrelles Michelin. Un altre poemari hi apareix al rànquing, en aquest cas, la darrera novetat de la col·lecció fins el moment. Amb aquestos versos, el blanenc Joan Adell reflexiona sobre la nostàlgia i el pas del temps, un abordament de temes universals que el van atorgar el Ciutat de Sagunt del 2011. Durant aquesta primavera hi ha previstes diverses presentacions per conèixer de primera mà l'obra i el poeta.

4. L'atzucac del perdedor. Si hi ha un autor en el panorama literari valencià que mereix l'etiqueta de peculiar, aquest és, sens dubte, en Manel Joan i Arinyó. Amb llibres com aquest ha desenvolupat un estil prou característic, carregat d'imaginació, ironia i humor. La continuació de Fem un trio va endur-se el Diputació d'Alacant 2010.

5. Després del silenci. Des de setembre del 2010, les vivències de la família de Joan Queralt han marxat a pas consistent, guanyant-se el favor del públic i de la crítica sense pressa però sense pausa, per acabar esdevenint una de les novel·les valencianes més celebrades dels darrers temps. El bon fer d'Enric Lluch en la literatura infantil i juvenil s'ha mantingut en el pas als llibres adults, reconegut pel Ciutat de Sagunt.

NO FICCIÓ

1. La pastisseria i la cuina de la garrofa. A l'igual que ocòrre en l'apartat de ficció, es repeteix el més consultat del mes de gener. Aquest original receptari de la Fundació Alícia i altri ha estat un dels llibres del febrer que acaba de finir, amb un ample ressó mediàtic en mitjans de comunicació i entre els amants de la bona cuina del territori. A més a més, divendres passat es va presentar en societat al Palau Bofarull de Reus, que va comptar amb els impulsors d'aquest projecte per recuperar un producte ben nostrat.

2. Els annals del monestir i convent de Benifassà, por Joaquín Chavalera. Una altra obra que ha arribat enguany a les prestatgeries, i que també ha estat presentada fa tot just una setmana a Benicarló, junt la resta de la col·lecció Biblioteca Taula del Sénia. Els Annals trauen a la llum una part molt important de la història de les nostres terres, entorn a un centre religiós, polític i cultural que durant segles va ser un actor protagonista, el convent i monestir de Benifassà.

3. La vida tortosina. Volum I. Dos mesos després de la seua exitosa presentació a Tortosa, el llibre de Quimo Panisello continua sent dels més sol·licitats i buscats. Els treballs del dissenyador tortosí han donat fruit en un complet i ben gràfic recorregut per la capital de l'Ebre per meitat del segle XX, carregat de records quotidians. La segona part arribarà en breu a les llibreries, per a principis del mes d'abril

4. Ara, Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarló. La figura de Vicent Andrés Estellés gairebé sempre hi és d'actualitat, ben vigent si seguim les paraules de Joan Garí en la darrera ressenya publicada d'aquest llibre a les pàgines d'El Temps. Per aquest motiu no sobta que una de les darreres monografies sobre el poeta de Burjassot continua captant l'interés del públic. Francesc Delcastillo, Carme Alonso, Pepa Àlvarez i Òscar Coll, junt al treball de Ximo Caffarena en el disc que acompanya l'obra han dut a terme aquesta original versió estellesiana, adreçada sobretot als estudiants.

5. El Poble Nou. La darrera colonització del delta de l'Ebre. Tanca l'escalafó aquesta obra publicada al desembre de 2008, dins de l'ambiciós projecte "La transformació del territori" destinada a aprofundir en com aquestes comarques van tirar endavant gràcies a grans iniciatives, entre d'elles, la creació d'aquest poblat al Delta. El llibre d'Antoni López i Emeteri Fabregat és un recorregut històric per aquesta localitat creada per l'administració fa poc més de mig segle.