divendres, 14 de febrer de 2014

La voràgine del viure. Manel Alonso ressenya el poemari de Josep Ribera

Aquesta vesprada, a partir de les 20 hores, la Tasca el Cau d'Almenara organitza un doble acte literari. Es presenten dues obres, d'una banda, els articles periodístics de Manel Alonso recollits en "Cròniques des de l'infern", i de l'altra, la poesia de Josep Ribera en "Voràgine", poemari pel qual va rebre el Premi Ciutat de Sagunt 2012.

I precisament, ha estat en Manel Alonso el darrer a ressenyar el llibre de Ribera, en un article aparegut aquesta setmana al Diari Gran. Amb el títol de "Josep Ribera desmunta la voràgine del viure", l'escriptor i crític puçolenc recòrre els versos del quart volum del poeta i lingüísta, un article que reproduïm a continuació a causa de ja no estar disponible al lloc web original.

Josep Ribera desmunta la voràgine del viure

El poeta de Faura Josep Ribera és una de les veus poètiques valencianes de la seua generació (nascut en la dècada dels seixanta del segle passat) més original, i ho és per diverses raons, la primera perquè en la seua obra no es reflectix amb la intensitat d’altres la influència d’eixe monstre de les nostres lletres que és Vicent Andrés Estellés. La poètica de Ribera, guardant les distàncies, potser està més a prop de la d’eixe gran out-sider de la generació dels setanta que és Antoni Ferrer. La seua formació humanística i literària, la seua passió pels jocs a què ens invita amb el llenguatge, la gran coneixença de l’ofici de poeta que el fa treballar amb la lentitud i precisió d’un vell rellotger tot mesurant les síl·labes de cada estrofa o construint el batec del ritme intern de cada vers que pretén i vol ser lliure, tot plegat així ens ho confirma.

Sense disciplina, sense rigor, sense conéixer les regles del joc la poesia no és més que un cert to aparentment líric, un alé improvisat i fugisser, i d’això Ribera és molt conscient. Per aquesta raó la seua poesia necessita de tota l’atenció del lector. La seua proposta és una picadeta d’ull i una invitació a jugar i a gaudir del llenguatge i de la música que amb aquest construïx el poeta, però la seua no és una poètica bella i buida, un cadàver exquisit, sinó que està farcida d’unes emocions, d’uns sentiments intensos, d’uns suggeriments a la reflexió i a la necessitat de viure sense la tenalla de la por i, fins i tot, un acte de denúncia del costat fosc de l’ésser humà.

Fa uns mesos Ribera va publicar el seu quart llibre, "Voràgine" (Onada edicions, Benicarló, 2013), amb el qual va obtindre el XV Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal-Camp de Morvedre. La trajectòria del nostre poeta, des de l’aparició del seu primer llibre, "Alba lasciva", allà per l’any 1994, ha estat lenta i fins i tot diria que parsimoniosa si la comparem amb la d’alguns companys de generació.

"Voràgine" és un llibre ple d’homenatges, per una banda a la literatura amb la qual ens invita a jocs intertextuals, per una altra a alguns personatges que admira i li són referents morals i polítics, i finalment a una geografia molt concreta que conforma, en part, el marc de la seua existència.

"Voràgine" està dividit en un preàmbul i quatre apartats, a través dels quals veiem com l’autor passa de parlar-nos des d’un jo individual a un nosaltres, és a dir des dels seus interessos i preocupacions en singular als seus interessos i preocupacions en plural.

Des del mateix preàmbul Ribera invoca la memòria, un element necessari per a la construcció del relat del jo individual i col·lectiu. Eixa necessitat de memòria li és transcendental per a parlar de l’amor, del dolor que produïx la pèrdua, del pas del temps, però també per alçar la veu contra l’oblit per tal de no recaure en vells i tràgics errors.

L’ésser humà està immers en la voràgine del viure, una voràgine que tendix a arrossegar-lo cap a l’esclavitud del desordre, cap a la confusió dels esdeveniments i de la gent. El poeta, com qualsevol individu, necessita reduir la velocitat que li imposa l’espiral del seu temps, aturar-se durant unes hores a la vora del camí i en silenci pensar i repensar-se. Li cal, com a l’alcohòlic, assumir que està immers al bell mig d’una situació anòmala i dominat per la voràgine per tal de, després, desmuntar-la peça a peça i traure-li tot l’entrellat i recuperar l’ordre.

"Voràgine" és un llibre elaborat a consciència, intens, original, contundent, en el qual el compromís individual amb la vida es conjuga i barreja amb un compromís col·lectiu per la dignitat de la vida de tots, com també és un crit en defensa de la llibertat de la societat en què viu.

Cap comentari:

Publica un comentari