Apunta't al Club Lector

dijous, 30 de març de 2017

"La mirada nostàlgica al passat". Reusdigital.cat entrevista Maria Lluïsa Amorós, autora de "El retorn de l'Àngela"

Amb la vista posada a la pròxima estrena de la nova novel·la de Maria Lluïsa Amorós, "El retorn de l'Àngela", el diari digital Reusdigital.cat ha publicat una entrevista a l'escriptora, un dels noms propis de la literatura de les comarques del Camp des de fa tres dècades, amb una prolífica bibliografia en literatura juvenil i novel·la per a adults. És en aquest darrer gènere en el que s'inscriu "El retorn de l'Àngela", que aplega tan sols un any després de la reeixida "La força d'Aglaia".

En la conversa amb el periodista Marc Busquets, Amorós destaca "la mirada nostàlgica al passat amb un punt de tristesa" que posa sobre la ciutat de Reus, una de les puntes del triangle amb Girona i Suïssa, indrets ben coneguts per l'escriptora. Tal com exposa, el desencadenant és la tornada de la protagonista, l'Àngela, al seu Reus natal, més de quaranta anys després de la seua marxa. La vella casa familiar li desperta els vells records i l'impuls de retrobar-se amb les amigues d'infantesa i adolescència.

En l'entrevista, Amorós explica com aquesta vinguda a Reus serveix per posar de manifest els canvis patits en la capital del Baix Camp: "Més enllà d'aquesta mirada nostàlgica del passat, més enllà del fet que ella recordi la seva infància a la ciutat, a la novel·la també s'hi planteja que potser algunes coses no s'han fet bé. Passeges pel carrer i et trobes que els elements que anys enrere havien estat populars han estat destruïts. Parlo d'edificis sencers, façanes, fins i tot rètols. Passen els anys i tens a la memòria tot el patrimoni que s'ha perdut i te n'adones que algunes façanes de Reus, posem per cas, s'haurien pogut conservar millor."

Un altre dels punts que toca el "El retorn de l'Àngela" és l'amistat. Com dècades després de prendre camins separats, les quatre amigues s'ajunten al vell jardí familiar: "he volgut parlar de l'amistat que es forja quan som petits, que jo crec que pot durar per sempre i que segons com és més forta i més bonica que no pas en altres èpoques de la vida", aclareix l'escriptora.

Tinc la sort de tenir memòria fotogràfica, i això em serveix per poder reflectir escenes i coses que sí que he vist i viscut. En tot cas, això sí, quan he usat elements personals per a les meves novel·les ha estat més aviat de manera puntual. Escriure d'un mateix, al capdavall, no em resulta interessant.

Podeu llegir l'entrevista sencera de Reusdigital.cat tot clicant ací.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada