Apunta't al Club Lector

divendres, 14 de juliol de 2017

Les narratives del Camp de Tarragona d'Onada, a un article de Núvol

Una ullada a la narrativa del Camp de Tarragona en el darrer anys. Aquest és el propòsit de l'article "Formes i maneres d’explicar-se des de la perifèria" que ha publicat Joan Cavallé al digital Núvol. En ell, el dramaturg realitza una sèrie d'apunts sobre la producció d'aquest gènere que ha eixit des "l'àmbit semiadministratiu que anomenem el Camp de Tarragona i que inclou, a més del Camp estricte, les comarques limítrofes del Priorat, la Conca de Barberà i el Baix Penedès".

En l'article, Onada hi té una destacada presència, gràcies a "l'aposta per autors del Camp de Tarragona" que es ve donant des de fa uns anys sobretot dins del projecte de Literatura Km 0 d'Onada Educació, la vessant d'obres per a centres educatius, i en la qual s'encabeixen una desena de títols provinents d'aquestes contrades. La ressenya s'hi fixa en els tres darrers, tots ells publicats a la col·lecció Maremàgnum, de caire juvenil, tot i que, "malgrat aquesta marca d’edat, es poden llegir com a obres per a tots els públics", segons Cavallé.

En concret, s'hi fixa en "Que s'acabin les vacances, si us plau!" de Noemi Bagés, "una frenètica novel·la d’aventures que penetra amb encert en la mentalitat i el tarannà dels adolescents de sempre", i en "Cafè Berlevag" de Mònica Batet, la qual "ens atrau amb una melodia, com si es tractés d’una flautista encantadora de ratolins, i ens arrossega per tres històries que són en realitat una mateixa història, sobre la persistència del record, sobre el dolor de l’amor, però també sobre el poder de la vida. Una novel·la en clau amb un estil molt madur". La tercera és una novetat d'aquesta primavera: "El secret de les terres roges" de Lurdes Malgrat, "una distòpia que permeta l'autora alhora desdoblar la realitat en dues visions paral·leles que es retroalimenten, amb un eficaç domini del temps narratiu".

A banda, també deixa un esment per a "El retorn de l'Àngela", la nova novel·la de la reusenca Maria Lluïsa Amorós, "un acurat exercici sobre la memòria personal". Amorós forma part del conjunt d'escriptors tarragonins "que van iniciar la seva producció narrativa a començaments dels vuitanta i que, amb itineraris personals ben diversos, avui encara es mantenen actius", juntament Olga Xirinacs o Margarida Aritzeta, autora de "Cita a la Paret de Gel". A l'article també hi apareixen citats Àngel-O. Brunet ("Dirk, dixit!") i Jordi Tiñena ("Un dia en la vida d'Ishak Butmic") com a representants de la novel·la negra tarragonina.

Podeu llegir l'article sencer de Joan Cavallé tot clicant ací.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada