Preparant novetats: "Hèctor Molina, la veu de la terra del segle XXI"

 

Elaborant una analogia cinematogràfica, Hèctor seria l’home que xiuxiueja a l’oïda de la terra. Cor, ment, tècnica i saviesa d’un ofici dibuixen una personalitat profundament arrelada al territori que transcendeix la relació cos a cos per posar veu i significat a la seua presència en la nostra vida.

Hèctor és una presa de terra enmig de la voràgine dels temps. Fluctua de l’abstracte al concret amb facilitat i es mou entre tarongers amb tanta comoditat com es mou entre projectes educatius. El motiu? Parla el mateix idioma primigeni, original, del camp. Un llenguatge que sorgeix de la seua passió i d’una defensa encesa de les llavors autòctones que han crescut en un context que manté els seus propis codis i lleis, que respon a maltractaments i a afectes amb entitat pròpia.

Aquesta llarga conversa mantinguda amb Hèctor va d’això, de relacions amb la terra, d’oficis, de l’horta i de recursos, de maneres d’entendre la relació de l’ésser humà amb la màtria, de greuges, esperança i resistències. Es converteix en una radiografia de problemàtiques actuals a les quals ha de fer front el sector agrícola i sorgeix del fruit d’una vocació i d’un interès absolutament descarnats pel futur del camp i, encara més, pel seu present. Per això Hèctor forma part de la generació del canvi. Tota una responsabilitat. Tot un orgull, però, que respira i s’alimenta, generació rere generació, del mateix alè de terra mullada que forma part de l’ADN de la gent vinculada al camp. Hèctor Molina, quixot i mag, ens mostra tot el seu compromís i la seua manera d’entendre l’agricultura del segle XXI.

Autors

Hèctor Molina (Vila-real, 1977) és l’impulsor del projecte el3ments que recupera espècies vegetals amb millores tecnològiques en benefici del medi ambient, l’entorn i la societat. A més, és ideòleg del projecte crec3r, imparteix tallers educacionals basats en la reeducació agrària i l’alimentació saludable, en els quals treballa aspectes com la paciència, la responsabilitat o la importància de la cura de les plantes i les llavors tradicionals fomentant el treball en equip. També ha impulsat el projecte dec3ro, una consultoria de solucions tecnològiques per a la reducció del desaprofitament alimentari en la indústria agroalimentària i restauració. Ha estat membre i representant espanyol en el Consell Europeu de Joves Agricultors (European Council of Young Farmers – CEJA) i president de la sectorial de Joves Fepac-Asaja de Castelló. També és assessor en matèria vegetal de diversos cuiners. Actualment participa en la secció “Hort Sostenible” d’Al Ras Magazine, en la ràdio pública valenciana À Punt. També ha rebut diversos reconeixements nacionals i europeus.

Alícia Coscollano i Masip és periodista i escriptora. Signa al diari Levante com Núria Vernet. És autora de Cosas rotas (IV Premi d’Autors Benicarlandos 2001), La Polinesia (finalista del II Concurs de Narrativa per a Dones de la G.V.), Cròniques de la innocència (Antinea), de l’assaig Carles Santos i Ventura (Onada Edicions) i Carmen Segura i Martí, una mestra avançada al seu temps (Onada Edicions). Impulsa i dirigeix el digital La Calamanda (http://lacalamanda.com/).