divendres, 10 de maig de 2019

"És com paralitzar el temps en un detall, però encara que siga una cosa breu, ha d’haver narrativitat". El crític Josep San Abdón entrevista Sergi Cambrils

L'estiu de l'any passat, el pintor peniscolà Sergi Cambrils irrompia en el món de la literatura amb la publicació del seu primer llibre, "Tropecientas trompas", un conjunt de microrelats que exploren tota mena de sensacions: irònics, emotius, desenfadats, divertits, nostàlgics... Al remat, una selecció dels centenars de microhistòries que Cambrils porta escrivint des de fa cinc anys, i de les quals algunes ja han estat premiades al programa radiofònic Wonderland de RNE.

"Un microrelat té moltes més coses, contar una història i contar-la d’una manera subjectiva, que al mateix temps et faça obrir els ulls a quelcom que siga universal i que tots puguen entendre. El lector ha de ser una persona activa i que faça una reflexió sobre el que ha llegit", explica Cambrils en l'entrevista que li realitza el crític Josep San Abdón per al digital 3x4.info. En la conversa sorgeix la inevitable comparació entre les dues arts que treballa l'autor: "ens volem igual, la pintura no és gelosa i em deixa flirtejar una mica amb l’escriptura", i explica que en ambdòs casos es tracta de trobar la narrativa a un temps breu, quasi paral·litzat. Així, no és estrany que quadres i microrelats cambrilians tinguen trets comuns, com l'absurd, l'oníric, el surrealista...

Quan s’acaben de llegir tots els relats, no hi ha un discurs buscat, però sí que trobo que es desprèn fragilitat, és la paraula que uneix a tots aquests microrelats molt diferents entre ells, i també el tema emocional que jo el portaria quasi a l’espiritual. 

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

Cap comentari:

Publica un comentari