La Biblioteca del Kraken parla de "Quimera", la novel·la juvenil de ciència-ficció de Margarida Aritzeta

Eloi Puig, president de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia, ha publicat al web La Biblioteca del Kraken una crítica de "Quimera", la novel·la juvenil de Margarida Aritzeta, en la qual narra com un jove cubà, en Yubley, acabat d'arribar a una ciutat europea (suposadament Barcelona) s'hi veu immers en un escenari distòpic, a la recerca d'una misteriosa xica de la qual s'enamora a primera vista. És una fugida que el duu a uns túnels, on hi topetarà amb tota mena de personatges singulars que busquen alliberar-se d'una ciutat i una societat opressiva. "Es tracta d’un món semblant on en la mateixa ciutat hi viuen persones brillants, com models extrets de la ment d’un programador i d’altres que es fan dir quimeres i que semblen revoltats i posseeixen l’anhel de fugir, de canviar l’estatus quo", apunta la ressenya. Al remat, Aritzeta hi crea el dubte entre què és la realitat i què no, un dubte que es bolca en el protagonista, qui "pateix per entendre a quina realitat estranya ha anat a parar. I nosaltres també."

En la crítica s'assenyala que "Quimera" beu de clàssics del gènere com Philip K. Dick o Manuel de Pedrolo per crear "un estrany univers on la realitat es comparteix amb elements propis dels videojocs" que "al lector li costarà obrir la ment". Hi apunta que "és possible que ens costi copsar l’objectiu al que l’autora vallenca volia arribar però per a compensar-ho trobarem una prosa fluïda, dinàmica i plena de vida que no ens deixarà temps a pensar massa. Sí, Aritzeta escriu amb ofici i empeny amb ritme l’estranya trama argumental. (...) No deixa de ser una picada d’ullet a un punt de la nostra vida tan alterat i pertorbador com l’adolescència i les contradiccions i anhels que representa".

Lectura, doncs, intensa; història narrada amb ganes però un pèl massa rocambolesca que deixa a Quimera com una novel·la difícil d’etiquetar i d’assimilar. Potser el més fàcil seria definir-la com una lectura desinhibida que beu de la fantasia i mitologia grega i que pretén alternar amb els universos paral·lels sense oblidar la dura realitat d’aquelles quimeres que portem tots al nostre cap, aquells desitjos inabastables. Cada lector haurà de dir-hi la seva. 

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.