La Revista Saó dedica una ressenya a "Maquis i masovers", el reeixit assaig històric del castellonenc Raül González Devís, en el qual se centra, tal com assenyala el títol, en la col·laboració entre els guerrillers de l'Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón, l'AGLA, i els habitants dels masos disseminats per les muntanyes de les comarques de Castelló i Terol, especialment.
L'article, signat pel crític Josep San Abdón, aborda l'orígen de l'AGLA, passada la guerra civil i entrada la dècada dels 40, com una estratègia del PCE per combatre el règim franquista des de l'interior. També hi apunta el perfil del guerriller, al principi excombatents republicans vinguts de França i posteriorment "persones amb pocs horitzons laborals o amb problemes d’integració en la societat".
Quant a la relació amb les veïns del territori, San Abdón recull les paraules de l'autor quan diu "que és molt complex fer un estudi quantitatiu de la col·laboració de la
població civil, i dels masovers en particular, amb la guerrilla, però no
hi ha dubte que la col·laboració va existir i que va convertir els
masovers en els principals col·laboradors, tot i que la col·laboració va
ser diversa i variada: una gran part va voler mantenir-se al marge o va
tenir una implicació forçosa, d’altres van col·laborar per parentesc o
veïnatge, forçadament o moguts per factors econòmics". Per concloure, tracta la decadència i final de l'AGLA degut a un increment de la virulència repressiva del règim que també va afectar de sobremanera els propis masovers, "fet que va decantar una bona part del món rural cap a una inhibició
envers les partides i una major cooperació amb la Guàrdia Civil".
Podeu llegir l'article sencer de Saó tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada