dissabte, 1 de juny de 2019

El més consultat a Onadaedicions.com durant maig

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de maig.

FICCIÓ

1. Papa, no vull que et tanquin a la presó. En aquest mes de maig s'ha presentat a Alcanar l'opera prima de Robert García Pano. Es tracta d'un poemari visual carregat d'emocions i de sentiments, sobretot l'amor. A més a més, hi està composat sota la influència dels fets de l'1 d'Octubre, que van copsar l'autor. Un llibre per assaborir-lo a poc a poc, fixant-s'hi en cada proposta textual i fotogràfica que ens porta l'autor.

2. Treball de recerca. El Premi Pepe Alba Ciutat de Sagunt és un dels guardons més prestigiosos pel que fa a la dramatúrgia en la nostra llengua, i la darrera edició va ser per aquest text teatral d'Ignasi Garcia Barba, qui compta amb una notable trajectòria com a guionista televisiu. L'obra tracta d'una noia que per al seu treball d'institut, investiga unes misterioses emigracions de persones del seu poble acabada la guerra civil. La recerca, però, despertarà un fort rebuig en gent poderosa.

3. Bruixa! La dupla Jesús Serrano i Jordi Alfonso torna a funcionar. L'escriptor i il·lustrador de les aventures de Miquelet Setencàrrecs i la granota Teresina han llançat aquest Sant Jordi un nou conte il·lustrat, que es basa en la tradició de les bruixes, ambientat a la ciutat d'Amposta i que té per objectiu reivindicar aquestes dones menyspreades per la història. Tres amics, Espe, Marc i Teresa descobriran que les fetilleres no eren totes dolentes...

4. No tractis Déu de vostè. La darrera obra guanyadora del Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt és un relat de costumbrisme dramàtic basat en l'experiència personal de l'autor, Jordi Ortiz, i que toca un tema malauradament força present en la nostra societat: la malaltia de l'Alzheimer. Rosita, la mare de Jordi, comença a patir-lo en la seua senectud i serà el fill qui tingue cura d'ella i de tota una vida de records.

5. Anys llum. I el tercer dels Premis Literaris Ciutat de Sagunt. Josep Porcar ha guanyat aquest guardó amb un poemari que consolida la seua trajectòria creixent com una de les veus literàries valencianes més importants d'aquesta dècada. La relació entre la distància i l'espai que expressa el títol és una metàfora que parteix d'un procés de mudança personal i que busca el renaixement existencial.

NO FICCIÓ

1. Igualtat lingüística. Capgirar el desús i la subordinació. Ha estat un dels títols de no ficció més mediàtics en l'àmbit valencià. Els lingüistes Alfons Esteve i Francesc Esteve publiquen un assaig amb una ambiciosa i realista proposta de nova legislació de normalització lingüística per al País Valencià, en la que contemplen mesures per aconseguir l'efectiva igualtat entre els dos idiomes cooficials.


2. Benicarló, 1841-1965. L'obra de referència de la ciutat de Benicarló, al Maestrat, es va publicar a les acaballes de l'any 2012, en un format de gamma alta, en tres volums i amb intenció enciclopèdica. Des d'aleshores, aquest treball de l'historiador Juan Luis Constante ha esdevingut una cita obligada per qualsevol investigació relacionada amb la ciutat i un exemple de narració historiogràfica de caire local.
 

3. Maquis i masovers. Un altre historiador de les comarques de Castelló, Raül González Devís, ha publicat un dels llibres més reeixits del catàleg de no ficció de l'editorial. Des de la seua estrena l'any passat en el marc de la Fira del Llibre de València, les presentacions, sobretot al nord valencià, s'han succeït amb notable assistència, senyal de l'interés que desperta entre el públic l'episodi històric dels guerrillers de l'AGLA per les serres de València, Aragó i Catalunya.

4. El Maestrat i els Ports de Morella: una història lingüística. Qui diu que la filologia no interessa? En aquest nou llibre, el reconegut lingüista castellonenc Lluís Gimeno busca les arrels que han fet possible la variant tortosina del català que es parla a les comarques del Maestrat i dels Ports, a partir de l'anàlisi de les llengües pretèrites i de la comparació amb altres idiomes romànics. Una obra especialitzada però oberta a qui tinga interés per la formació i evolució del valencià.

5. El tortosí del Baix Ebre i l'estàndard. I més lingüística, ara de l'altra riba del Sénia. Amb la Beca Joan Veny, el filòleg Carles M. Castellà va investigar sobre la variant tortosina parlada en els pobles de la comarca del Baix Ebre, a partir d'un exhaustiu treball de camp que va comptar amb entrevistes a informadors de totes les localitats de la demarcació. Amb aquesta matèria primera, l'autor efectua una anàlisi morfològica, sintàctica i fonètica, i advoca per la normalització en l'estàndard d'algunes paraules i expressions típicament ebrenques.

Cap comentari:

Publica un comentari