El projecte de divulgació de memòria històrica La Librería de Cazarabet ha entrevistat Andreu Caralt, autor del llibre "El somni trencat. Amposta: revolució, guerra i exili", amb la qual ha obtingut el II Premi de Recerca Jordi Fontanet. Us deixem un fragment de la conversa.
Andreu, amic, amic per què quines raons hi ha arrere d'haver-te ficat a escriure aquest llibre sobre la història contemporània d'Amposta que avarca els temps de la revolució, la guerra i l’exili...
El llibre és la culminació de la recerca que vaig iniciar a finals de 2019. La recerca ha estat possible perquè vaig guanyar el II Premi de Recerca Jordi Fontanet promogut per l’Ajuntament d’Amposta per fer, precisament, aquesta recerca. Havia presentat una proposta en aquest sentit. A banda, des del 2018 faig rutes guiades sobre la Guerra Civil a la ciutat amb l’empresa del qual sóc codirector amb Maite Hernández, Terra Enllà. El fet de conèixer de prop la realitat històrica de la ciutat em va empènyer a presentar la proposta.
Parlem una miqueta del títol del llibre. Eren temps de vides truncades i com no, com bé dius, de somnis trencats, oi?. Abans, però sobretot durant l'escriptura d'aquest llibre, hauràs trobat molts somnis trencats i no poques vides truncades....oi?, —encara ara, després de tants anys...
El nom del llibre sorgeix de la idea del pont penjant d’Amposta, símbol del progrés social i econòmic a la ciutat i destruït per la Legió Còndor el 10 de març de 1938. Aquesta idea s’enllaça amb el comentari d’un antic anarquista, membre de la Col·lectivitat d’Amposta, exiliat a França i que dècades després va tornar a la ciutat a veure si Amposta encara espirava quelcom d’aquell somni igualitari, però no va trobar res d’aquell esperit; la ciutat com la resta del país havia pujat al carro del ‘desarrollisme’. El títol és prou ample per encabir diversos conceptes; d’una banda, el somni trencat del republicanisme sobiranista d’Esquerra Republicana, estroncat per la guerra i el franquisme. El somni trencat, fins i tot, pel palauisme de dretes, que havia governat la ciutat bona part del primer terç de segle XX i que va ser derruït quan el seu dirigent, Joan Palau Miralles, fou assassinat pels revolucionaris l’estiu de 1936. Però, sobretot, el somni trencat s’adequa a la idea alliberadora i emancipadora de l’anarquisme ampostí, anorreada per l’exili i la repressió.
Com era socialment parlant l'Amposta dels anys 30? Andreu, si et pareix, ens fiquem una miqueta en context: com va rebre Amposta a la República; com era aquest poble de les Terres de l’Ebre durant els primers anys de la República....?
El primer terç del segle XX a Amposta, en l’àmbit polític, disposa de tres forces motores. D’una banda, el populisme de dretes encapçalat per l’alcalde Joan Palau Miralles. Els seus opositors l’acusaran de cacic, monàrquic i anticatalanista però és respectat per una part important de la població i envejat fora la ciutat per la seva capacitat d’influència. En segon lloc, el republicanisme d’esquerre liderat pel partit radical-socialista de Marcel·lí Domingo i en tercer lloc per l’anarquisme. Amposta és una vila pròspera, amb l’arròs com a força econòmica principal; ara bé, també és el sector econòmic en què, a la vegada, s’exerceixen les situacions de domini i explotació que atien el malestar social.
I com va esdevindre el bienni negre dins la II República? Dins aquest període van esdevindre "Els fets d'Octubre, què ens pots comentar-hi? Ens pots fer cinc cèntims?
Després d’un primer govern d’esquerres, en les municipals de 1934, van guanyar les dretes de Palau. A l’octubre d’aquell any, les forces sobiranistes locals s’uniren a la proclamació de l’Estat Català dins la República espanyola del Govern de la Generalitat però com arreu la defensa de la situació va fracassar. Palau, amb el suport del govern de Dretes a Espanya, va exercir una forta repressió contra els sobiranistes. Més d’una trentena van ser tancats en un vaixell-presó a Tarragona. Els fets d’Octubre i la seva repressió posterior van elevar els nivells d’animadversió entre les forces polítiques i els grups socials en conflicte al municipi.
Després del bienni negre ...les forces d'esquerres d'arreu de L'Estat Espanyol s'uneixen i formen el Front Popular que amb les seves contradiccions, recels i demés tirant endavant i es fan amb el triomf... Com va acollir Amposta aquell triomf de les esquerres a les urnes?
El triomf a nivell estatal provocà la dimissió del govern de dretes de Palau en perdre el suport del govern centra existent fins llavors i va permetre formar un nou govern municipal sota presidència d’Esquerra Republicana. El nou govern continuà la tasca del primer govern d’esquerres, de 1931 a 1934, però sempre amb un ull vigilant a la creixent força de l’anarquisme local.
Els anarquistes i les anarquistes—els llibertaris i llibertàries— d'Amposta com estaven implantats en aquells dies i com reaccionen a aquests canvis...que gairebé podríem qualificar d'abruptes i de “revolucionaris” per que passaven moltes coses, diferents i diferencials, dins els dies de la República –amb tots els seus períodes... No venien d'una tradició molt antiga, no?, com es van fer un lloc?
L’anarquisme ampostí volia implantar el seu somni revolucionari, el municipi lliure, en què, entre altres, s’abolia la contractació laboral perquè era entesa com una explotació laboral. També perseguien la col·lectivització dels sectors econòmics de la vila i la municipalització dels serveis. Aquesta revolució la volien dur a terme hagués qui hagués en el govern, a seu parer, estaven enfront seu. L’anarquisme havia arrelat amb força degut a les condicions socioeconòmiques del treball a l’arrossar, sobretot, i disposaven d’un diari propi, El Explotado.
Com s'assabenta la gent? Com són les primeres reaccions? Qui mostra més reflexes reactius? Durant els primers dies de l'esclat de la guerra qui pren la paraula i molt més que la paraula...? Podríem dir que hi ha por i desconcert a Amposta?
El cop d’estat reaccionari provoca la presa del poder dels revolucionaris de manera quasi immediata. El Comitè Antifeixista preexistent es transforma en Comitè Revolucionari i se n’exclouen els elements considerats no revolucionaris, es a dir el republicanisme d’esquerres. Són dies de barreja de sentiments: por, coacció, eufòria, alliberament...
Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada