Berna Blanch és l'autor de la novel·la "
Apunts d'altres mons", una curiosa història de ciència-ficció que explica la simbiosi que s'estableix entre un humà, Joan, i un extraterrestre. Una mena de ciència-ficció poètica, guanyadora del darrer Vila de Puçol.
"Apunts d’altres mons" va ser una de les novetats per a Sant Jordi, com valoreu la rebuda del llibre en aquestos primers mesos al carrer?
Pense que la rebuda del llibre ha sigut ben positiva encara que potser és una mica massa prompte per a fer valoracions ja que la novel·la està encara en promoció i hem de donar-li més recorregut. Les novel·les de gènere fantàstic o de ciència ficció són en general atractives i solen tindre una bona resposta per part del lector.
Des de Sant Jordi la novel·la ha estat presentada en primer lloc a Puçol, a la casa de la Cultura com a poble patrocinador del Certamen literari que ha fet possible la publicació de l’obra. Posteriorment es presentà també a la Fira del Llibre de València i al mes de juny es feu una tercera presentació a Torrent, poble on visc en l’actualitat.
Dins la campanya de difusió de l’obra, "Apunts d’altres mons" ha tingut el seu espai en dues entrevistes realitzades per canals de televisió digital que estan lògicament penjades en la xarxa, una en Bondia TV. i l’altra dins del cicle d’entrevistes d’autors valencians que està fent l’associació d’editors. No han faltat tampoc referències en premsa local.
He de seguir doncs treballant en aquest aspecte de la promoció. Per sort, l’edició del llibre està molt acurada i això fa molt,
la portada amb un fetus extraterrestre és molt cridanera i eixe atractiu visual també ajuda a que la gent es fixe en el llibre i li desperte la curiositat. Content de la rebuda ara s’ha de continuar defensant-lo i donant-lo a conèixer.
Com sorgeix la idea per unir a un humà amb un simbiont?
És fàcil, la natura ens dóna molts exemples de simbiosi. En el cas de la novel·la jo pretenia en un primer moment fer un llibre de viatges, unes descripcions o postals, com diu Manel Alonso en el pròleg, d’altres mons i d’altres éssers. Quan comencí a muntar-la vaig adonar-me que ajuntar un seguit d’històries amb elements purament fantàstics acabaria donant com a resultat una novel·la amb un alt component descriptiu i en la que la manca d’elements terrenals podia induir a la confusió.
Açò em feu inventar al Joan com un segon protagonista i anar alternant els episodis fantàstics amb altres que succeeixen en la vida real. La història inicial es converteix en dues històries paral·leles que es complementen i equilibren el conjunt de l’obra.
Cosir els dos protagonistes principals i anar estirant el fil em va donar molt de joc i em possibilità desenrotllar o apuntar en els textos alguns dubtes vitals que tots ens hem plantejat en alguna ocasió.
En quin terreny considereu que es mou la història, el de la ciència-ficció, la fantasia, la novel·la psicològica?
Apunts d’altres mons té la particularitat de deixar obertes i apuntades moltes interrogants. Cada persona llig en ella una novel·la diferent segons en quin nivell vulga aprofundir en la història. Evidentment no és una novel·la de ciència-ficció a l’ús on anem a trobar-nos lluites i guerres constants entre humans i extraterrestres. No és això. Caldria definir-la com una obra de gènere fantàstic en la què el protagonista en el compliment de la seua funció vital va descobrint-nos l’univers en el seu conjunt i parlant-nos més en detall de les particularitats d’alguns mons o espais que visita.
És clar que també qui vulga trobar-los pot prendre els camins on s’apunta què és la realitat? On comença i acaba la vida? Quin sentit té aquesta? Quina és la integració de l’ésser humà amb el seu entorn i en el propi univers? Existeix el temps o existeix només la consciència d’existir? Hi ha criatures extraterrestres? Quin paper juga la religió en les nostres vides?
Viatges astrals, reencarnació o hipnosi tenen també la seua pinzellada en el text. Igualment l’anàlisi de les reaccions del Joan i d’Anna, protagonistes humans, front a les situacions insòlites que els succeeixen pot fer-nos també considerar com encarem el nostre pas pel món. Des d’eixe aspecte pot pensar-se en un component psicològic, allò ben cert és que com deia abans el llibre serà diferent segons el lector que el llegesca. El que sí puc garantir és que "Apunts d’altres mons" és una obra que ha sigut capaç de sorprendre sense excepció a tot aquell que l’ha llegida. Ja m’ho diran.
Procediu del gènere poètic, ha costat donar el salt a la narrativa?
No, no ha costat gaire fer el salt a la narrativa perquè tota ma vida he tingut ganes de fer una novel·la. Les circumstàncies personals d’una curta temporada en l’atur m’han donat la dosi extra de temps que necessitava per encarar l’aventura. És clar que la tècnica de treball de la narrativa és ben diferent a la de la poesia. Malgrat açò, no són gèneres oposats, poden en molts casos complementar-se. "Apunts d’altres mons" n’és un exemple clar ja que en algunes de les descripcions que hi ha al text es pot evidenciar lleument la càrrega poètica, per altra part, harmonitzada per la temàtica del llibre.
A més a més, la mateixa estructura de la novel·la té un cert paral·lelisme a la construcció d’un poemari, és a dir, els capítols són prou curts, majorment de dues o tres pàgines que poden funcionar de forma independent als capítols del costat. És el conjunt el que els dóna cos i coherència, com passa en un llibre de poemes. Aquesta estructura de novel·la afavoreix també la lectura per a aquelles persones que no tenen massa temps per a llegir d’una tirada o que prefereixen mastegar el contingut del text.
Per altra banda pense que és enriquidor com a escriptor i com a persona el tindre ocasió de conrear un altre gènere literari. M’ha ajudat a gaudir d’una forma distinta de la literatura i a retrobar-me quan em trobava personalment un punt embussat. M’ha obert també altres perspectives i com no, m’ha ensenyat a assaborir i apreciar més si cap l’excel·lent treball dels nostres novel·listes.
Sou membre del cercle poètic Argila de l’Aire, ens podeu explicar una mica el paper que hi juga aquesta associació?
Argila de l’Aire és una associació que naix en l’any 95 i de la que tinc l’orgull de ser un dels membres fundadors. Naix amb la idea de compartir inquietuds literàries i de ser un lloc de trobada de les persones que com nosaltres es trobaven soles a l’hora d’escriure.
Prenent seu a la casa de la cultura d’Almussafes i al llarg d’aquests divuit anys hem vingut desenrotllant un llarguíssim seguit d’activitats literàries de tot tipus destacant sobretot el treball que s’ha fet des dels recitals on s’ha mimat sempre la idea d’apropar la poesia al públic, de fer-la entretinguda i amena amb textos ben seleccionats i el recolzament de mitjos complementaris com la música o la il·luminació.
A més a més de lectures, contacontes, presentacions, interpretacions teatrals o gravacions de CD i un treball d’edició plasmat principalment amb la publicació de la revista Diàfora de la qual vaig ser codirector i que durant sis anys ha fet un treball d’edició de textos exclusivament inèdits on han participat cent quaranta autors. Diàfora estava principalment encarada a la publicació del treball d’escriptors novells que han vist publicats allí els seus textos junt al nom i el treball de molts escriptors ja ben reconeguts dins dels cercles literaris i que ens han ajudat amb les seues aportacions a la labor de difusió.
Actualment es treballen presentacions, contacontes i recitals, a més d’encetar gota a gota una línea d’edició de llibres d’autor.
En resum és una associació literària bilingüe oberta a treballar i compartir l’amor per les lletres.
Hi teniu pensats nous projectes literaris?
Sí, és clar que tinc pensats nous projectes literaris. No falten il·lusions ni ganes de treballar. Duc en el cap una novel·la juvenil on m’agradaria introduir elements sobrenaturals com l’espiritisme o les aparicions.
No cal dir que també vaig amuntegant per al futur esborranys i fulles amb mitjos poemes que en algun moment retrobaré. La veritat és que no tinc el temps que volguera per dedicar-me a ells, però projectes hi ha.
Algun dia faré un llibre amb una recopilació de poemes propis fets i inspirats en l’Albufera i les marjals al llarg de la meua trajectòria poètica i barrejada amb alguns poemes nous. És un llibre que sempre he volgut fer i que sent d’alguna forma la necessitat i quasi el deure de fer, sóc catarrogí i els meus paisatges han sigut sempre per a mi motiu i espurna poètica.
A nivell personal no falten projectes, com hi ha també altres a nivell col·lectiu dins les activitats del Cercle poètic Argila de l’Aire.
A banda aquestes coses ara per ara vull ocupar-me de defensar "Apunts d’altres mons" i "Pol·len", un poemari que s’ha publicat també enguany per Sant Jordi i que encara està calent. Aquestes són les prioritats i quan passe l’estiu continuaré amb elles.
El Punt Avui ha publicat una ressenya al voltant de "Apunts d'altres mons". Pere Xirivella signa aquest text que tracta de la novel·la de ciència-ficció de Berna Blanch, amb la qual va guanyar el Premi Vila de Puçol 2012 en la vessant de narrativa.
