Manel Joan i Arinyó és un dels autors valencians més destacats de les darreres dècades. Però, tot i que en els últims anys ha abundat en el camp narratiu ("L'atzucac del perdedor", "Fem un trio"), allà pels anys 80 sovintejava el gènere poètic. D'aquella època són poemaris com "Crims", "Terra", "Panteons de marbre", "Bateguen els desigs", "Terra" o "Retaule", els quals van ser antologats a finals del 2012 en el volum "Versos blancs".
I precisament, "Versos blancs" ha estat la darrera ressenya que ha publicat el crític Josep San Abdón, on fa un recorregut per l'amplitud de temes i registres que abasta el recull arinyonià: "Potser per l’impacte que va causar aquella temàtica l’autor ha arrossegat sempre un determinat clixé respecte a la seua
obra poètica, que ara es pot trencar amb la publicació d’aquests Versos blancs, que demostren que la seua poesia tenia molts més registres."
Com apunta San Abdón, al llibre parla de la poesia com a via d'escapament, parla dels símbols nostrats (País, Llengua, Senyera), parla d'amor i tendresa, de (desig de) llibertats. La crítica literària de Josep Sanabdón es pot llegir al seu bloc o al web 3x4.info.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada