Novetats poètiques: "Love is", d'Antoni Albalat

 

El violí dels gats, el temps de Puixkin, certs perfums, insectes, molts insectes, el amors de Richard Feynman i Arline Greenbaum, solituds, sal, platges, cors robats al destí tràgic. Això i molt més trobareu dins "Love is". Difícilment classificable, poc freqüent en les antologies, Antoni Albalat broda un palimpsest on la seua poesia s’acosta a les lògiques difuses de la frontera entre allò visual i allò escrit.

Vicenç Altaió va celebrar un dels seus poemaris, "Llibre de voliaines", coma «rar i extraordinari». Lluís Calvo l’ha definit com un autor «eclèctic i agosarat». A cavall entre els jocs de Brossa i el decadentisme proclamat de Joan Perucho, Albalat va assumir que un bou només fa un rastre i fa la seua sense atendre a les modes ni als encasellaments generacionals. Per això tan aviat tindreu un llibre, com aquest, a les vostres mans, com podreu assistir a alguna exposició seua. Per a aquest autor de Castelló, tanta poesia rau en un moscard, com en un pastís, una dotzena d’ostres o uns llavis encesos. Aquestes solen ser les deus d’on brolla el seu microcosmos literari i existencial. Això i el somni, que no és poca cosa.

Antoni Albalat Salanova (Castelló de la Plana, 1961) és autor de més d’una dotzena de llibres de poesia, entre els quals destaca "Llibre de voliaines", amb què va obtindre el Premi Octubre de poesia l’any 1999; "Quines bèsties!" (1999), llibre de poesia infantil premiat amb el Samaruc al millor llibre de literatura infantil per l’Associació de Bibliotecaris Valencians, o "Els peus de la boira" (2001), premi Maria Mercè Marçal. Ara, amb "Love is", ha ampliat el seu palmarès amb el Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal Ciutat de Sagunt.

A banda de la poesia i de l’escriptura en premsa, Albalat ha realitzat nombroses exposicions de fotografia i de poesia visual, tant ací com a l’Argentina i Suècia, on ha estat traduït i publicat a l’anglès per Ars Interpress.