Barcelona, 1950. Una època fosca, trista, de falsa moral, d’hipòcrita acceptació de les convencions socials. Una època en què, malgrat tot, es podia gaudir d’una vida fàcil, regalada, si s’escollien bé les amistats… i els amors.
"Amami, Alfredo, amami" ens remet, òbviament, a "La Dame aux Camélias", de Dumas, i a "La Traviata", de Verdi. Les històries d’amor són universals, eternes. Poden passar a París, poden passar a casa nostra, al segle xix, al segle xx o en el futur. L’Amor (en majúscula, si us plau) no sap d’èpoques, ni de condicions socials ni d’orientacions sexuals. L’Amor és cec i, sovint, ens fa ensopegar i prendre mal. Això és el que els passa als amants de l’obra, Edgar, un pintor d’èxit, mantingut d’un acabalat home de negocis, i Jacob, un jove que tot just comença a descobrir el món. Quan es té tot en contra, es pot lluitar o rendir-se. Per amor, es pot renunciar a l’amor?, es pregunten els protagonistes. Que cadascú trobi en si mateix la resposta mentre escolta… “Amami, Alfredo, amami quanto io t’amo. Addio!”
Amb aquesta dramatúrgia, el barceloní Octavi Egea Climent ha aconseguit el Premi Pepe Alba de Teatre - Ciutat de Sagunt. Egea conrea la narrativa, el teatre, i el guió cinematogràfic i televisiu. És autor dels llibrets dels musicals "Cuando Harry encontró a Sally", "Freguem-nos una mica", "Djavan" i "Els diferents", i traductor i adaptador de "Grease", "Siete novias para siete hermanos" i"Cantando bajo la lluvia", estrenades a Barcelona i Madrid.
Com a autor teatral ha estat guardonat amb el Premi Fundació Romea per "J.R.S., de dotze anys" (estrenada l’any 2003, al Teatre Romea, de Barcelona). Ha rebut el Premi Octubre per "Lost Persons Area" (Teatre del Raval, de Barcelona, l’any 2009, estrenada amb el títol de "Persones perdudes"); l’Ignasi Iglésias per "Davant l’Empire" (estrenada l’any 2013 al Teatre del Raval); el Germà Muntaner per "Imagine" (2008) i el Vila de Paterna per "El far" (2010); el Ciutat de Gandia 2011 per "Semàfor", i el Nit Literària Andorrana 2011 per "Els innocents".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada