Pocs mesos després de la seua publicació, "Quan truquen de matinada" ha estat un dels èxits literaris en valencià d'aquesta primavera que tot just ha marxat. La novel·la, guanyadora del Ciutat de Sagunt, relata les experiències de Pere, un historiador valencià reconvertit a periodista, i alterna instants de la seua joventut, a la Transició, i d'una actualitat marcada per la crisi. Un tercer pla temporal el trobem als anys de la II República i la Guerra Civil amb la història de l'anarquista Camil Albert, del qual Pere treballa les memòries de la seua vídua.
Al remat, "el
problema de Pere i el de tota una generació és que s’havia fet unes
expectatives durant la transició. Eren les expectatives d’un jove que ha
hagut de madurar tocant terra, reconeixent la realitat, però això és la
vida, no?". Així ho expressa el seu autor, Salvador Vendrell, en l'entrevista concedida a Josep Manel San Abdón i publicada a 3x4.info.
Com exposa Vendrell, Pere es mira la realitat després d'haver perdut la batalla de València, "amb molt d’escepticisme, però amb la convicció que sempre estarà de part
dels mateix bàndol que considera de perdedors", tal com ocórre amb Camil Albert. Precisament, d'aquest personatge (real, tot i que certs passatges són ficcionats) es comenta entre entrevistador i entrevistat que és considerat com el caràcter més "complet" i "potent" de l'obra, "sobretot, per les seues vivències".
Us sorprendríeu de la quantitat d’interpretacions diferents de la
novel·la. La meua intenció era que es veiera tot des de la perspectiva
del narrador. (…) De
totes maneres no he volgut fer una novel·la de personatges, sinó, com he
dit, interpretar tres temps històrics des de la perspectiva de com els
va viure un narrador. Els tres moments històrics també són
protagonistes.
Podeu llegir l'entrevista sencera a Salvador Vendrell tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada