
Però, per davant del gènere històric i l'escenari geogràfic, la història d'Enric Anyó és la història de la condició humana i les relacions que s'estableixen entre els personatges, encapçalats pels membres de les famílies Montserrat i Caperó: "I llavors, en aquest Maestrat literari, es descabdella una acció
novel·lesca que juga amb l’imaginari cristià i amb el maniqueisme entre
el bé i el mal per crear una història de personatges embogits, de
passions, de misteris dels de debò i de caràcters ferrenys."
En la caracterització dels personatges, en la descripció de la seua manera d’actuar, de ser, d’expressar o reprimir els seus propis sentiments, anhels, frustracions, hi ha el veritable atractiu de la novel·la. Assistim, d’aquesta manera, al passi d’un repertori de personatges ben travats, ben caracteritzats, en lluita per suportar la seua pròpia existència, abocats a l’obediència o a l’autodestrucció, arrossegats com còdols per la riera de la vida. És en aquests primers plans en què es detecta clarament la profunditat de la documentació que ha manejat l’autor i el treball lingüístic que ha fet.
Podeu llegir la ressenya sencera de Vicent Sanz tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada