
Fontana hi destaca l'estructura de l'obra en tres capítols o seqüències i que abasten el recorregut vital de Carles Santos, des d'aquell "marrec que, amb només quatre anys, no parlava, però que, en canvi,
era del tot capaç d’interpretar una sonata del seu admirat Beethoven" fins a l'artista consolidat. Pel mig, vivències, experiències i anècdotes sorprenents d'un personatge tant singular com provocador.
El llenguatge com a element alliberador, la necessitat de silenci i
l’omnipresència de la música són alguns dels preceptes que Carles Santos
ha portat fins a les últimes i meravelloses conseqüències.
Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada