Apunta't al Club Lector

dijous, 1 d’octubre de 2015

El més consultat a Onadaedicions.com durant setembre

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de setembre.

FICCIÓ

1. Sí, podem? A finals de l'any 2013, Marc Pallarès guanyava el Ciutat de Mallorca amb una novel·la realista en la que diversos personatges patien les contradiccions entre el seu compromís social i les dificultats per fer front els seus problemes personals. Amb uns destacats diàlegs, un relat àgil i tot abordant un tema de plena actualitat, l'obra va ser una de les propostes més originals de la narrativa valenciana. Original i visionària: any i mig després, l'autor va resultar escollit diputat a les Corts per, precisament, Podem.

2. La paciència del minotaure. Justament avui, primer d'octubre, es tanca el termini per al Premi "Ciutat de Benicàssim", que donarà peu al successor d'Ivan Carbonell com vigent guanyador del reconegut guardó dedicat a la literatura de viatges. Aquesta novel·la, novetat de tardor, és un trencaclosques amb peces històriques que el protagonista, Evian, composarà a partir d'informacions recollides arreu d'Europa i a la seua València.

3. La lluna de Praga. La col·lecció Maremàgnum Sèrie Roja va adreçada a les aules de segon cicle de Secundària i de Batxillerat, però això no trau que algunes de les seues propostes superen l'etiqueta de novel·la juvenil per arribar al públic adult. És el cas d'aquesta novel·la de Jordi Santasusagna, un thriller a cavall entre dues ciutats, Manresa i Praga, en el que Charly, un jove professor, i Anna, una alumna desapareguda, desenterraran perillosos secrets del passat.

4. Sobre el caballito de madera. Dos anys abans que Carbonell, la guanyadora del Ciutat de Benicàssim va ser Andrea Aguilar-Calderón, una jove escriptora costa-riquenya que va recórrer mitja Europa amb dues motxilles que es van farcir de desenes de singulars i gairebé increïbles experiències, algunes còmiques, d'altres dramàtiques, però sempre narrades per l'estil fresc i desenfadat d'una autora que no ha deixat de viatjar.

5. Maleïts entrepans. Abans de l'estiu es publicava aquesta novel·la ambientada al barri de la Ciutat Vella de Sagunt, en la qual Antoni Gómez evocava la seua infantesa durant les dècades dels 60 i 70. Però més enllà del relat memorialista, és la crònica d'un temps de canvis socials reflectits en els personatges que rondaven pel bar familiar

NO FICCIÓ

1. Les guerres napoleònica i carlistes a la frontera de Catalunya, el País Valencià i Aragó (1808-1936). Setembre ha estat un mes de plena actualitat per aquest volum, amb sengles presentacions a Tortosa i a Amposta, en les que s'ha posat de manifest l'interès existent per conèixer la història del territori, com els fets bèl·lics que van afectar plenament les dues bandes de l'Ebre durant el segle XIX, anys de carlinades. Un complet assaig de Josep Sánchez Cervelló que pretén pal·liar l'escassa informació sobre aquests conflictes.

2. Antologia de Joan Fuster. El nom de la col·lecció ben ho mostra: Imprescindibles. Tot i els anys transcorreguts, sorprèn la vigència del pensament d'un dels grans intel·lectuals europeus del segle XX, Joan Fuster, tractant-hi temes de tota índole. Per tal d'obrir la porta als textos fusterians, el professor Vicent Terol ha dut a terme aquesta antologia, pensada especialment per a les aules.

3. Gaudir de la llengua. Aquesta vesprada es presenta a València aquest manual per a viure plenament en una llengua minoritzada. El basc Karmelo Ayesta va composar aquest assaig a partir de les seues experiències personals que contribueixen a tindre una actitud positiva amb la llengua pròpia, encaminant-se cap la plena normalització tot combatint obstacles i prejudicis. Amb traducció de Gemma Sanginés, la guia s'acobla perfectament al cas català i valencià.

4. La pastisseria i la cuina de la garrofa. De nou està present aquest receptari, un veritable emblema de la col·lecció gastronòmica La Teca, amb el qual la Fundació Alícia i un grup de restauradors, pastissers i cuiners catalans han reivindicat un producte ben nostrat com és la garrofa com a condiment per a àpats de tota mena, marcant amb un sabor personal i saludable.

5. La cuina del Delta de l'Ebre. Gairebé de manera paral·lela a l'anterior es va llançar aquest receptari que, des de la humiltat i la saviesa de les membres de l'Associació Local de la Dona de la Cava, ha fet bandera de la riquesa gastronòmica del Delta de l'Ebre com un valor patrimonial afegit al paisatge i la seua gent. Autèntica cuina mediterrània i de quilòmetre zero en la que el territori es presenta dins d'una cassola.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada