Apunta't al Club Lector

diumenge, 27 de desembre de 2015

2015, un any de llibres – la narrativa

El Ciutat de Sagunt i el Vila de Puçol

De nou, la novel·la va ser una de les apostes d’Onada per aquest any a punt de finir. A la primavera van aplegar les dues primeres novetats, corresponents, com ja és un clàssic de les lletres valencianes, a les obres guanyadores dels Premis Ciutat de Sagunt i Vila de Puçol, les quals ja coneixíem des d’uns mesos abans. En aquesta ocasió, les dues narracions van coincidir en ser relats lligats a la història recent valenciana. Des del sud del país, Joaquim Espinós obtenia el certamen saguntí amb “Material fotogràfic”, la primera aproximació des de la ficció a l’emigració que va partir a principis del segle XX des de València cap Amèrica del Nord a la recerca d’una vida millor. Espinós coneixia bé aquest tema fins ara pràcticament silenciat, és natural de Benilloba, a les comarques centrals, la zona de procedència de la majoria d’aquests aventurers. 

 Acte de lliurament dels Ciutat de Sagunt

I del sud al nord. El Vila de Puçol havia estat per a l’escriptor de Vila-real Josep Usó per “L’any de l’herba sana”. Ambientat en la postguerra en un indeterminat poblet de la Plana i també basat en fets reals, Usó dibuixa un retrat dels patiments i venjances que van sobrevindre als perdedors de la Guerra Civil.

 Josep Usó (El Pont)

Ficció i memòria

Poc després vindran dues novel·les que continuen en aquesta línia de literaturitzar la història valenciana. I també tindran un punt en comú: ho fan des del punt de vista de l’autor, esdevingut a la vegada protagonista, en unes narracions que voregen la ficció i la memorialística. El periodista i escriptor Antoni Gómez proposa a “Maleïts entrepans” una visita al seu Sagunt dels anys 60 i 70, època de profunds canvis polítics i socials, a través de la mirada del xiquet que habita a la Ciutat Vella i veu passar personatges de tota índole pel bar familiar. 

 Antoni Gómez (Levante-EMV)

Per la seua banda, Joan Besalduch retrocedeix als anys 40 i 50 per esbossar una pintura de la societat derrotada per la guerra i la postguerra a “Dotze campanades”. La novel·la pren com a escenari Sant Mateu, la capital històrica del Maestrat, però ben bé pot ser qualsevol poble o barri valencià d’aquell període, de manera que el llibre esdevé el retrat d’una generació. 

 Presentació de "Dotze campanades" a Sant Mateu

La novel·la de viatge i la llegenda popular

Després de passar fires, santjordis i mesos d’estiu va ser l’estrena de “La paciència del minotaure”, la novel·la guanyadora del Premi Internacional de Literatura de Viatges Ciutat de Benicàssim. Ivan Carbonell s’enduia el guardó amb una obra més pròxima a la narrativa que les anteriors vencedores, provinents del periodisme. Tot recuperant els personatges de “La promesa del gal·lès”, Carbonell ens fa recórrer la geografia i la història europea contemporània, amb un misteri que perseguirà el protagonista Evian.

Ben diferent és “Els fils de la memòria”. Aquest llibre, amb una captivadora coberta que reprodueix el quadre “L’expulsió dels moriscos” del pintor Puig Roda, és una recopilació i adaptació de les llegendes populars de la Vall d’Uixò, recollides pels dos autors, Nel·lo Navarro i Josep Vicent Font. L’obra, estrenada a finals d’octubre, ja es va publicar a mitjans dels 90 amb un notable d’èxit local, fet que ha motivat el rellançament anys després, amb un llibre que es confia que surta de la Vall i de la Plana i arribe a tot el territori.

 Els autors de "Els fils de la memòria"

Les novetats que ens esperen

La col·lecció Narratives, principal vehiculadora del gènere al catàleg d’Onada, no descansarà el 2016, on ja hi esperen el seu torn fins a sis títols, la majoria dels quals seran una de les principals novetats per a Sant Jordi i la Fira del Llibre de València.

Així, des de Vilafamés, a la Plana Alta, Josep-Joan Miralles ens porta “D’ànimes, vençuts i altres romanços”, un recull de relats emotius i dramàtics ambientats en diversos moments del darrer segle a ca nostra, històries colpidores que no deixen ningú indiferent.

En una altra línia hi ha “Escriure el país”, el conjunt de fins a 36 relats curts que al llarg d’una dècada, autors i autores valencianes han portat fins Alacant, on el Departament de la Filologia de la Universitat ha organitzat aquest cicle que posa en valor la narrativa lligada al territori, tot literaturitzant les comarques. D’aquesta manera, la nodrida i destacada selecció d’escriptors i escriptores, centrant-se en allò més pròxim, descriuen la marxa d’un país en les darreres dècades.

I precisament si parlem de literatura arrelada a un indret parlem d’una altra novetat imminent: “Xarxa prima”, de l’escriptora vinarossenca Amàlia Roig. Vist com una continuació de l’anterior “Un viatge fora forat”, es tracta d’una novel·la a mig camí entre la ficció i el reportatge, on l’autora, esdevinguda protagonista sota el personatge, visita tota una sèrie de productors i artesans tradicionals del Maestrat, Ports i Terres de l’Ebre, a la recerca d’una conjunció entre tradició i modernitat que ha de caracteritzar aquest petit territori de cruïlla si vol mantindre la seua personalitat dins del país.

A aquestes tres obres hem de sumar, i així tanquem el cicle, les obres guanyadores dels premis de Sagunt, Puçol i Benicàssim, recaigudes respectivament en Francesc Gisbert per “Un món de bojos”, Vicent Penya per “Insòlita memòria” i Robert Cavaller per “El topògraf”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada