Sempre han estat aquí, però no ha estat fins fa uns pocs anys quan el fenomen de les muixerangues i les torres humanes valencianes ha esclatat. A la coneguda dupla de colles d'Algemesí i altres tradicions que hi perviuen en pobles com Peníscola, l'Alcúdia o Titaigües s'han sumat un reguitzell de noves formacions muixerangueres des de Vinaròs fins Alacant, en el que el periodista Xavier Aliaga ha denominat "La febre muixeranguera", tal com titula el reportatge que ha publicat a El Temps.
I en aquesta ullada pel revifat panorama d'aquest element festiu no hi podia faltar l'autoritzada veu de Joan Bofarull, l'autor de "Les muixerangues valencianes", el primer llibre que aborda de manera global com són les torres humanes valencianes de forma exhaustiva: les tradicionals i les noves, les organitzades i les espontànies.
En l'article, el reusenc, casteller i muixeranguer, apunta dues claus d'aquest creixement i popularitat: "són totalment immaterials i participatives, perquè les seues construccions humanes es fan només amb els cossos de les persones, i necessiten la participació del màxim de gent”. Ara bé, Bofarull apunta que hi tenen el repte de créixer, consolidar-se i ser acceptades. També hi toca les arrels històriques, apuntant una possible influència morisca i sent l'origen del Ball de Valencians, predecessors dels castells catalans.
Podeu llegir el reportatge sencer d'El Temps tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada