
Un dels punts que hi destaca el crític de Núvol és la disfressa entre el jo poètic i la interpel·lació al lector, "una brillant operació d’emmirallament entre experiència i autoria; tal com
si Garcia es desdoblés en un exercici de funambulisme quan es tracta de
relatar l’obscuritat que es concreta en el seu imaginari existencial".
Per això mateix, l’art i, en particular la poesia, s’exerciten en la
complitud de la natura de les coses. És imperativa l’obligació del
creador de “completar” la realitat mitjançant l’experiència estètica;
això és, d’exercitar el llenguatge com a facultat que ens permet una
veritable hermenèutica de l’ésser: “ha arrelat el mal en els meandres
muts del present. / En silenci esperem la visita redemptora de la mort.”
Ricard Garcia ens il·lumina el camí: conviuen, víctima i botxí, porta a
porta.
Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada