
El text s'enceta amb l'escenari que ens descriu Garí tant a la imatge de la coberta com al subtítol del volum: una conversa fictícia nascuda al caliu d'una trobada real amb Cécile Mähler-Besse, la propietària de la torre de Montaigne, a Occitània. Arran d'això, i acompanyat de les figures de Michel de Montaigne i Joan Fuster, el de Borriana es disposa a pensar què són els valencians i quin és el seu país. "Aquest exercici d’estil, mai avorrit, li permet reflexionar també sobre
la identitat valenciana. Les identitats valencianes, en plural,
correspondrien millor a les seues opinions", hi assenyala Bezsonoff, qui afegeix que Garí adopta una postura de "no nacionalista".
Amb la seua cultura, el seu estil, Joan Garí ens passeja per les
muntanyes de la saviesa. Gràcies a ell, tractem Michel de Montaigne,
Joan Fuster, Marcel Proust o el doctor Txèkhov com si ens trobéssim amb
ells en un hotel de luxe d’alguna estació balneària.
Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada