dilluns, 25 de febrer de 2019

"El tortosí necessitava una obra com aquesta". Teresa Tort ressenya "El tortosí del Baix Ebre i l'estàndard" de Carles Castellà

La filòloga Teresa Tort Videllet ha publicat una ressenya del darrer llibre de Carles Castellà, "El tortosí del Baix Ebre i l'estàndard", a la Revista de Llengua i Dret. En el text, Tort realitza una descripció crítica dels continguts de l'extensa i completa obra del professor tortosí, la qual "recull la variació diatòpica viva en les 23 poblacions de la comarca del Baix Ebre, gràcies a les enquestes dutes a terme a 82 informants majors de 60 anys", i que ha estat possible gràcies a la Beca Joan Veny percebuda per Castellà.

La crítica acorda amb l'autor la proposta d'un model en contextos formals dels parlants ebrencs que supere les fronteres administratives valencianes i aragoneses per "incorporar les variats pròximes a les formes orals". També s'hi fa ressò de l'argument de Castellà sobre la capacitat d'escollir entre models de llengua tot depenent tant de la formalitat com de la geografia, vinculant-lo amb el paper de l'escola com a transmissora de les formes més genuïnes: "l'objectiu últim de l’ensenyament caldria que fos que els alumnes coneguessen i dominessen l’estàndard sense repudiar les formes pròpies".

El gruix de l'estudi de Carles Castellà es composa de la descripció i l'anàlisi fonètic, morfològic, sintàctic i lèxic de la variant tortosina. "Al llarg de la mostra dels diferents fenòmens analitzats, l’autor constata una gran diversitat d’opcions en l’àmbit estricte de la comarca del Baix Ebre, cosa que justifica que l’autor no es limite a una mera descripció sinó que valore el catàleg de variants locals amb relació a l’estàndard", hi assenyala la crítica, qui prossegueix amb l'aproximació als textos literaris històrics en parlar baixebrenc, i les conclusions a les quals hi arriba l'autor.

He recordat les lliçons de l’assignatura de Gramàtica històrica a la Facultat de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, on vaig reconèixer per primera vegada alguna forma pròpia del meu parlar local com una baula anacrònica en el procés d’evolució del català; una llengua que ha hagut de saltar uns murs ben alts per a perpetuar-se al llarg dels darrers segles. Amb més raó, el tortosí —que no ha gaudit de la popularitat d’altres parlars— necessitava una obra com aquesta, que li restituís d’alguna manera el valor que té com a enclavament de creativitat lingüística col·lectiva.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

Cap comentari:

Publica un comentari