El més consultat a Onadaedicions.com durant gener

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de gener.

FICCIÓ

1. Ningú no mor. Un veritable clàssic de la literatura catalana contemporània. Ja fa més de cinc anys que Joan Pinyol va publicar aquest relat de temor i de crim, basat en les investigacions d'un parell de joves estudiants: el que havia de ser un avorrit treball sobre la història del seu institut despertarà secrets ocults que afectaran als veïns del seu poble, i també als que ja no hi són. Una lectura per al públic adult i que ha fet forat com a llibre prescriptiu.

2. El mar de les ombres. Joan Pinyol fa doblet amb aquesta altra novel·la, publicada ara fa just tres anys. És una narrativa d'aventures en el seu sentit més clàssic, amb personatges valents i misteriosos, un perillós enemic, acció trepidant i un escenari ben suggeridor: el vapor que conduïa els emigrants catalans a principis del segle XX a Sud-Amèrica. L'escriptor de Capellades enganxa una novel·la que es llegeix sense aturador i que també forma part del catàleg d'Onada Educació.

3. La lluna de Praga. Un altre títol habitual de l'escalafó dels més llegits és aquesta novel·la de Jordi Santasusagna. Es tracta d'un thriller que narra una història de crims i secrets amb dos punts de vista: el d'una alumna que es perd a Praga, i la del professor que l'ha perduda, des de Manresa estant. Publicat per primer cop en 2013 i amb diverses edicions, es tracta d'una novel·la que atrapa per l'acció contínua que imprimeix el seu autor.

4. El príncipe Serafín. Ha estat un de les novetats més destacades de l'any passat i tot apunta que serà un dels títols més demandats de cara al nou Sant Jordi. L'escriptora andalusa Raquel Díez crea un personatge que trenca els estereotips de gènere i les masculinitats tradicional, i que a més a més, és molt divertit i viu tota classe d'aventures en la seua recerca d'una parella per contraure matrimoni. Les il·lustracions vistoses i acolorides venen signades per la prestigiosa artista Mónica Carretero.

5. La sang de la terra. Comptar amb un nom com el de Jordi Sierra i Fabra és tot un reconeixement per a la col·lecció de novel·la juvenil Maremàgnum. En aquesta obra, l'autor català literaturitza, sota la forma de llibre d'aventures i misteris, els terratrèmols i les possibles causes humanes basat en els successos que van tindre lloc fa uns anys en la frontera entre València i Catalunya arran del Castor. Unes misterioses sacsades posen en perill el poble dels protagonistes, que buscaran trobar els responsables dels sismes.

 NO FICCIÓ

1. Antologia de Joan Fuster. L'obra de l'intel·lectual de Sueca és extensa i toca multitud de temàtiques, més enllà de les mediàtiques. Amb motiu de difondre els seus textos més punyents entre aquells joves lectors i lectores que encara el coneixen, el professor Vicent Terol va dur a terme aquesta tria d'articles, seleccionats especialment per treballar a les aules i copsar perquè Fuster és el pensador valencià de referència del segle XX.

2. Joan Fuster per a joves. A falta d'una, l'altra antologia fusteriana del catàleg d'Onada puja a l'escalafó dels més demandats. A càrrec de l'escriptor Salvador Vendrell, aquest llibre realitza una selecció dels textos de Joan Fuster buscant allà on el de Sueca es mostrava com un intel·lectual capaç d'abordar tot tipus de temes, dels acadèmics als quotidians: en la seua vessant assagística. Vendrell proposa textos curts, ideals per treballar a les aules, i que conserven la vigència dècades després de ser escrits.

3. La línia del Cinca a la guerra civil. Una novetat que tot just fa unes setmanes que és a les llibreries. Es tracta d'una obra conjunta, signada pels historiadors i estudiosos David Tormo, Josep Maria Pérez Suñé, Miquel Sunyer i Pere Rams, en la qual realitzen una completa investigació sobre un episodi quasi ocult de la guerra civil: les línies de fortificacions defensives que la Generalitat de Catalunya va construir en el front d'Aragó, des dels Pirineus fins els Ports de Tortosa. Gràcies a aquest treball, coneixerem el projecte, les obres, els treballadors i les restes que en queden avui en dia, com búnquers, trinxeres o nius de metralladores.

4. Argumentació i educació discursiva. El gènere cartes al director en l'ensenyament. Fa poc més d'un any, el lingüista vila-realenc Enric Portalés publicava aquest estudi dedicat a analitzar un gènere de textos periodístics poc conegut: les cartes del director. A partir d'aquest treball, l'autor ha extret tècniques i estratègies que ajuden a crear mètodes de llenguatge persuasiu, i així, contribuir que l'estudiantat tinga eines per millorar la redacció de textos argumentatius. Una obra especialitzada que va ser reconeguda amb el Premi de la Crítica de Llengua de l'IIFV.

5. Los mejores pinchos y tapas de la alcachofa de Benicarló. L'hivern és temps de carxofa, un producte saludable i saborós, que s'adapta a un ample ventall d'àpats. I les millors carxofes es poden trobar a Benicarló, al Maestrat, on té la categoria de Denominació d'Orígen. Per celebrar-ho, cada gener la localitat s'omple per la Festa de la Carxofa, i entre els actes programats, un dels més multitudinaris són els pinxos que preparen els restaurants i bars benicarlandos durant dos setmanes, tot servint milers de racions. En aquest receptari, impulsat per l'Associació Benicarlanda de Bars i Cafeteries, el públic hi troba una mostra de les meravelles minimalistes que es poden cuinar amb una carxofa.