El periodista Toni Orensanz ha publicat un article a l'Ebre Digital en el qual hi reflexiona sobre allò que s'ha anomenat "la identitat ebrenca", un procés que ha dut a que les quatre comarques meridionals catalanes compartisquen "la seua pròpia identitat col·lectiva", i posa com a punt d'inflexió el rebuig al Pla Hidrològic Nacional i la dotació de delegacions del govern de la Generalitat en les Terres de l'Ebre.
Per a Orensanz, però, aquesta identitat que es presenta com a compacta també hi té matisos interns, com les dinàmiques entre les quatre comarques, amb la Terra Alta o la Ribera d'Ebre més renuents a un projecte amb capitalitat tortosina. Tot i això, conclou que "és com si les terres de l’Ebre haguessin sortit de l’armari, i avui dia són més visibles i més valorades que no ho eren des d’una perspectiva nacional, tot i que se segueixin arrossegant prejudicis i visions poc acurades d’aquest sud català, cosa que també és ben certa".
A més a més, Orensanz hi cita el llibre "Primer la sang que l'aigua", un clàssic del catàleg d'Onada en el que l'antropòloga Montserrat Boquera també investiga aquest fenomen de ressorgiment d'un caràcter ebrenc, i en paraules de l'autor de l'article, aquesta obra apunta que "la creació d’aquesta identitat col·lectiva ebrenca ha partit d’una revalorització intensa, profunda i sentimental del riu Ebre, que barreja arguments racionals i científics amb valors absolutament emocionals. El riu ha tornat a tenir una força que, en bona mesura i durant moltes dècades, havia perdut per a molts habitants i pobles de les terres de l’Ebre. La gent de l’Ebre vivia d’esquena al riu i ara, novament, en tornen a tenir consciència. Una consciència que, per si això fos poc, dota al riu d’un fort component simbòlic. És l’Ebre com a pàtria. Una pàtria, però, i cal no oblidar-ho, per la qual hi baixava una autèntica merderada, en forma d’abocador fluvial, tampoc no fa tants anys, tal i
com recorden els que ja tenen una edat".
Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada