El més consultat a Onadaedicions.com durant juny

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de juny.

FICCIÓ

1. Papa, no vull que et tanquin a la presó. El debut literari de Robert García Pano encara continua despertant l'interés dels lectors i lectores, amb noves presentacions sobretot per les Terres de l'Ebre. Es tracta d'un volum de poesia visual, en el que text i imatges, totes del propi García Pano, s'hi troben per parlar de sentiments i d'emocions, amb la vista posada en els fets de l'1 d'Octubre. Una proposta original, compromesa i gràfica.

2. La maleta del abuelo. Els bons llibres mai no passen de moda. I això inclou els de gènere infantil. Fa dos anys i mig, els asturians Juan Hernaz i Fátima Fernández guanyaven el Premi Internacional d'Àlbum Infantil Il·lustrat Ciutat de Benicarló amb aquest tendra història que conta la relació entre una xiqueta, Marianna, i el seu avi, un vell mariner que perd la memòria a causa de l'Alzheimer.

3. El príncipe Serafín. Aquest altre àlbum il·lustrat de la col·lecció Imagina a penes compta amb un any de presència a les llibreries, però ja ha estat suficient per copsar el seu èxit i la seua bona acollida per part de tots els públics, infants i majors. L'escriptora Raquel Díez i la il·lustradora Mónica Carretero donen vida a un curiós príncep que només té una obsessió en la vida: trobar parella per casar-se. La recerca, no obstant, serà molt més complicada del que pareixia. Un conte coeducatiu per treballar valors com la llibertat i els nous models de gènere.

4. La Germandat. Complot contra les dones. I si hi hagués una història alternativa del feminisme? I si hi hagués una misteriosa organització secreta, composta per homes poderosos, dedicada només a barrar l'ascens social de les dones? Amb aquest punt de partida arrenca aquest thriller, l'obra de debut en la literatura del periodista David Miró, qui proposa una nova mirada sobre la lluita feminista a través d'una original trama conspirativa.

5. El misteri de la capsa magnètica. Encara que en els últims anys el nom de Maria Lluïsa Amorós es vincula al catàleg d'Onada a través de novel·les per a públic adult, la primera col·laboració entre l'editorial i l'escriptora reusenca va ser una novel·la juvenil per a la col·lecció de lectures prescriptives Maremàgnum. Amorós ens porta cap un escenari que coneix molt bé, la Suïssa rural, per mostrar-nos les aventures que viuen una colla de joves amics per conèixer què és el que amaga la vella mansió del seu poble.

NO FICCIÓ

1. Benicarló, 1841-1965. Més que un llibre, estem davant d'un monument que ja forma part del patrimoni de la ciutat de Benicarló. En tres volums, l'historiador Juan Luis Constante explica la trajectòria de la localitat maestratenca, centrant-se en els segles XIX i XX. No és una decisió arbitrària, atès que els arxius locals es van cremar durant la Primera Guerra Carlista. Una obra enciclopèdia de referència per a l'estudi i consulta de tot allò relacionat amb aquest municipi.

2. La pintura mural gòtica en territori valencià. Una de les darreres novetats en aplegar és aquest necessari estudi dut a terme per les professores Aurora Rubio i Maria Antònia Zalbidea i en el que cataloguen i descriuen les escasses mostres de pintura mural gòtica que es poden trobar al País Valencià. El llibre trau a la llum una part del nostre patrimoni artístic sovint amagat (també literalment, sota pintures posteriors) i en promou el seu coneixement i conservació.
 
3. Igualtat lingüística. Capgirar el desús i la subordinació. Aquest assaig dels germans Alfons Esteve i Francesc Esteve està ben present als mitjans de comunicació del país. La seua proposta per una nova llei valenciana de normalització lingüística, que conté modificacions contundents a l'hora que factibles, ha despertat l'interés del públic. A això cal sumar la gira de presentacions per tot el territori, per tal de difondre la necessitat de superar l'antiga LUEV per aconseguir la igualtat entre els dues llengües cooficials.

4. El tortosí del Baix Ebre i l'estàndard. L'exhaustiu i complet volum del filòleg Carles M. Castellà ha esdevingut una obra de referència per a totes aquelles qüestions relacionades amb la variant tortosina del català, i en concret, amb la parlada pels municipis que integren la comarca del Baix Ebre. L'autor duu a terme una investigació per plantejar quins són els trets més genuïns de la morfologia, sintaxi, fonètica i vocabulari d'aquest territori, a partir del testimoni de desenes d'informants.

5. La línia del Cinca a la guerra civil. El conflicte bèl·lic entre la República espanyola i el franquisme és una qüestió que mai no ha deixat d'interessar al públic. Les múltiples connotacions polítiques, econòmiques i socials de la guerra civil comporta que siga un tema recurrent, i les noves aportacions fetes des de la historiografia ràpidament s'hi col·loquen com les vistes. És el cas d'aquest estudi inèdit sobre les fortificacions de la Generalitat de Catalunya al front d'Aragó, fet a càrrec de David Tormo, Josep Maria Pérez Suñé, Miquel Sunyer i Pere Rams.