Apunta't al Club Lector

dilluns, 12 d’agost de 2019

El príncep Serafí: tot trencant estereotips des de la innovació i la coeducació

Onada Edicions continua amb la seua vocació d'editar llibres que eduquen en valors de respecte i convivència

Alícia Coscollano Masip

Seguint amb la filosofia editorial d'Onada, el nou àlbum il·lustrat titulat El príncep Serafí se suma a la col·lecció 'Imagina'. Un conte que trasllada, més que un argument en què el protagonista busca ser acceptat i comprès, una total normalització en una societat en què els estereotips clàssics han naufragat fa temps. La figura principal que representa un príncep de llarga cabellera realitza, per tant, un salt qualitatiu en els estereotips de gènere, de manera que aquest punt ja hauria hagut de ser digerit per la societat. Així, el príncep ni tan sols entra en conflicte, sinó que assumeix plenament aquesta diferència. Però, a més, aquest conte també liquida el paper destinat a les princeses del conte tradicional, sempre a l'espera de trobar un príncep per mandat que les ajuda a dirigir la seua vida. El resultat és una història magnífica signada per Raquel Díez Real que desborda sensibilitat reivindicativa i que omple d'oxigen el clàssic argument. La història està acompanyada per les delicioses il·lustracions de Mónica Carretero.


En El príncep Serafí, el protagonista, és un príncep que inicia una recerca per trobar la persona ideal per casar-se, però se salta els cànons amb total naturalitat. I, a més, no demana permís.

El príncep Serafí representa la recerca de la llibertat. Al principi, el nostre protagonista intenta seguir la tradició que el món dels contes de fades tradicionals li han ensenyat. Pensa que ha de casar-se perquè això és el normatiu, el que tots els prínceps fan. D'aquí, la seua obsessió amb el matrimoni, ja que creu que està en aquest moment de la seua vida en què "ha de" fer-ho; però a mesura que es desenvolupa la història, ell anirà descobrint que la seua felicitat no ha de dependre d'un vincle amorós.

La història està enfocada a un públic infantil. Creieu que és un segment d'edat que va per davant de la resta de la societat, i molt més, a més, del que pensem els adults?

Si haguéssim de definir conceptualment l'orientació sexual del príncep, des de les nomenclatures de la sexologia diríem que el nostre príncep podria ser cisexual i / o pansexual. Serafí busca pretendents i pretendentes, no rebutja a priori a cap persona per la seua condició sexual, ni ètnica .. Aquesta premissa tot just es destaca a nivell explícit perquè la història s'està narrant amb tal naturalitat, que normalitza aquesta idea. Que el públic que llegeix la història la reba amb naturalitat, és el que ens dóna la clau de l'avenç social amb respecte a la tolerància i a la diversitat en aquest sentit. Per descomptat hi haurà societats que no assimilen encara aquesta realitat, i els grinyola o no li encaixe amb la cultura dominant. Però crec que el tema més clau sobre el qual cal reflexionar és la recerca d'aquesta felicitat, que es pot trobar en la llibertat de l'ésser de cadascú, i no en el que li dicta una societat o una cultura.

La història està dissenyada per treballar l'educació emocional a través de les emocions que Serafí experimenta en les seues interaccions amb els diferents personatges. Serà una oportunitat per a l'abordatge de la regulació emocional, d'aprendre a dir no des de l'assertivitat, de la gestió de l'enuig... I a més no considero que la història es limite a un públic infantil; penso que el públic adult també el va a gaudir perquè és una història amb tant rerefons reflexiu i tan divertida que estic segura que va treure més d'una rialla, almenys la diversió està assegurada.

El conte transcendeix l'estereotip d'un model de gènere concret

Sí, el conte trenca amb tots els estereotips de gènere tant a nivell físic com psicològic. Serafí està representant un nou model de masculinitat: no és el prototip d'un heroi valent i fort, sinó que és sensible, delicat i que de fet, no rescata sinó que és rescatat per una dona, tot el contrari del que succeeix en els contes tradicionals. Tots els personatges transmeten aquests principis independents d'actituds sexistes: hi ha un pretendent bruixot, que està obsessionat amb la neteja, una geganta que trenca totalment l'estereotip femení tradicional, una vampira que li demana al príncep que li cuine, un tritó que li ofereix un matrimoni de conveniència... Se li dóna la volta a tots els estereotips de personatges dels contes tradicionals.

El concepte estereotipat de la princesa que busca príncep també passa revisió, la seua ITV...

En la nostra història el príncep no rescata la princesa, al contrari. La pirata Renata, que és la que acaba rescatant el príncep en una de les seues aventures no té res a veure amb l'estereotip dels contes de fades. Físicament no és el cànon de bellesa tradicional. Renata és un model de dona independent i sense complexos, que té clar que no vol casar-se: Jo no em vull casar ni amb tu ni amb ningú, perquè sóc lliure com la tramuntana i més feliç que una sargantana!

A Serafín li encanta la seua personalitat i el més important és el que aprèn d'ella: l'ajuda a descobrir que la felicitat està dins d'un mateix, quan comença a pensar en el que sempre havia volgut fer i mai no s'havia atrevit. Així, Serafí aprèn a ser LLIURE escoltant el seu cor.


Per què estàs obstinat a trobar un amor?
Millor banya’t al llac, jo et deixo el flotador!
Deixa de lamentar-te perquè no pugues casar-te.;
No tens cap altra il·lusió? Al teu cor hi ha la solució!

“El príncep Serafí va buscar en el bagul dels records fins a trobar unes sabates de talons lluents. Se les va calçar i va començar a talonejar amb totes les seues forces. I mentre ballava i ballava, se sentia lliure com una papallona que volava pel cel blau...”

Hi ha un gran treball en la història, tant en el recorregut de l'argument com en el fet plantejar una història amb rimes que, la veritat, són molt divertides.

Si, la veritat que comporta més feina textual, ja que els versos tenen una mètrica molt quadrada, però m'agrada molt barrejar en els meus textos la prosa amb els versos, ja que doten de molt de ritme a la història. També m'encanta que tinguen aquest punt humorístic perquè a més de resultar molt atractiu, és una fórmula molt bona per integrar aquesta naturalitat de la que parlava quant a l'abordatge d'aquestes temàtiques d'igualtat.

El projecte en la seua estètica global resulta molt atractiu. Les il·lustracions són fantàstiques. Com ha funcionat aquest treball conjunt? El resultat ens situa en una gran connexió entre la creadora del text, l'argument, i la responsable de la seua part gràfica.

Doncs sí, des del principi tenia proposta a la meua estimada Mónica Carretero per a aquest projecte, perquè encaixava per a la creació de personatges en aquesta línia humorística. Aquest és el nostre segon títol juntes, perquè des que vam començar a treballar, hem connectat i ens integrem de tal manera que els nostres projectes els visualitzem des d'una mateixa idea conjunta. Per a mi és molt important aquesta connexió a l'hora d'il·lustrar els missatges que volem transmetre, ja que el resultat a la vista està que és meravellós. De fet darrere d'aquest treball hi ha una quantitat d'hores de xerrades, d'intercanvi de punts de vista, d'il·lusions, que al final acabes creant un vincle entre les dues parts molt gratificant.

Trobar un llenguatge específic a un segment concret d'edat amb imatges que potencien la història és fonamental. Com ha funcionat en el vostre cas? Ha estat fàcil trobar les imatges que havien d'acompanyar la història del príncep Serafí?

Realment no ha estat tan complicat, perquè a les nostres converses parlàvem molt sobre la personalitat i caracterització dels personatges. I jo crec que és la clau, la comunicació, quan ets capaç d'expressar com t'imagines el que escrius i aconsegueixes comunicar, com millor aconsegueixes expressar el missatge que vols transmetre, més connexió hi trobem. I en el nostre cas ha estat molt fàcil, perquè les dues teníem uns punts de vista molt similars.


En els últims anys aparentment hi ha una gran revitalització de l'àlbum infantil il·lustrat. Hi ha una recuperació real del sector?

L'àlbum il·lustrat és un tresor per a qui sàpiga descobrir-lo. Jo penso que és una cosa tan especial que els que el coneixen, i se submergeixen en el món d'aquest format, comprenen el valor que tenen. A més el món il·lustrat no té edats; els textos poden abordar temàtiques més infantils o fins i tot filosòfiques o més abstractes, amb la qual cosa crec que el públic del producte no només ha de ser dirigit a l'edat infantil. I pel que fa al funcionament del sector, crec que ara hi ha moltes portes que s'estan obrint, fins i tot emergeix amb força molts autors i autores que aposten per l'autoedició, i crec que pot impulsar el món de l'àlbum il·lustrat des de molts enfocaments diversos, pot enriquir-se en general. Crec que buscar la innovació també és molt recomanable i pot impulsar molt el sector.

Aquest àlbum il·lustrat ha tingut una gran acollida com a proposta didàctica per al tractament de la igualtat.

Sí, potser el fet de ser mestra i valorar la perspectiva educativa em mou a complementar les meues obres amb propostes que puguin ajudar a la reflexió i a la construcció del pensament. En aquest llibre també m'ha influït el treball que porto realitzant durant diversos anys en la coordinació del Pla d'Igualtat dels centres. Em sento molt implicada en contemplar fórmules per treballar l'educació emocional a les aules. De fet he integrat aquest títol dins d'un projecte més extens dirigit a centres educatius, anomenat LLETRES COEDUCATIVES que vinc desenvolupant a les aules per donar resposta a aquesta necessitat de promoure la inclusió i el tractament de les desigualtats socials en matèria coeducativa.

I la veritat és que la proposta ja ha estat implantada en diversos centres, fins i tot abans de publicar l'àlbum. S'han realitzat moltes activitats amb el conte, hem fet una obra teatral El príncep Serafí en alguns centres que ens ha meravellat.

Quins continguts recull la proposta didàctica?

Es treballen tots els aspectes que tenen a veure amb els estereotips de gènere, la tolerància i respecte a la diversitat, la identitat personal, l'autoconcepte ... Tot això emmarcat dins de l'Educació Emocional. A través dels diferents personatges s'aborden temàtiques com les relacions afectives no dependents, l'assertivitat o la gestió de l'enuig. En la meua pàgina web raqueldiezreal.com es pot veure detallada tota la proposta completa.

En quin punt està el projecte de fomentar la seua teatralització amb l'Ajuntament de Jerez i el teatre Villamarta?

Va ser una iniciativa enfocada des de la coordinació d'activitats que l'Ajuntament oferta als centres educatius en matèria d'Igualtat. Com a coordinadora d'Igualtat vaig presentar la proposta de l'obra teatral, i després d'experimentar el projecte l'any passat, i veient els resultats tan positius que va tenir, doncs aquest any el teatre Villamarta va col·laborar obrint-nos les portes perquè puga ser representat per l'alumnat. He treball en molts projectes a nivell intercentres i és molt estimulant trencar les parets de l'aula i sortir a allò social.


Com entreu en contacte amb Onada Edicions?

Vaig conèixer l'editorial fa just un any a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya. Vaig descobrir en aquesta editorial una filosofia que tenia cura al mínim detall de la qualitat i el valor de l'àlbum il·lustrat. Vaig descobrir una màgia especial en els seus llibres i en els missatges que transmetien. Aquesta editorial apostava per temàtiques creatives, innovadores i sobretot tenia cura dels projectes amb tant mim, que em va semblar un abric perfecte per al príncep Serafí. L'editorial Onada es va interessar pel projecte des del principi, i així trobar-nos un lloc on allotjar-nos Serafí, Mónica i jo. Estem molt agraïdes a aquesta editorial pel tracte que ens ha donat, i com ha cuidat cada detall del nostre treball.

Quina valoració feu de la publicació de l'àlbum infantil il·lustrat i la seua repercussió?

Estic molt contenta amb l'acollida que ha tingut el llibre, tant a les llibreries com en els centres educatius, ja que està brindant la possibilitat de contemplar fantàstics projectes teatrals i didàctics. En la Fira de Bolonya van ser-hi representants de l'Associació Nacional d'Investigació en la LIJ (ANILIJ) que es van interessar per l'obra, i em van comunicar a la setmana següent que havien considerat el llibre en una selecció de gairebé cent obres relacionades amb la Igualtat, per enfocar-se en un projecte europeu sobre aquesta temàtica...

D'altra banda, estem en plena voràgine de fires del llibre i imagino que estareu preparant diferents presentacions.

El llibre està tenint molt bon acolliment, i gran interès per part de les llibreries i centres educatius. S'han realitzat presentacions i tallers a les escoles que s'han interessat i ho seguirem promocionant a les fires del llibre de les províncies de Cadis, Sevilla, València i Madrid entre d'altres.

La dedicatòria resulta catàrtica

“A la censura, als protocols, al prejudici, al conformisme, a l’opressió, als tabús, al convencionalisme, a l’exclusió…

Ensenyar els budells del teu ésser LLIURE no ha de ser cap obstacle."

Per què vas escriure El príncep Serafí?

Per rebel·lia. Ho he dedicat a la censura a la LIJ, ia la lluita PER LA IGUALTAT. Per a mi també ha significat un alliberament com a autora, una reivindicació al sentiment de llibertat en la creació literària. Encara en el segle en què estem, la llibertat d'expressió literària està molt emmascarada sota les disfresses d'una tolerància hipòcrita.

Per fi el príncep Serafí ha pogut sortir del bagul on tant de temps va estar tancat pel cadenat dels protocols i de la censura a la LIJ...

Dono les gràcies a Onada Edicions per confiar en aquest projecte des del principi. A vegades les aparents editorials menudes demostren tota la seua grandesa per la seua valentia i honestedat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada