Apunta't al Club Lector

dilluns, 5 d’agost de 2019

Una nova biografia recupera la figura de Pere Labèrnia, gramàtic, lexicògraf i humanista traiguerí del segle XIX

Al barri barceloní de Can Baró hom pot trobar el carrer de Pere Labèrnia, dedicat a un gramàtic nascut a Traiguera el 1802 i mort a la capital catalana el 1860. Però, qui era aquest humanista i lexicògraf? Com exposen els historiadors Joan Ferreres i Josep Gausachs, "la història de Pere Labèrnia i Esteller sempre s'ha contat a mitges", i precisament, el seu nou llibre, publicat per Onada, pretén donar valor a una figura molt significativa de la Renaixença i un personatge popular a la Barcelona del segle XIX per la seua tasca de professor, pedagog i autor, entre d'altres, del popular 'Diccionari de la llengua catalana ab la correspondència castellana y llatina'.

En Pere Labèrnia i Esteller va ser un dels personatges maestratencs més coneguts i influents del segle XIX. Mestre, filòleg i lexicògraf, va publicar diverses obres de lingüística, de les quals hi destaca el Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina, el popular Diccionari Labèrnia, referència de la cultura catalana fins l'arribada del Diccionari Fabra, ja al segle XX. Això ha comportat que hagen estat nombrosos els autors que s'han fixat en aquesta figura i els seus volums, però fins ara Pere Labèrnia no havia estat objecte d'una biografia que l'estudiara al complet, des de la seua infantesa fins el llegat cultura i lingüístic que ha deixat la seua tasca.

Els historiadors Joan Ferreres i Josep Gausachs han resolt aquesta mancança amb la publicació del llibre "Pere Labèrnia i Esteller. Gran lexicògraf de la llengua catalana i humanista del segle XIX", que edita Onada Edicions. Es tracta d'una biografia que té en compte tota la seua trajectòria vital: des de la Traiguera natal, la seua etapa infantil i juvenil, passant pels estudis al Seminari de Tortosa, fins a tots els aspectes acadèmics, professionals, culturals, editorials i personals, viscuts intensament a Barcelona, que el va acollir.

Filòleg en una família de teulers

Tal com exposen Ferreres i Gausachs, Pere Labèrnia naix a Traiguera un 19 de febrer de l'any 1802. La família Labèrnia provenia de l'Horta de València i es van establir primer al barri de Sant Joan del Pas d'Ulldecona abans que l'avi del filòleg es traslladàs a Traiguera, tot continuant l'ofici que durant generacions havien exercit: el de la teuleria, el qual també exercirà el pare i els dos germans masculins del filòleg. Mentre, per la part materna, els Esteller eren una família benestant ben arrelada a una vila de Traiguera que vivia un bon moment econòmic gràcies al teixit artesanal.

Tercer de sis germans, en Pere Labèrnia marxa de Traiguera a l'any 1819 per ingressar al Seminari de Tortosa per voluntat pròpia. Ací, el jove va destacar pel seu talent i aplicació als estudis. Descartada la sortida religiosa, en 1825 se'n va a la ciutat de Barcelona per seguir amb els estudis de Llatí i Humanitats a la Reial Universitat Pontifícia de Cervera, ubicada a la ciutat comtal pels efectes del Decret de Nova Planta. Al no tindre recursos econòmics, Labèrnia es va pagar aquests estudis tot fent classes particulars.

Professor, propietari d'un col·legi i lexicògraf

Aquesta experiència docent li va servir per fundar el seu propi col·legi l'any 1827, quan ja tenia un títol universitari que l'habilitava per impartir classe. El centre va rebre el nom de Sant Pere i al llarg de les dècades següents va tindre diverses ubicacions a banda i banda de la barcelonina Via Laietana.

Però, ha estat la tasca de lexicògraf el que va donar fama a Pere Labèrnia. El Diccionari Labèrnia, aquell que li reportaria fama, va ser un projecte vital, iniciat a Tortosa i que va sortir de la impremta divuit anys després, el 1839. Tal com exposava al pròleg, el seu objectiu passava per escriure "un diccionari rich en paraules y en frases, que fixàs la pura y genuïna pronunciació y ortografia del idioma català" per tal de fixar i normalitzar una llengua que es trobava en "estat de objecció y descuyt (...) alterat y desfigurat per la mescla de termes estranys, locucions y accents", de manera que el seu llibre contribuïa a que el català fora de nou "brillant, complet ab tota la integritat y propietat que li eren características quant dominava en vàries y delatades regions del mig dia de Europa".

L'autor Josep Gausachs explica al llibre biogràfic que la popularitat del Diccionari es deu al fet que es venia en fascicles, com moltes novel·les noucentistes. Ràpidament es va exhaurir, i encara es reeditaria en dues ocasions més, ja amb Labèrnia traspassat, el 1864 i el 1888 per l'editorial Espasa. Més tard, el lexicògraf traiguerí publica quatre obres més: el Diccionario de la lengua castellana con la correspondencia catalana y latina, l'Ortografía de la lengua castellana con nuevas importantes aclaraciones, la Gramática latina i el Diccionario manual de la lengua latina con la correspondencia castellana. Pere Labèrnia i Esteller mor a Barcelona el 28 de juny de 1860, amb 58 anys i en la plenitud de la seua carrera com a lingüista. De fet, els primers estudiosos de la seua figura van identificar fins a cinc possibles obres no concloses i inèdites.

Els autors

Joan Ferreres (Sant Jordi, 1952) és doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona; historiador de referència del Maestrat, compta amb una trentena de llibres d'història, art i etnologia. Josep Gausachs (Ulldecona, 1954) és mestre i formador del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya; membre del Centre d'Estudis d'Ulldecona, ha investigat les genealogies locals dels segles XVII, XVIII i XIX. El volum està publicat per l'editorial Onada Edicions, dins de la col·lecció d'història La Barcella Minor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada