El γνῶϑι σεαυτόν (coneix-te a tu mateix), gravat en pedra al santuari de Delfos, és la divisa que pot lluir aquesta novel·la de Francesc Mompó. I l’aventura d’aquest imperatiu és el que descobrireu si accediu al Prosceni blau.
El narrador d’aquest relat es desplega des de la centralitat de l’ara i l’ací de l’enunciació per a entrar, però, en diàleg amb les possibilitats de les seues alteritats i rescatar els records que tots plegats serven i obliden, amb l’objectiu de reconstruir-se a la mida plaent de la seua ambició: dinàmica, agosarada, tràgica o frívola. Reiniciar el subjecte íntim i social, que hom mateix desitja ser i que el món entrebanca i escanyoleix, amb els propis materials acumulats a la mateixa pròpia memòria que el fa. És, doncs, l’ancestral activitat autonarrativa, la misteriosa autoconsciència, actualitzada per la cuita de l’anihilament postmodern, que es desplega amb l’afany d’esdevenir aquell personatge altre de si mateix que l’estalvie. Tota una oportunitat, doncs, de participar en l’experiència d’una satisfacció de l’exigència apol·línia; si això pot ser.
Francesc Mompó i Valls va nàixer a l’Olleria (la Vall d’Albaida). És professor de català i llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació. Ha guanyat diversos premis literaris com ara, el Ciutat de València, el Ciutat de Torrent, el Benvingut Oliver de novel·la i el de poesia, el Vila de Puçol, La Forest d’Arana… Junt al poeta Ramon Guillem fou el creador i impulsor de les Jornades Gastronomicoliteràries al País Valencià. També ha sigut vocal de la junta directiva del País Valencià de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Ha estat traduït i antologat al castellà de sud-amèrica, al portuguès i a l’italià. Té més d’una dotzena de novel·les publicades, entre les quals, El vol de l’Esparver, la trilogia juvenil Els ulls del llac, L’ull de Zeus i Terra de déus, Amable, Somiant amb Aleixa, Com ales d’àngel negre… i els poemaris Viàtic Marí, De la fusta a l’aigua, 55 maneres de mirar València, Suc de magrana, Atlàntic, De res poetica, Insectostomia, Llegint Celan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada