En la secció, a més a més, la concessió dels Premis Gourmand a dues obres d'Onada Edicions, i l'agenda cultural de la setmana a les Terres de l'Ebre.
Dixa'm Vore 15 de gener del 2013 Espai d'arts from Canal TE on Vimeo.
En l'article, signat per V. Maigí, ens presenta la feina en la qual hi treballa Iniesta en aquest espai, com ara gegants, nanos o dracs, on els repara o els concep de bell nou. També exposa el seu projecte al voltant de les figures que composen el Seguici de Tortosa.
En el seu taller, Iniesta construeix, repara, restaura i dissenya tot tipus d'elements destinats a la festa o la faràndula: dracs, gegants, nanos, capgrossos, màscares, titelles i atrezzos. També pessebres i elements de les cavalcades.
Amb una bona acollida per part del nombrós públic present, la col·lecció podria estrendre's a altres poblacions de les nostres comarques, per tal de mostrar als més menuts, de forma lúdica i entretinguda, la riquesa del nostre patrimoni folclòric i festiu.
Com el seu nom indica, són uns llibres pensats per a desenvolupar la imaginació i les manualitats dels xiquets i xiquetes. El seu creador, el tortosí Joan Iniesta, ha traslladat gegants, nanos i cucaferes de la realitat al paper, i ho ha fet en dues versions. Una, “El seguici de Tortosa”, reflecteix les figures de forma més detallada, mentre que l’altra, “El seguici infantil de Tortosa”, es basa en uns dibuixos més simpàtics i simplificats, ideat per a edats més matineres.
El sistema d’aquestos dos llibres és ben senzill, a cada fulla hi ha una imatge per pintar i retallar, que després es poden col·locar dempeus amb una sol·lapa i un suport que fa de base. El paper dels exemplars, més gruixut del normal, permet que les figures es mantinguen dretes. A més a més, s’incorpora una guia didàctica per a que els xiquetes i xiquetes puguen treballar els diversos conceptes que integren el seguici.
Les cucaferes, datades en la dècada dels 30 del passat segle XX, encapçalen ambdòs llibres. Conta la llegenda que la cucafera era bèstia que gaurdava la Cova on era captiva la princesa Rubí, fins que en Rufolet la va domesticar al tallar-li les orelles i la cua i la va dur a Tortosa el dia del Corpus.
Precisament, també hi són presents la parella de gegants que representa a Rufo i a Rubí, els quals apareixen als dos llibres de Joan Iniesta. Daten de 1957, un any abans que la parella mora, Zoraïda i Nabil. Als anys 90 shi sumarien els gegants renaixentistes Mariana i Cristòfur i els gegants jueus Caxixa i Bonjuhà. Estos últims només hi apareixen a “El seguici de Tortosa”, el primer volum del “Pinta, retalla i juga!”.
Junt a la Cucafera i els Gegants hi són altres figueres clau de la cultura popular de la capital ebrenca: els Nanos del Renaixement, l’Àliga i el Bou, la Pagesa i el Pagès. Sense oblidar-nos del dolçainer i el tabaler, els encarregats d’una música sense la qual tota la resta no surten al carrer.
Un jove autor dedicat als símbols de la terra
Darrer d’”El seguici de Tortosa” i “El seguici infantil de Tortosa” ens trobem en Joan Iniesta. Llicenciat en Belles Arts amb especialitats d’escultura i pedagogia, Iniesta ha esdevingut, als seus 24 anys, en tot un difusor de la cultura popular de les Terres de l’Ebre. En aquesta tasca ha creat Calaix de Sastre, el primer taller d’imatgeria popular ubicat a les comarques meridionals catalanes.
Al passat mes de gener va presentar els primers exemplars dels llibres sobre el Seguici, que van suposar tot un èxit. La bona acollida ha comportat una reedició dels dos volums de la col·lecció, tot comptant amb l’editorial Onada i la col·laboració del consistori de la ciutat i la Casa dels Gegants.
“A l’altra banda del foc” va ser el primer d’aquesta fornada estival de llibres infantils i juvenils d’Onada Edicions. De la mà de la flixenca Laura Mur, arribava aquest conte ebrenc, assenyalat per a xiquets i xiquetes d’entre 8 i 12 anys. La proposta literària de Mur és un relat d’aventures al voltant d’un calendari festiu d’un poble qualsevol de les Terres de l’Ebre, un recorregut carregat de màgia i protagonistes tan curiosos com el capgròs farfollòs. “A l’altra banda del foc” sortia al carrer amb l’estiu, just la setmana de Sant Joan, una data gens aleatòria, atès que el solstici estival marca el punt d’inici de la història del iaio Ramon i el Martí.
El conte de Laura Mur és l’únic que ja es pot trobar a les llibreries, però en breu s’acompanyara d’altres apostes dirigides al públic infantil. Així, des de fa setmanes ja es pot consultar a la pàgina de l’editorial el conte “La nana de Sara”. Definida com “una cançó de bressol il·lustrada”, aquesta obra del tortosí Josep Maria Franquet ens presenta la Sara, una xiqueta que coneix a una sirena, tot en un entorn de plena fantasia com són els móns dels somnis per als més menuts. Junt als versos de Franquet hi ha els dibuixos del Jordi Alfonso. El reconegut il·lustrador de Móra d’Ebre ha contribuit amb unes composicions que destaquen per la seua vivesa carregada de color, que ens retraten a la Sara en uns espais que estimulen la imaginació. I com parlem d’una cançó de bressol, al final del conte hi apareix la partitura de la nana, duta a terme per l’Elisenda Franquet i Rogerio Botter.
De Tortosa també ens arriben els dos primers volums de la col·lecció Pinta, retalla i juga!. Són “El seguici de Tortosa” i “El seguici infantil de Tortosa”, uns llibrets de l’artista Joan Iniesta que es van presentar passat mes de gener i vist el seu èxit, s’ha optat per una reimpressió amb el suport de l’editorial benicarlanda. La denominació de la col·lecció ho expressa clarament. Són dibuixos de les figures de la imatgeria popular tortosina, en la qual els més menuts poden pintar, retallar i muntar per obtindre unes simpàtiques estatuetes de paper. Després de Tortosa, el seguici d’Amposta continuarà aquesta nova línia de retallables que uneixen diversió amb cultura popular dels nostres pobles.
No s’acaben ací les novetats infantils. Per al mes d’agost s’espera la publicació de dues noves Contalles d’Alba, concretament, els números tres i quatre, “L’Alba aprén” i “L’Alba somia”, amb més aventures d’aquesta xiqueta que hi viu amb son germà, son gat i les seues dues mares. Les autores, les valencianes Katy Pallás i Mara Cebrián, anuncien sorpreses en el desenvolupament d’aquestes dues Contalles de temàtica homoparental.