Apunta't al Club Lector

dijous, 21 de juliol de 2011

Onada reedita els llibres de manualitats sobre el Seguici de Tortosa

Les figures del seguici són una de les mostres de cultura popular que més atrauen els menuts tortosins. Amb la intenció d’oferir-los un material amb el qual puguen jugar a la vegada que coneixen aquestos personatges va nàixer la col·lecció “Pinta, retalla i juga!”.

Com el seu nom indica, són uns llibres pensats per a desenvolupar la imaginació i les manualitats dels xiquets i xiquetes. El seu creador, el tortosí Joan Iniesta, ha traslladat gegants, nanos i cucaferes de la realitat al paper, i ho ha fet en dues versions. Una, “El seguici de Tortosa”, reflecteix les figures de forma més detallada, mentre que l’altra, “El seguici infantil de Tortosa”, es basa en uns dibuixos més simpàtics i simplificats, ideat per a edats més matineres.

El sistema d’aquestos dos llibres és ben senzill, a cada fulla hi ha una imatge per pintar i retallar, que després es poden col·locar dempeus amb una sol·lapa i un suport que fa de base. El paper dels exemplars, més gruixut del normal, permet que les figures es mantinguen dretes. A més a més, s’incorpora una guia didàctica per a que els xiquetes i xiquetes puguen treballar els diversos conceptes que integren el seguici.

Cucaferes, nans i gegants

Les cucaferes, datades en la dècada dels 30 del passat segle XX, encapçalen ambdòs llibres. Conta la llegenda que la cucafera era bèstia que gaurdava la Cova on era captiva la princesa Rubí, fins que en Rufolet la va domesticar al tallar-li les orelles i la cua i la va dur a Tortosa el dia del Corpus.

Precisament, també hi són presents la parella de gegants que representa a Rufo i a Rubí, els quals apareixen als dos llibres de Joan Iniesta. Daten de 1957, un any abans que la parella mora, Zoraïda i Nabil. Als anys 90 shi sumarien els gegants renaixentistes Mariana i Cristòfur i els gegants jueus Caxixa i Bonjuhà. Estos últims només hi apareixen a “El seguici de Tortosa”, el primer volum del “Pinta, retalla i juga!”.

Junt a la Cucafera i els Gegants hi són altres figueres clau de la cultura popular de la capital ebrenca: els Nanos del Renaixement, l’Àliga i el Bou, la Pagesa i el Pagès. Sense oblidar-nos del dolçainer i el tabaler, els encarregats d’una música sense la qual tota la resta no surten al carrer.

Un jove autor dedicat als símbols de la terra

Darrer d’”El seguici de Tortosa” i “El seguici infantil de Tortosa” ens trobem en Joan Iniesta. Llicenciat en Belles Arts amb especialitats d’escultura i pedagogia, Iniesta ha esdevingut, als seus 24 anys, en tot un difusor de la cultura popular de les Terres de l’Ebre. En aquesta tasca ha creat Calaix de Sastre, el primer taller d’imatgeria popular ubicat a les comarques meridionals catalanes.

Al passat mes de gener va presentar els primers exemplars dels llibres sobre el Seguici, que van suposar tot un èxit. La bona acollida ha comportat una reedició dels dos volums de la col·lecció, tot comptant amb l’editorial Onada i la col·laboració del consistori de la ciutat i la Casa dels Gegants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada