Reproduïm aquesta entrevista de Francesc Gisbert a Mercè Climent, publicada al digital Ara Multimèdia el 4 de juny de 2013 i que actualment ja no es pot llegir en línia.
Mercè Climent presenta a Alcoi, el dijous 6 de juny, la seua última novel·la '
Marc i el poder sobre el temps'. Es tracta d'una novel·la per als més joves, amena i entretinguda. En parlem, del llibre i de literatura. Si en voleu saber més, ja sabeu, dijous 6 a les 19'30 hores, presentarem el llibre al Casal Ovidi Montllor d'Alcoi.
FRANCESC GISBERT. Després de la publicació de 'Lina Panxolina i el quadern màgic', presentes una novel·la destinada als més joves. Què t'aporta la literatura infantil i juvenil?
MERCÈ CLIMENT. Sí, efectivament, fa relativament poc de temps que 'Marc i el poder sobre el temps' està a les llibreries i ara mateix estic en fase de promoció, ja saps, presentacions, entrevistes, etc. Diria que la literatura infantil (de moment no he escrit cap novel·la juvenil) em permet aprofundir en la xiqueta que porte a dintre -a mi per sort no m'ha abandonat mai- i obrir la porta, que tot s'ha de dir mai no tanque del tot, a móns inventats, a històries màgiques, a personatges únics... D'alguna manera som responsables d'instaurar la llavoreta de l'amor als llibres i a la lectura, i fer-la créixer alhora ells també ho facen, i això, no ho podem negar, és tot un repte.
FG. 'Marc i el poder del temps' està ambientada a Muro, i té referències constants a la vida en els nostres pobles, jocs populars, ambient familiar, aventures de colla... Com animaries els joves a llegir el teu llibre?
MC. 'Marc i el poder sobre el temps', diria, que és una novel·la atemporal (bé podria ser la història ambientada en temps dels nostres avis, dels nostres pares o, fins i tot, dels nostres fills), on el temps té un paper primordial. Paradoxa? Potser. Però també és una història plena de màgia, on el lector aprendrà jocs tan curiosos com 'Cagalló, tornaló' o la història fascinant d'un déu grec anomenat Cronos. Per damunt de tot riurà i es divertirà bona cosa amb les peripècies de Marc, que un bon dia es troba amb el poder d'aturar el temps. Una novel·la, m'agrada dir, també per a nens, perquè no hem d'oblidar mai el món de la fantasia, que les vides ja són massa reals.
FG. És el segon llibre que escrius en col·laboració amb la teua germana, Àgueda Climent, il·lustradora. Com funciona aquest tàndem?
MC. Treballar amb Àgueda Climent, pintora i artista polifacètica, ha estat magnífic, de nou. Veure com una història creix, al mateix temps, en lletres i en dibuixos és fascinant. De sobte els teus personatges tenen rostre i cos, tu pots passejar pels mateixos paisatges que has creat, les històries bateguen amb formes i colors... De fet, tanta és la força de les il·lustracions que en ocasions han estat capaces, per elles mateixes, de modificar el text.
Potser una de les claus rau en la sinceritat, sempre ho hem estat l'una amb l'altra, i crec que és realment necessari perquè text i il·lustracions ens compenetren a la perfecció. També la complicitat, especialment en aquesta història, on hem volgut fer un homenatge a la infantesa del pare, i d'alguna manera, a la nostra. No podria haver estat altra la persona que hagués il·lustrat aquest bocinet de vida.
FG. A més de narradora, també t'agrada la poesia. Hem sabut que, actualment, prepares alguns recitals poètics i també animacions lectores. Pots contar-nos alguna cosa? Com influeix aquest contacte amb el públic en la teua obra?
MC. Molt més que agradar-me, de fet el darrer any i mig sobretot estic escrivint poesia i, ara per ara, estic enllestint el meu primer llibre de poesia.
Actualment, com dius, prepare, juntament amb el cantautor Joan Amèric, un recital poetico-musical que porta com a títol: 'Estellés, un amor invencible', on farem una passejada per l'univers de l'Estellés més enamorat. En principi volem fer una sèrie d'actuacions aprofitant que enguany és l'any Estellés. La primera ja té data i lloc, serà al pub L'Escenari d'Alcoi el pròxim diumenge 16 de juny, esteu tots més que convidats (a l'acte, és clar, les copes cadascú que es pague les seves).
És cert que la feina de l'escriptor no acaba a la taula del despatx, després hi ha tota una tasca de promoció, de fer presentacions i xerrades, d'anar a fires per signar llibres, etc. És a dir, després de moltíssimes hores de treball en solitari, en venen un grapat més de contacte amb el públic. Realment crec que és una experiència molt gratificant poder parlar amb gent que ha llegit o llegirà la teva obra, presentar-los la teva obra, nodrir-te dels seus comentaris i opinions, que sempre et fan créixer com a escriptor. Jo sempre vaig llibreta en mà, sobretot quan vaig a fer xerrades a col·legis, on els més menuts sempre em donen bones idees per a d'altres novel·les, és clar la fantasia encara no està massa bruta de la realitat.
De nou, al voltant del 20 de novembre, Diada del Llibre Valencià, el cap-i-casal acull la Plaça del Llibre, un conjunt d'activitats culturals amb la literatura pròpia com a protagonista. Com a les edicions anteriors, una part del programa va dedicat als més joves, tot convidant els centres escolars a acudir a trobades amb autors i autores, tallers, animació lectora, etc.
+12.47.20.png)
+12.47.31.png)
+12.47.56.png)
+12.49.48.png)
