Júlia Rosa ha esdevingut una de les entrevistadores de referència de les lletres valencianes. La seua secció "Confessions d'un escriptor" que publica el diari digital Morvedre.info ha pres la paraula a una munió d'autors i autores de les nostres comarques.
La darrera a participar ha estat Mercè Climent. L'escriptora alcoiana fa una repassada a la seua bibliografia juntament a l'entrevistadora. En el moment d'aplegar a "Marc i el poder sobre el temps", la novel·la juvenil editada ara fa un any a la col·lecció La Feram, la conversa és la següent:
Júlia Rosa: "Marc i el poder del temps", publicat el 2013 per Onada Edicions, una novel·la juvenil que conta la relació de Marc, un xic descregut de la màgia, però que està disposat a canviar un desig, controlar el temps, per una bona acció. Un bescanvi que el durà a viure aventures d'allò més divertides que ordeixen una trama amb un gran treball al darrere per apropar continguts, vocabularis i itineraris culturals al lectors més joves. Què hi ha al darrere de tanta innovació pedagògica?
Mercè Climent: "Marc i el poder sobre el temps", diria, que és una novel·la atemporal (bé podria ser la història ambientada en temps dels nostres avis, dels nostres pares o, fins i tot, dels nostres fills), on el temps té un paper primordial. Paradoxa? Potser. Però també és una història plena de màgia, on el lector aprendrà jocs tan curiosos com "Cagalló, tornaló" o la història fascinant d’un déu grec anomenat Cronos. Per damunt de tot els lectors riuran i es divertiran bona cosa amb les peripècies de Marc, que un bon dia es troba amb el poder d’aturar el temps. També és un homenatge a la família, a la infantesa del pare (i de retruc, a la meua), al poble, als costums d’antany, al carrer dels jocs... Jo no escric literatura infantil pensant en fer pedagogia, però sempre s’amaga entre línies. En aquest cas Marc ens ensenyarà a no ser egoistes, a no emprar la trampa per aconseguir les coses, a acceptar la gent que ens envolta amb les seus virtuts i defectes, a esforçar-nos per aconseguir les nostres metes, a gaudir amb el plaer de la lectura, a estimar la família, els nostres majors i els animals, a recuperar els jocs dels carrers i certs costums que potser no s’havien d’haver perdut mai i perquè no, a deixar oberta sempre la finestra de la fantasia.
Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada