El recull de contes del puçolenc Manel Alonso continua arreplegant bones crítiques en la blogosfera. L'últim en sumar-s'hi ha estat Àngel Canet, qui ha dedicat una ressenya a la novel·la dins del seu blog personal.D'aquesta manera, el blogaire apunta que s'ha trobat "molt identificat" amb alguns dels relats inscrits en "Els somriures de la pena", que reflecteix la quotidineïtat de les darreres dècades del segle XX en el pobles.
"És un llibre farcit de retalls, com podem llegir a la contraportada, de la biografia del Manel Alonso. Són trenta relats de ficció -al meu entendre no veig massa ficció, perdona'm, Manel- i sí molta tendresa, ironia, etc al llarg dels relats. Tot passa al poble de Pouet -ben bé podria ser Benicolet-, poble on, com també podem llegir a la contraportada, trobarem el sabor agredolç dels somriures de la pena."
En Canet conclou la part corresponent a la novel·la de Manel Alonso tot destacant alguns contes, com ara "La cabra" o "Esperant el pare".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada