Paraules de cruïlla: bambar. Article de Carles Lluch

Cada dimecres pugem en aquest blog una paraula provinent del "Vocabulari de cruïlla", el recopilatori dels mots i expressions més típics del nord valencià i Terres de l'Ebre que ha escrit en Joan S. Beltran. Aquesta setmana però, fem ressó de l'article que el crític Carles Lluch ha publicat al seu blog "Els exilis", en el qual també en parla d'una d'aquestes paraules de cruïlla: "bambar". Lluch destaca el caràcter nostrat d'aquest terme, que no hi apareix en diccionaris de referència de la llengua catalana com el de l'IEC o l'Alcover-Moll. És el verb bambar, que vol dir 'anar d'ací d'allà sense una destinació concreta'. Aquests dies de vacances és molt habitual en les cases amb xiquets: "Pareu de bambar d'un costat a l'altre". Fa unes setmanes els vaig dir a unes alumnes de l'institut: "No podeu anar bambant pels passadissos a l'hora del pati". La prova que és un mot ben viu és que les alumnes, magrebins, em van entendre i una, que l'any que ve estudiarà a Euskadi, va dir que la utilitzaria allà. A la vegada, Lluch recorda que ni en una obra tan completa com el "Vocabulari de cruïlla" (amb dos volums, 867 pàgines i centenars d'entrades amb un bon grapat d'il·lustracions) aplega tota la riquesa lèxica de les Terres de l'Ebre, el Maestrat i els Ports.