Josep Sanabdón ha conversat amb Joan-Baptista Campos al voltant de la vessant literària del viatge, un gènere en el qual s'emmarca el darrer llibre de l'escriptor castellonenc, que ha publicat aquesta tardor "El regal en la mirada", un recorregut pel Perú més conegut i desconegut.
D'aquesta manera, Campos exposa com es va preparar a consciència abans de creuar l'Atlàntic: "En efecte, aquest va ser un viatge organitzat. Un viatge que vaig organitzar després de molt de temps de treball. És cert que vaig fullejar guies turístiques, algunes agències de viatge, i vaig fer hores en alguna biblioteca pública. Vaig llegir llibres sobre la conquista del Perú, vaig llegir autors locals, novel·listes i poetes, historiadors... I, finalment, em vaig decidir a traçar un itinerari sobre un mapa."
La tria d'un país com Perú no va ser aleatòria, ans al contrari, el del Grau apunta que ja va viatjar als Andes amb el clar objectiu de deixar reflectit aquestes tres setmanes americanes en el paper, i de fet, prenia notes sobre el terreny i les passava a net cada nit. Això possibilita que la mirada de Campos siga la més fidel a la seua mirada original, sense passar pel sedàs del temps i l'espai.
Viatjar
"L’experiència de la selva va pagar molt la pena. És un món caòtic, angoixant, misteriós. Una vegada li vaig escoltar dir a Miguel de la Quadra Salcedo, un aventurer impenitent, que el lloc més inhòspit per a viure, la destinació més cruel que havia visitat era la selva. L’angoixa existencial, la sensació de petitesa va rondinar el meu cap durant aquelles nits a la selva.
Un dia vaig visitar el Llac de las tres Chimbadas, però no em vaig perdre, perquè jo no havia anat a buscar el Dr. Livingston. Una nit vaig tindre un malson. Se’m va aparèixer a l’habitació l’esperit de Joseph Conrad, però jo no era Marlow. El coronel Kurtz estava assegut al brancal de la porta, mentre sonava allò de This is the End... . Em va fer sentir molta paüra."
A banda d'altres temes concrets recollits a "El regal en la mirada", Campos i Sanabdón parlen del fet viatger, que cal separar del fet turístic. L'autor apunta que el primer és el que sap quan surt, però no quan torna, i tot i que això no ocòrre amb el seu cas, sí que hi cerca la visió "viatgera": "Per a mi, però, la diferència rau en la mirada. No m’interessa la mirada del turista, i encara que al llarg del llibre hi ha passatges on la critique, no deixe de respectar-la, però ja et dic que no m’interessa."
L'entrevista sencera es pot llegir tot clicant ací a 3x4.info o ací per al bloc de Josep Sanabdón.
Presentació
"El regal en la mirada" es va presentar propassat 2 de desembre a Castelló de la Plana, en una Babel plena de gom a gom. El propi autor ha reflexionat al voltant d'aquest acte en el seu bloc personal i literari, "La garfa dels dies", en un article que es pot llegir tot clicant ací.
D'aquesta manera, Campos exposa com es va preparar a consciència abans de creuar l'Atlàntic: "En efecte, aquest va ser un viatge organitzat. Un viatge que vaig organitzar després de molt de temps de treball. És cert que vaig fullejar guies turístiques, algunes agències de viatge, i vaig fer hores en alguna biblioteca pública. Vaig llegir llibres sobre la conquista del Perú, vaig llegir autors locals, novel·listes i poetes, historiadors... I, finalment, em vaig decidir a traçar un itinerari sobre un mapa."
La tria d'un país com Perú no va ser aleatòria, ans al contrari, el del Grau apunta que ja va viatjar als Andes amb el clar objectiu de deixar reflectit aquestes tres setmanes americanes en el paper, i de fet, prenia notes sobre el terreny i les passava a net cada nit. Això possibilita que la mirada de Campos siga la més fidel a la seua mirada original, sense passar pel sedàs del temps i l'espai.
Viatjar
"L’experiència de la selva va pagar molt la pena. És un món caòtic, angoixant, misteriós. Una vegada li vaig escoltar dir a Miguel de la Quadra Salcedo, un aventurer impenitent, que el lloc més inhòspit per a viure, la destinació més cruel que havia visitat era la selva. L’angoixa existencial, la sensació de petitesa va rondinar el meu cap durant aquelles nits a la selva.
Un dia vaig visitar el Llac de las tres Chimbadas, però no em vaig perdre, perquè jo no havia anat a buscar el Dr. Livingston. Una nit vaig tindre un malson. Se’m va aparèixer a l’habitació l’esperit de Joseph Conrad, però jo no era Marlow. El coronel Kurtz estava assegut al brancal de la porta, mentre sonava allò de This is the End... . Em va fer sentir molta paüra."
A banda d'altres temes concrets recollits a "El regal en la mirada", Campos i Sanabdón parlen del fet viatger, que cal separar del fet turístic. L'autor apunta que el primer és el que sap quan surt, però no quan torna, i tot i que això no ocòrre amb el seu cas, sí que hi cerca la visió "viatgera": "Per a mi, però, la diferència rau en la mirada. No m’interessa la mirada del turista, i encara que al llarg del llibre hi ha passatges on la critique, no deixe de respectar-la, però ja et dic que no m’interessa."
L'entrevista sencera es pot llegir tot clicant ací a 3x4.info o ací per al bloc de Josep Sanabdón.
Presentació
"El regal en la mirada" es va presentar propassat 2 de desembre a Castelló de la Plana, en una Babel plena de gom a gom. El propi autor ha reflexionat al voltant d'aquest acte en el seu bloc personal i literari, "La garfa dels dies", en un article que es pot llegir tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada