Apunta't al Club Lector

dijous, 26 d’abril de 2012

Tortosa va retornar dècades enrere amb "La vida tortosina"

Passat 20 d'abril, l'Auditori Felip Pedrell es va omplir de gom a gom per a la presentació de l'esperat segon volum de "La vida tortosina", l'obra en la que Quimo Panisello redescobreix i recupera la Tortosa dels anys 40, 50, 60 i 70: els seus comerços, indústries, entitats, etc. 

 L'acte de presentació es va desenvolupar en diverses parts. Primer, els germans Otero van fer una repassada per la Tortosa quotidiana d'eixe període, tot comentant un seguit de fotografies de l'època. Després, va arribar l'hora dels parlaments amb l'autor, el batlle de la ciutat, Ferran Bel, Arturo Gaya i Miquel Àngel Pradilla en representació d'Onada. Per concloure, es va fer el passi d'un audiovisual de l'Oriol Gracià que pren testimoni de personalitats d'aquells anys, incloent, fins i tot, un nostàlgic darrer viatge de Lo Carrilet. 





Presentem obres d'Onada a la Fira del Llibre de València

Els Jardins de Vivers ja estan plens de la millor literatura. Un cop més, aquest cèntric i simbòlic espai del Cap-i-casal acull la Fira del Llibre, que enguany arriba a la seua edició número 43. Fins el proper 6 de maig, l'activitat bullirà mati i vesprada amb presentacions, conferències, signatures, tallers, concerts, etc, entre les quals hi ha un seguit organitzades des d'Onada Edicions.


La primera d'elles és demà divendres. A les 19 hores i a l'Espai Micro, Orland Verdú realitzarà una lectura dramatitzada del seu nou llibre "Diàlegs de Dalt i de Baix", premi Ciutat de Sagunt de Teatre 2011.

A l'endemà, dissabte 28 d'abril, es presentarà "Vitis vinifera cataloniae. Relats eròtics per a amants del vi", de Vicent Palatsí. El de Castelló, autor d'un dels llibres valencians més destacats dels darrers mesos, combinarà de nou els seus bons coneixements d'enologia amb la literatura eròtica. Serà a les 20 hores a l'Espai Micro.

El diumenge 29 d'abril, diversos components d'El Pont Cooperativa de Lletres mostraran el seu treball conjunt, "Un pont sobre el meridià", un recull de contes amb una forta relació amb les comarques del nord valencià. L'acte comença a les 18 hores a la Sala Audiovisuals i comptarà amb els escriptors Joan Andrés Sorribes, Pascual Mas, Toni Pitarch, Albert Garcia i Pascual, Rosabel Gumbau, Nel·lo Navarro i Vicent Sanz Arnau

El 30, a les 18 hores, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana hi celebra una reunió a la Sala Museu 2, que hi comptarà amb una selecció d'autors valencians contemporanis, com el mateix Vicent Palatsí, Octavi Monsonís i Manel Alonso.

Una altra obra col·lectiva encetarà les propostes d'Onada al mes de maig. Es tracta de "Ara, Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarló", el llibre-CD que aborda l'obra i la figura del reconegut poeta de Burjassot. La presentació hi comptarà amb els quatre autors, Pepa Àlvarez, Paco Delcastillo, Òscar Coll i Carme Alonso, i serà a les 19.30 hores del dimecres 2 de maig, a la Sala Museu 2.

La darrera presentació d'obres d'Onada serà el dijous, 3 de maig, a les 18.00 hores. De nou a l'Espai Micro, el catarrogí Berna Blanch hi exposarà el seu llibre "Apunts d'altres mons", un relat de ciència-ficció que es va endur la darrera convocatòria del Vila de Puçol. També hi seran Mari Carmen Sáez (autora del poemari "Illa retrobada") i José Antonio Mateo.

El programa d'actes sencer la Fira del Llibre de València el podeu trobar tot clicant ací. D'altra banda, hi podreu trobar una mostra de totes les darreres novetats literàries d'Onada Edicions a l'aparador de l'Associació d'Editors del País Valencià ubicat als Jardins de Vivers.

Vídeos de la presentació de "La cuina de la Delta de l'Ebre"

A principis de març, La Cava va acollir la presentació del llibre "La cuina del Delta de l'Ebre", una recopilació de receptes tradicionals que ha dut a terme l'activa Associació Local de la Dona d'aquest poble. 

En les intervencions, Gustavo Turón, impulsor del llibre, Maximina Saborit, presidenta de l'Associació Local de la Dona de La Cava, Pepa Aymamí, de la Fundació Institut Català de la Cuina i Miquel Àngel Pradilla, d'Onada Edicions. 

"Dìàlegs de Dalt i de Baix" es presenta aquest dissabte a Petrer

El text teatral amb el que Orland Verdú va guanyar el darrer Ciutat de Sagunt arriba aquesta setmana al sud del país, concretament a la població de Petrer, vila natal de l'autor. Serà el proper dissabte 28, a partir de les 20 hores, al Forn Cultural, espai on s'està duent a terme la II Fira d'Autors de la Vall.

Amb "Diàlegs de Dalt i de Baix", Verdú hi proposa quatre situacions que confronten dos personatges al voltant de quatre temes universals per tal de donar-los una reflexió de caire filosòfic. "Cada peça és un món diferent. 'Sobre la guerra' és simbòlica, 'Sobre la felicitat' és futurista, 'Sobre l'amor' és realista i 'Sobre el destí' és comèdia" assenyala el dramaturg a les pàgines de Petrer al dia.

dimecres, 25 d’abril de 2012

"La vida tortosina" i "Del bon humor tortosí", llibres més destacats del Sant Jordi

Els mitjans de comunicació de Catalunya en general i les Terres de l'Ebre en particular han destacat dues obres d'Onada com les més venudes aquest Sant Jordi a Tortosa. 

La més sol·licitada ha estat la segona part de "La vida tortosina". La monografia de Quimo Panisello, en paraules del 324.cat, "s'ha convertit en tot un fenòmen editorial". Per a Vilaweb, que informa des de la coneguda llibreria Viladrich, s'assenyala com "el més venut". En sentit semblant s'han adreçat mitjans ebrencs com La marfanta, que ha destacat l'expectació que ha creat després de l'exhauriment del primer volum al Nadal, o Canal 21, que s'ha servit de la coberta de "La vida tortosina" per il·lustrar l'article.

Per la seua part, una altra novetat, "Del bon humor tortosí", també ha rebut el favor dels lectors i lectores i s'ha col·locat entre els més venuts a la capital ebrenca. Aquest inèdit del folklorista Joan Moreira arriba a les prestatgeries seixanta anys després de la mort del fundador de l'Orfeó Tortosí, un llibre que havia estat custodiat per la família i que ara veu la llum per mostrar-nos una Tortosa quotidiana quasi desapareguda.

"Desterrats" a El club de mitjanit

Marc Artigau, autor de "Desterrats", és també col·laborador del programa "El club de la mitjanit", a Catalunya Ràdio, on hi narra un conte de la seua creació.

Precisament, arribat Sant Jordi, el guardonat amb el Vila de Puçol de Poesia ha decidit combinar aquestes dues vessants, i en els espais d'aquestos dies està previst que se sortegen un parell d'exemplars del reeixit poemari d'Artigau.

Miquelet Setencàrrecs a la Diada de Sant Jordi d'Amposta

Jesús Serrano a la parada de Miquelet Setencàrrecs, aquest Sant Jordi a la capital del Montsià.

Miquelet va ser el protagonista de Sant Jordi a Amposta. El personatge creat per Jesús Serrano i il·lustrar per Jordi Alfonso ha captivat de nou els ampostins i les ampostines amb el seu segon volum, "Altres encàrrecs de Miquelet".

Miquel López Crespí parla de "Les vertaderes memòries de Salvador Orlan" (5a part)

Quan vaig acabar les primeres versions de "Les vertaderes memòries de Salvador Orlan" i "Una Arcàdia feliç" la vaig enviar a alguns especialistes en el tema villalonguià. Record que sempre trobava els mateixos entrebancs, idèntiques paraules. “L’obra està ben feta, és un bon aprofundiment literari a la Mallorca dels anys trenta, però són sobreres tantes referències a les relacions de Villalonga amb els caps de la repressió contra el catalanisme i l’esquerra”. I, també, l’acostumat comentari: “El falangisme de Villalonga és quelcom ocasional, sense importància, no té cap relació ni amb el passat ni amb el posterior futur de l’autor de Bearn”. Semblava que volien desanimar-me. Notava que no els havia agradat la meva provatura literària de novel·lar els anys de la guerra, les amistats de Villalonga en aquell estiu ferest del trenta-sis, el seu univers cultural reaccionari, el cinisme que sempre el caracteritzà, la forma amb que, juntament amb el seu germà Miquel, feren callar els col·laboradors de la revista La Nostra Terra, tots els que signaren la “Resposta” al missatge dels intel·lectuals del Principat adreçat als mallorquins. 

Altres estudioses del fet villalonguià i determinats escriptors amics feren tot el contrari: m’animaren i felicitaren per la feina feta. Fins i tot alguns em feren encertats suggeriments per a millorar els originals que els havia deixat llegir. Però els que m’encoratjaren per haver escrit "Una Arcàdia feliç" i "Les vertaderes memòries de Salvador Orlan" varen ser una minoria. La majoria dels intel·lectuals consultats m’aconsellaven que el més prudent era no furgar en el passat falangista, de col·laboració amb el règim franquista, de Llorenç Villalonga

Ara, una vegada guardonades les obres "Les vertaderes memòries de Salvaor Orlan" i "Una Arcàdia feliç" m’adon de la situació. Sembla que alguns estudiosos de la vida de Villalonga volen amagar, dissimular sigui com sigui aquesta estreta relació de Vilallonga amb els sectors més reaccionaris de la nostra societat. Han escrit (i cobrat molt per fer aquestes afirmacions!) que el pretès falangisme i anticatalanisme de Llorenç Villalonga era cosa de l’estiu del trenta-sis. Que després, en anar a viure amb Teresa Gelabert a Binissalem, es deslliurà de la seva relació amb Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Els articles de Llorenç Villalonga per a Ràdio Mallorca són obviats. I pensem que són escrits i radiats enmig de la més sangonosa repressió que es recorda contra el poble mallorquí d’ençà la guerra de les Germanies. 

Si ho pensam amb deteniment, no és gens estrany aquest passar per alt aquesta època tan important de la vida de Villalonga. La confusió regna arreu. Alguns no s’han interessat a aprofundir en els anys de la guerra civil. Record que no fa gaire un dels especialistes més importants en l’obra villalonguiana, un dels seus més eminents correctors d’estil i de faltes d’ortografia, em digué que mai no li havia interessat la situació política en la qual es trobà immers Llorenç Villalonga l’any 1936 i posteriors. Afegí davant la meva sorpresa, que “mai no havia llegit els articles contra el catalanisme publicats en el llibre Centro” i que “mai m’he interessat per anar a cercar els articles de la guerra civil publicats en El Día”. Tot plegat ho trobava anecdòtic, sense importància. Davant aquesta evident manca d’interès cultural, d’ignorància refermada públicament, no vaig poder estar amb la boca callada i li vaig demanar si el seu interès sobre l’obra villalonguiana es reduïa a les faltes d’ortografia que feia l’autor de "Bearn". Desvià la conversa i començà a parlar d’altres qüestions.

Però la confusió sobre determinats fets de la vida de Llorenç Villalonga és produïda pel mateix escriptor. Villalonga era prou intel·ligent per a deixar pistes falses al seu darrere. Ell mateix se’n va cuidar prou bé d’escriure llibres, per exemple "Falses memòries de Salvador Orlan", on, com el calamar que amolla tinta per amagar el seu rastre, Villalonga amagava i dissimulava tan bé com podia el seu passat reaccionari. Pensem que "Falses memòries de Salvador Orlan" es publica a Barcelona l’any 1967, just en el moment que el nom del nostre autor és promocionat a fons per Baltasar Porcel, Jaume Vidal Alcover i l’editor Joan Sales. És una “operació” cultural d’alta volada. En aquells moments encara no ha sorgit el que s’ha vengut a anomenar “la generació literària dels 70”. Encara no s’han publicat els primers llibres de Maria Antònia Oliver, Gabriel Janer Manila, Miquel Ferrà Martorell, Miquel A. Riera, Carme Riera, Gabriel Tomàs, Pau Faner, Biel Mesquida, Jaume Santandreu, Antoni Vidal Ferrando, Guillem Frontera, Llorenç Capellà o de qui signa aquest article. Manca una narrativa moderna. És per això que els intel·lectuals abans esmentats proven de recuperar per a la cultura catalana un autor, Llorenç Villalonga, que ha volgut triomfar en castellà i no ho ha aconseguit. Villalonga ha tengut sempre una relació problemàtica amb la nostra cultura. Però quan a Barcelona el comencen a publicar i, més que res, quan "Bearn" és consagrada com una de les “grans novel·les del segle”, l’autor canvia d’opinió. Aconsellat per Joan Sales, Villalonga comença a fer declaracions, a escriure pròlegs on es referma en un catalanisme que mai no ha sentit profundament. Escriu "Falses memòries de Salvador Orlan" amb la intenció de donar suport a les tesis que fan servir els seus valedors per a introduir-lo al Principat.

En un llibre de Damià Ferrà-Ponç titulat "Escrits sobre Llorenç Villalonga" (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1997) s’hi troba el capítol “Notes autobiogràfiques de Llorenç Villalonga recollides per Damià Ferrà-Ponç” (vegeu pàgines 99-157) on podem trobar aquestes afirmacions de Villalonga justificant el seu passat falangista: “Els liberals érem esperits crítics, dubitatius i socràtics. Però no vaig poder evitar l’afiliació a Falange. M’hi vaig limitar a tasques d’assistència mèdica –per cert mai no vaig haver d’assistir ningú-, a escriure algun article i donar unes xerrades radiofòniques, tot plegat amb cap entusiasme i motivat per les circumstàncies”. 

Aquesta és la versió “oficial” sobre el passat falangista i col·laboració amb el franquisme que perdura fins al present i que la redacció de les meves novel·les "Una Arcàdia feliç" i "Les vertaderes memòries de Salvador Orlan" semblava posar en qüestió. Per això els “amables consells” de “oblidar” aquest projecte “sense cap ni peus”, arribà a dir-me un dels assenyats “consellers” al qual li havia fet arribar originals de les dues novel·les.

Analitzant el material que s’ha anat publicant aquests darrers anys, rellegint "Falses memòries de Salvador Orlan", constatam com Villalonga, a poc a poc, seguint la seva intuïció i els assenyats consells que li donava l’editor Joan Sales, es va anar construint una biografia que té molt poc a veure amb la realitat d’un intel·lectual mallorquí enemic de la normalització del català. Basta llegir els articles que recull el llibre Centro; cal anar al número 33 de Randa i llegir els articles a favor de Franco i el feixisme que llegeix per Ràdio Mallorca.

Però som a mitjans dels anys seixanta i, recuperant "Mort de dama", que era una crítica aferrissada als membres de l’Escola Mallorca (i per això mateix un ampli sector de la cultura catalana de Mallorca mai no ha perdonat Llorenç Villalonga), es promociona "Bearn". Entre tots, autor i valedors, es va bastint la “nova personalitat villalonguiana” que ha d’”anar bé” en aquesta nova situació cultural. Es tracta de fer veure al lector de mitjans dels anys seixanta que no hi ha tanta veritat en el pretès falangisme de l’autor de Bearn, que tot plegat va ser un simple “pecat de joventut” sense gaire importància. S’oblida intencionadament, no solament el parer anticatalanista de Villalonga i del seu germà Miquel en els anys trenta, sinó el paper repressor dels dos germans en temps de la guerra civil. Recordem que si Llorenç Villalonga parla per la ràdio contra l’esquerra i el catalanisme en el moment més àlgid de la repressió, és a dir, l’estiu i l’hivern del trenta-sis, Miquel, el germà, és aleshores cap de Premsa i Informació de la Comandància Militar de les Balears. La Comandància Militar és un dels màxims organismes de repressió establerts a les Illes per militars sublevats i falangistes que els hi donen suport. 

"Una Arcàdia feliç" i "Les vertaderes memòries de Salvador Orlan" volen novel·lar la vida d’un personatge tan suggestiu com Llorenç Villalonga i, sobretot, els anys més conflictius i problemàtics de l’autor de "Bearn": els anys de la guerra civil. Una època, no oblidem, en què no solament ataca la Generalitat de Catalunya, els intel·lectuals catalans del Principat i de Mallorca, els partits d’esquerra, les idees de llibertat i progrés que representava la República, sinó que dedica poemes a aquests escamots d’execució. Recordem el poema Falange publicat a El Día el 15 de novembre de 1936, en el moment de la màxima repressió i assassinats de mallorquins i mallorquines d’esquerra. Els assassins són descrits en aquest poema com “Arcángeles morenos con correajes de cuero; / la piel de queratina impregnada de aceite.../ ...Las flechas apretadas en un haz / tenían el sentido mitológico / del dios niño y audaz / ... Cara al sol, con la camisa nueva / que tú bordaste en rojo ayer...”. I quant a la repressió i als crims, hi ha uns versos d’aquest mateix poema summament suggeridors. La compara amb els versos de Paul Valéry, Homer i la Ilíada! No té desperdici. Qui sap si algun dels falangistes que encara romanen amagats, disfressats, per les cloaques de l’estat espanyol, la voldrien posar damunt les fosses comunes on romanen els ossos dels nostres morts. Diu el poema parlant d’aquesta repressió sagnant: “Dijo Paul Valéry que la luz es oscura / y el viejo mar de Homero es fosco en la Iliada. / Parecerá inclemente la mano que nos cura / sin opio ni poción edulcorada”. Té raó Villalonga: “La mano que nos cura” no actuava amb “opio ni poción edulcorada”. Actuava amb bales i trets al cap.

Miquel López Crespí és l'autor de "Les vertaderes memòries de Salvador Orlan", Premi de Narrativa Vila d'Almassora 2011, publicat per Onada al març d'enguany.

dimarts, 24 d’abril de 2012

"La vida tortosina", el llibre més venut a Tortosa aquest Sant Jordi 2012

El complet treball de recerca de Quimo Panisello ha estat el llibre destacat d'aquest Sant Jordi a les Terres de l'Ebre, i especialment a la ciutat de la qual pren el nom, on tant el segon volum, novetat d'aquesta setmana, com la reedició del primer volum, han esdevingut el títol més sol·licitat als establiments de la capital ebrenca.

D'aquest èxit també s'ha fet ressò el Diari de Tarragona. En un article d'avui dimarts, nomena "La vida tortosina" com "el libro más vendido con diferencia" i el seu autor, Quimo Panisello, "uno de los escritores más solicitados para firmar libros de sus lectores". El text, a més a més, assenyala "la atractiva maquetación y la profusión de imágenes y anuncios de las empresas" com un dels factors claus en que la monografia haja convençut el públic tortosí i ebrenc.

I després de "La vida tortosina", el mateix article hi destaca un altre llibre de la història de la ciutat, "Del bon humor tortosí", un inèdit de Joan Moreira, publicat sis dècades després de la mort del fundador de l'Orfeó Tortosí i que suposa un autèntic viatge en el temps cap una Tortosa quasi desconeguda.


dilluns, 23 d’abril de 2012

Quimo Panisello parla de "La vida tortosina" al programa Primera Columna

Quimo Panisello, autor de la reeixida monografia "La vida tortosina", va exposar les claus del seu projecte al programa Primera Columna, de Canal 21 Ebre.

Les obres d'Onada, al suplement de Sant Jordi del Diari de Tarragona

Un dels clàssics de Sant Jordi són els suplements que els diaris publiquen amb la intenció d'informar als lectors i lectores de totes aquelles novetats que han arribat darrerament a les prestatgeries. És el cas del Diari de Tarragona, mitjà que va editar eixe especial el dissabte, dos dies abans de la Diada. En vuit pàgines, es ressenya aquelles obres destacades de temàtiques properes a les comarques tarragonines, com és el cas de diverses publicades per Onada.

D'altra banda, els diversos articles del suplement feien ressò de com viuen el Sant Jordi els diferents sectors que hi composen el món literari, entre d'ells, els llibrers. En les Terres de l'Ebre, apunta el Diari de Tarragona, la protagonista ha estat la pròpia ciutat de Tortosa, en part gràcies a dues novetats presentades fa menys d'una setmana: el segon volum de "La vida tortosina", de Quimo Panisello, i el "Del bon humor tortosí", de Joan Moreira.

Raimond Aguiló i Miquel López Crespí reben els guardons del XI Vila d'Almassora

El 20 d'abril, la Casa de la Música d'Almassora va acollir l'acte de lliurament dels premis Vila d'Almassora, que va servir per a presentar la publicació dels guanyadors del certamen, "Kalenda d'hivern" de Raimond Aguiló en poesia i "Les vertaderes memòries de Salvador Orlan" de Miquel López Crespí en narrativa. La secció de divulgació històrica va quedar deserta.

Els organitzadors hi van destacar el creixement i consolidació de la cita almassorina, convertida, després d'onze edicions, en un dels referents quant a guardons literaris a les comarques de la Plana. Dos fets que ho demostren són, d'una banda, el rècord d'originals rebuts i d'altra, la procedència dels mateixos, d'arreu del domini lingüístic: Aguiló és de Falset i López Crespí de Mallorca.

La crònica de l'acte es pot llegir a la notícia que ha penjat El Periòdic.com, tot clicant ací.


dissabte, 21 d’abril de 2012

La Fira del Llibre arriba el diumenge a Benicarló i a Vinaròs

Benicarló i Vinaròs celebren aquest diumenge la Fira del Llibre, un esdeveniment que, un any més, omplirà de literatura el centre d'ambdues poblacions del Baix Maestrat. De nou, Onada Edicions hi participa, amb un aparador on hi exposarem les diferents propostes de ficció, infantil i juvenil i llibres del territori.

Diversos autors i autores que han publicat amb l'editorial hi presentaran les seues obres, tant a Vinaròs com a Benicarló. És el cas de Joaquina Barba, reconeguda escriptora de llibres infantils i juvenils, com "La dolçaina màgica", "Aixa arriba a l'escola" o la col·lecció de Teatre fàcil, o de Vicent Palatsí, autor de "Vitis vinifera cataloniae. Relats eròtics per a amants del vi". També hi seran els autors i autores de l'"Ara, Estellés", membres d'El Pont, qui estrenen el llibre de contes "Un pont sobre el meridià". Carlos Julián Rochela ens exposarà el patrimoni de l'Anglesola amb "Piedra sobre piedra" i Josep Manuel Andreu el propi amb el de la Tinença amb els "Annals del monestir i convent de Benifassà".

Altres presentacions programades per a la Fira del Llibre són "Els jocs i la tradició lúdica de Sant Mateu al segle XX", de Joan Ortí, qui serà per la vesprada a Vinaròs, i "José Vicente Borrás. Memorias de un maestro repúblicano", d'Àngel Rodríguez de Mier, pel matí a Benicarló. Finalment, cal apuntar les activitats de taller i contacontes que duran a terme Ester i Olga Besolí, autores de les Contalles de Muniatto.

Programació de la Fira del Llibre de Vinaròs


Per la seua banda, es pot llegir la nota de premsa de la Fira del Llibre de Benicarló tot clicant ací.

divendres, 20 d’abril de 2012

Presentació-acte solidari del llibre "Del bon humor tortosí", aquesta vesprada a Tortosa

Avui a les 20.30 hores, l'auditori Felip Pedrell de Tortosa acull la presentació del llibre "Del bon humor tortosí", de Joan Moreira i Ramos. Hi participaran l'escriptor Manel Ollé, Lluís Lamote, director del menjador social Mossèn Sol, l'alcalde de la ciutat, Ferran Bel, i Xavier Aixendri, besnét de l'autor.

A més de la presentació, serà un acte solidari amb el menjador social Mossèn Sol, al qual se li donaran el 25% de la recaptació de llibres venuts en la presentació.

Comptarà amb l'actuació de l'Orfeó Tortosí (entitat fundada per l'autor del llibre), la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa i de dues balladores de Saragatona.

dijous, 19 d’abril de 2012

Aquesta vesprada es presenta "La vida tortosina. Volum II" al Felip Pedrell de Tortosa

El segon volum de "La vida tortosina" té lloc aquesta vesprada, a les 19.30 hores, a l'Auditori Felip Pedrell. Hi intervindran l'autor, Quimo Panisello, acompanyat de Miquel Àngel Pradilla, representant d'Onada Edicions, Ferran Bel, alcalde de Tortosa i Arturo Gaya. A més a més, hi haurà passes de fotos i de vídeos amb entrevistes i testimonis presents a l'obra.

La història de la Tortosa més recent i quotidiana retorna amb el segon volum de “La vida tortosina”, el complet treball de Quimo Panisello sobre els comerços, indústries i entitats de la capital del Baix Ebre durant les dècades dels anys 40, 50 60 i 70.
A l’igual que el primer volum, presentat amb notable èxit abans de Nadal, la segona part de l’obra de Panisello recòrre els negocis que van impulsar la Tortosa de la posguerra, tant els que es van consolidar a nivell local com els que van sortir a la recerca de nous mercats.

Nombrosos sectors es tracten en la segona part: des de metal·lúrgies a armeries i des de rellotgeries als productes de neteja, tot passant per les tèxtils i del calcer, els forns de pa i queviures i les empreses de transport. No tot són botigues i indústries, també hi recull institucions històriques com la Biblioteca, el cos de Bombers, l’Orfeó Tortosí, el CD Tortosa, el Carrilet... una llista que, amb tot, s’allarga a les més de cent fitxes, mostra de l’esplendor que van convertir la ciutat ebrenca en una autèntica capital al sud de Catalunya.

Com molt bé diu la lectora i tieta Ada Cid Xutglà: “Hi ha llibres, que tots hem llegit, que parlen de la catedral, de la Suda, o de les cases modernistes, llibres turístics. N’hi ha que expliquen les meravelles dels Ports o del Delta. Però no n’hi havia de les persones, que dia a dia, amb tot el seu esforç, van construir la nostra ‘Tortoseta’, persones com qualsevol altra, que mai no van pensar que sortirien en un llibre, per¬què el que feien era el que havien de fer”.
Pròleg de “La vida tortosina. Volum II”

Tot seguint l’estel del primer llibre, bona part d’aquestes històries s’expliquen a través del nombrós material gràfic que l’autor ha recollit d’arxius i de donacions dels centenars d’entrevistats. Vegem fotografies de tot un segle, anuncis a la premsa de l’època, cartells promocionals, entrades i etiquetes. I és que en Quimo Panisello, dissenyador gràfic, ha sabut apreciar aquest material, tot emprant-lo per a una obra colorida i amena, que desperta la nostàlgia dels que van conèixer les fàbriques (i fins i tot hi van formar part d’elles) i la curiositat dels nous tortosins per descobrir una ciutat que canvia sense pressa però sense pausa.

dimecres, 18 d’abril de 2012

"El regal en la mirada", a l'Oficina de Català de Calonge

El relat de viatges de l'escriptor castellonec Joan-Baptista Campos ha estat inclòs en la llista de propostes per al Sant Jordi 2012 des de l'Oficina de Català de Calonge (Baix Empordà), amb el següent text:

Aquest llibre és el resultat d’un viatge fascinant al Perú, el país dels inques. L’autor ens proposa una mirada a una cultura antiquíssima, plena de matisos i de savieses.

Les novetats d'Onada Edicions per a Sant Jordi 2012

Un any més, l’editorial de Benicarló ha publicat un seguit de novetats de cara als dies àlgids del sector literari, les darreríes d’un abril on coincideixen la Diada de Sant Jordi i les diverses fires repartides per la nostra geografia. Per aquest 2012, Onada hi presenta onze llençaments, repartits entre ficció, infantil-juvenil i llibre local.

En el gènere narratiu, les novetats passen pels guanyadors de dos certamens, el Vila de Puçol i el Vila d’Almassora. En el primer va resultar guardonat el catarrogí Berna Blanch amb Apunts d’altres mons, una novel·la de ciència-ficció psicològica, mentre que en l’altre cas, el premiat va ser Miquel López Crespí, un escriptor mallorquí d’ampla bibliografia que amb Les vertaderes memòries de Salvador Orlan es posa en la pell de Llorenç Villalonga, autor d’obres com Bearn o la casa de nines, durant les primeries de la Guerra Civil. Junt a aquests dos títols hi ha Un pont sobre el meridià, un recull de contes a càrrec dels autors i autores d’El Pont, l’associació d’escriptors de les comarques castellonenques, on hi participen noms com Vicent Sanz, Jordi Colonques, Nel·lo Navarro o Joan Pla, entre d’altres.

Pel que fa a la poesia, l’aposta passa per dos autors catalans, Raimond Aguiló i Marc Artigau. Aguiló, de Falset, presenta Kalenda d’hivern, un poemari sobre el pas del temps que va convèncer el jurat del Premi Antoni Matutano d’Almassora. Per la seua banda, el barceloní Artigau continua, tot i la seua joventut, col·leccionant guardons. Desterrats, el seu darrer llibre i reconegut amb el Josep Antoni Ribelles de Puçol, és un conjunt de poemes per anar a poc a poc i fins i tot, marxa enrere.

En literatura infantil i juvenil, aquest Sant Jordi veurà l’estrena de la col·lecció Teatre Fàcil amb els dos primers volums: Benvinguda la tardor i Àngel, l’amic imaginari, ambdòs de les saforenques Joaquina Barba i Irene Verdú i il·lustrats per Noèlia Conca. Adreçats a xiquets i xiquetes d’entre 6 i 8 anys, pretén introduir als més menuts el cuquet pel teatre dins l’aula.

A mig camí entre el llibre infantil i el llibre local hi trobem els Altres encàrrecs de Miquelet, el segon conte protagonitzat pel xiquet ampostí Miquelet Setencàrrecs i la granota Teresina, qui ens conten algunes historietes de l’Amposta de principis del segle XX, com la fundació del club de futbol o la inauguració del Carrilet. Relats dels més majors que ha adaptat Jesús Serrano i ha il·lustrat Jordi Alfonso per a transmetre’ls a les noves generacions.

Ja dins de la temàtica local, hi destaca el protagonisme de la ciutat de Tortosa, que hi compta amb la presentació de dues obres que es capbussen en la seua història més recent. Després de l’èxit del primer volum de La vida tortosina el passat Nadal, aquest dijous arriba la segona part del recorregut que Quimo Panisello ens proposa pels comerços, entitats i personatges de la Tortosa de posguerra a través del nombrós material gràfic recopilat.

L’altra novetat de la capital del Baix Ebre és Del bon humor tortosí o La exaltació dels humils, l’obra en la qual hi va treballar en els seus darrers dies en Joan Moreira (1878-1951), l’autor de l’Himne de la Verge de la Cinta i fundador de l’Orfeó Tortosí. En aquests escrits inèdits, conservats per la família, continua la tasca de preservació del folklore ebrenc que va dur a terme Moreira en la primera meitat del segle passat i que ara, al 2012, suposa un autèntic viatge en el temps cap una Tortosa que només recorden els més grans.

La resta de propostes locals es completen amb Els jocs i la tradició lúdica de Sant Mateu al segle XX, un complet estudi de Joan Ortí on es detallen i s’expliquen els jocs que durant un segle van dominar els carrers i places de la vila històrica del Maestrat.

dimarts, 17 d’abril de 2012

L'exposició dels dibuixos de Muniatto, aquesta setmana a Vinaròs

Aquesta vesprada, a les 19 hores, la Biblioteca de Vinaròs inaugura l'exposició "Els dibuixos dels Contes de Muniatto", un recull de les diverses il·lustracions que Ester Besolí ha treballat en aquesta col·lecció de Contalles, que ja compta amb 14 llibrets de les aventures del xiquet Muniatto.

La mostra prepara els motors cap la Fira del Llibre de la ciutat, el proper diumenge, on hi seran les autores: Ester Besolí durà a terme un taller al voltant de l'activitat de contacontes d'Olga Besolí. Serà a partir de les 11.30 hores.

Els dibuixos d'Ester Besolí, en una mostra anterior a l'Ebrebooks de Tortosa

L'exposició de les il·lustracions de les Contalles romandrà oberta fins el proper 25 d'abril. Per a més informació, es pot consultar el bloc de les autores.

Vídeo de la presentació de "José Vicente Borrás" a VInaròs

El passat divendres, jornada anterior al republicà 14 d'abril, l'auditori Carles Santos de la Fundació Caixa Vinaròs va retornar als anys 30 i 40 de la mà del llibre "José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano", el llibre impulsat per Àngel Rodríguez de Mier que recull els escrits d'aquest mestre de Càlig repressaliat durant la posguerra, arribant fins i tot a dues condemnes de mort, posteriorment commutades.

A l'acte, que va omplir el recinte, hi van participar, a més de l'autor, Manuel Molinos, de la Fundació, l'exalcalde Jordi Romeu, i José Borràs Fonollosa, fill d'aquest mestre de fortes conviccions republicanes.

Per fer un tast de la presentació es pot veure aquest vídeo de Vinaròs News.

dilluns, 16 d’abril de 2012

Joan Moreira i Ramos, sis dècades després

El proper divendres 20 d'abril es presenta "Del bon humor tortosí", la darrera obra en la qual hi va treballar en Joan Moreira, el qual continua en la preservació del folklore tortosí i l'entorn. Serà un acte de presentació solidari amb el menjador social Mossèn Sol, a partir de les 20.30 hores a l'auditori Felip Pedrell de la capital ebrenca.

Músic, folklorista, periodista, mestre... moltes van ser les vessants de Joan Moreira i Ramos (1878-1951), però una en va predominar sobre tota la resta: el tortosisme. Tot i que nascut a Lleida (“per casualitat”, com deia), Moreira va dedicar tota la seua vida a activar i recuperar la cultura tradicional i popular de la capital de l’Ebre i del seu entorn.

Fill de militar, el seu pare va morir abans que Joan Moreira complís els dos anys. Va ser llavors quan, amb sa mare, es va traslladar a Tortosa. La seua joventut va estar dominada per la música i el cant; hi participa del cor de la catedral, on és escolanet. De fet, va ingressar al Seminari Diocesà i va fer carrera sacerdotal durant onze anys, però no l’acaba. Als 22 anys celebra les noces amb Carme Montesinos.

El Moreira músic.

De la seua experiència amb mestres de música de capella com Josep Vilás o Vicenç Ripollés, al 1905 posa en marxa l’Orfeó Tortosí, del qual en seria director set anys, quan marxa a l’Schola Orfeónica. Altres projectes d’aquesta mena seran la Unión Coral Roquetense i l’Orfeó Montsià, d’Ulldecona. Però, hi acabaria retornant a l’Orfeó Tortosí durant la Segona República, on, amb la pausa de la Guerra Civil, hi roman fins finals de 1940, aleshores l’asma l’impedeix continuar. Al mig d’aquesta frenètica activitat cantaire, hi composa el reconegut “Himne a la Verge de la Santa Cinta” (1918), en honor a la patrona tortosina.

El Moreira folklorista.

Conservém i defensém les nòstres reliquies patrimonials. ¿Voldrém consentí que desaparégue lo “bò que’ls vells de casa van dixar-mos”, com si Tortosa fos un pòble d’abúlics descastáts.

Una altra de les obsessions de Joan Moreira va ser la salvaguarda dels costums de la seua ciutat, en una època en la qual els canvis cada cop s’acceleraven més. Al llarg de la seua vida, va recopilar anècdotes, personatges, històries, malnoms... el dia a dia de l’època. Al remat, de tota aquesta ingent feinada, només va veure un llibre publicat, “Del folklore tortosí”, publicat al 1934. Ara, al 2012, sorgeix el segon, “Del bon humor tortosí, o La exaltació dels humils”. Hi ha d’altres que es coneix la seua existència però no se’n conserva cap rastre, com “Lo llibre dels jòcs i endevinalles tortosins” o “Pescadós i marinés tortosins”. Cal aclarir que als seus escrits, Moreira empra el dialecte tortosí sense normalitzar que s’ha respectat en la nova publicació que veu la llum ara.

El Moreira regionalista.

I és que l’ús del tortosí és una mostra de la ideologia regionalista de Joan Moreira, qui era contrari a la normalització del català, un dels puntals, junt el catolicisme conservador, del tortosinisme , el moviment polític que propugnava la conversió de les Terres de l’Ebre en província separada de Tarragona. Tot i això, va mantindre bones relacions amb autors i periodistes d’altres tendències polítiques, i sense anar més lluny, l’epíleg de la seua obra el signa en Francesc Mestre i Noé, aferrissat catalanista.

L’herència de Joan Moreira

Al remat i al marge de la política lingüística, l’obra folklòrica de Joan Moreira i Ramos és un excel·lent testimoni de la quotidianeïtat de les Terres de l’Ebre de finals del segle XIX i la primera meitat del XX, i ens apropa persones, vivències, parlars i tradicions nostrades que sense el seu testimoni, se sumirien en la foscor de la història.

Documentació:
Joan Moreira i Ramos a la Viquipèdia
http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Moreira_i_Ramos
El tortosinisme com a ideologia conservadora, localista i clerical
http://www.llibresebrencs.org/index.php?option=com_content&task=view&id=205&Itemid=61

El segon volum de "La vida tortosina" es presenta aquest dijous


Bon dia del mes d’abril,

Aquest proper dijous (19 d’abril) a les 19:30 esteu tots convidats a la presentació del segon volum de l'obra La vida tortosina (1939-1979) a la sala gran del Teatre Auditori Felip Pedrell.
Entre d'altres empreses, s'expliquen Autobuses Ebro o Transportes El Rápido, entitats com el CD Tortosa o el Centre del Comerç, o botigues paradigmàtiques com El Barato o Casa Chispes.

Es prega puntualitat ja que no hi haurà acomodadors com al cine Fèmina i començarem l’acte apagant les llums i presenciant fotografies de temps de la Maria Castanya recollides pels germans Otero i narrades pel propi Joan Otero, reflexant el tortosí de a peu dels anys posteriors a la guerra. Al cap d’unes quantes instantànies s’obriran les llums i el sinyó alcalde Ferran Bel donarà la benvinguda a la platea i donarà el torn a l’editor Miquel Àngel Pradilla de l'editorial Onada (els valents que han imprés tota l’obra) qui lloarà a l’autor i a l’obra titllant-la d’imprescindible, després l'alcalde donarà el torn a Arturo Gaya, fill del sastre Gaya i conegut contertuli tant a Radio Tortosa com a la Tele 3, qui dissertarà sobre la necesitat dels vestits a mida i de l’època.

Ja quasi arribant a la mitja hora de l’esdeveniment l'alcalde donarà el torn a l'autor, animant-lo a fer un volum més sols sobre l’Ajuntament. Després dels 2 minuts i mig d'agraïments de l'autor, l'alcalde donarà l'acte per acabat i tots ens prepararem per a presenciar la projecció del vídeo del realitzador Oriol Gracià, on surten, entre d'altres personalitats, el bomber Ricardo Príncep, la vocalista Pepita Solanes o l’alcalde Felipe Tallada, i del vídeo del realitzador de Jesús, Paco Fuentes, qui retrata amb la seua càmera de Super 8 l’últim viatge del Carrilet.

Moltes gràcies per endavant,

Quimo Panisello Gamundi

Miquel López Crespí parla de "Les vertaderes memòries de Salvador Orlan" (4a part)

Caldria explicar que no ha estat gaire fàcil portar endavant el projecte d’escriure Una Arcàdia feliç i Les vertaderes memòries de Salvador Orlan. Sembla que, a hores d’ara, encara hi ha molta gent interessada a amagar o minimitzar el passat falangista, anticatalanista i franquista de Llorenç Villalonga. Com si encara fossin presents, més forts que mai, els poders fàctics culturals que a començaments dels anys seixanta decidiren ordir la creació d´un escriptor català, en aquest cas Llorenç Villalonga, que compensàs la manca de narradors mallorquins de la postguerra. Es va recuperar –i amb prou èxit- un autor que maldava per convertir-se en escriptor castellà i, mitjançant una sàvia política de promoció portada endavant per Manuel Sanchis Guarner, Joan Sales, Joaquim Molas, Jaume Vidal Alcover, Mercè Rodoreda, Baltasar Porcel i tants d’altres, es bastí l’escriptor mallorquí que, pensaven, necessitava la literatura catalana de mitjans del segle XX.

Aquesta va ser una a tasca portada per una munió de gent prou important dins la cultura catalana del moment. I, tot s’ha de reconèixer, la feina que feren va reeixir. Aconseguiren integrar Villalonga dins la cultura catalana, ell que tant l’havia combatuda i que mai no va saber escriure sense grans mancances ortogràfiques el català! Però hi havia “matèria”, i això va ser molt important en la decisió que comentam. En el fons, Villalonga era un bon fabulador d’històries, i novel·les com Mort de dama i Bearn són summament interessants. Possiblement a Barcelona –i Joan Sales va ser qui ho veié clarament- interessava tenir una determinada visió de Mallorca. A finals dels cinquanta, concretament el 1958, el príncep Giuseppe Tomasi di Lampedusa publicava pòstumament la novel·la El Guepard, una obra molt important que relata la història de la decadència de l’aristocràcia siciliana a partir de 1860 i el seguit de transformacions socials que van acompanyar la unificació d’Itàlia. Tots recordam una de les pel·lícules més important de Luchino Visconti, titulada precisament El Guepard i inspirada en la novel·la de Lampedusa. Visconti va portar la novel·la de Lampedusa al cine l’any 1963. Quan comença l’època de promoció de Vilallonga com a escriptor català, ens trobam en plena febre lampedusiana: aquella dèria de trobar “aristocràcies decadents” arreu dels Països Catalans i, més concretament, a Mallorca. Bearn, que no havia tengut gens d’èxit en la versió castellana publicada l’any 1956, assoleix un gran èxit en la publicació en català per part de Club Editor el 1961. Llorenç Villalonga començava a tenir l’èxit literari que sempre havia somniat. Començava, a partir d’aquests èxits -i de les recomanacions dels seus amics!-, la seva “conversió al catalanisme”.

Com no m’havia d’interessar novel·lar un personatge tan interessant i contradictori! Era una tasca suggerent i molt engrescadora. Submergir-me per uns anys en el món literari i polític de l’autor de Bearn! A poc a poc, malgrat algunes inicials recomanacions de “no tocar el tema del falangisme villalonguià”, m’hi vaig anar engrescant. Basta llegir la correspondència de Villalonga, el llibre 333 cartes (Editorial Moll, Palma, 2006), a cura de Jaume Pomar, per a copsar com era de curiós i novel·lesc aquell falangista. Les novel·les Una Arcàdia feliç i Les vertaderes memòries de Salvador Orlan no són solament un viatge cap a la fondària de la Mallorca de l’any 1936, de la Mallorca dels anys anteriors als mesos sagnants de la guerra civil. Evidentment, hi ha molt més. M’interessava endinsar-me en el món interior de l’escriptor, en les seves contradiccions literàries i humanes constants, els problemes professionals i amorosos que tengué, el perquè del seu matrimoni amb Teresa Gelabert. Tot m’interessava. I més que res, furgar en els problemes que des de sempre tengué amb la cultura catalana de Mallorca. Mort de dama, que és una gran novel·la, no és solament la primera obra en català de Villalonga –corregida segurament per algú del cercle proper a l’Escola Mallorquina-: és la demostració de la dificultat villalonguiana d’entendre el món cultural català que l’envoltava.

Els començaments dels anys seixanta són propicis a Llorenç Villalonga. L’home que mai no va triomfar en la cultura que realment li interessava, la castellana, era ara enlairat pels cappares del catalanisme principatí, Joan Sales al capdavant. Bearn, que en castellà havia perdut la batalla del premi Nadal 1955 davant El Jarama de Rafael Sánchez-Ferlosio, esdevenia peça cabdal del renaixement de la novel·la catalana dels anys seixanta i setanta.

Amb Bearn, el principatins bastien la història d’un Lampedusa mallorquí. Les mai amagades apetències i fantasies aristocratitzants de Villalonga plasmades en aquesta novel·la, trobaven en les teories literàries de Joaquim Molas referents a Bearn una confirmació oficial. Ho podem constatar llegint l’article de Joaquim Molas “Per una lectura de Llorenç Villalonga” que surt publicat en el llibre Actes del col·loqui Llorenç Villalonga (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1999) per a constar-ho.

De cop i volta, els mallorquins, gràcies a Bearn, ens havíem fet amb una aristocràcia culta, liberal, d’esperit afrancesat, quasi maçònica! Una aristocràcia que, evidentment i llevant casos excepcionals, no havíem tengut mai. Però anava bé per als crítics barcelonins poder parlar de la decadència d’una classe, del final d’una època, de la ruptura de la Mallorca tradicional. Bearn proporcionava –i proporciona encara!- tot el bagatge cultural i ideològic per a bastir la història d’una Mallorca i d’una classe que mai no va existir a no ser en la ment del novel·lista, en la imaginació de Llorenç Villalonga.

Era una de les coses que em proposava esbrinar alhora que anava escrivint Una Arcàdia feliç i Les vertaderes memòries de Salvador Orlan. En quin moment Villalonga comença a ser don Toni, el senyor de Bearn? Mentre enllestia els diversos capítols de les novel·les abans esmentades em proposava trobar el moment màgic que Villalonga ens transforma en aquest aristòcrata volterià, lector dels clàssics francesos, vengut a menys per l’amor esburbat envers na Xima, l’amor d’un passat sempre en la memòria.

A Llorenç Villalonga ja li va anar bé la mitificació de Bearn en els anys seixanta, i també, no cal dir-ho!, l’absolució per part del catalanisme del seu passat espanyolista i franquista. Però caldria recordar que, abans de ser “consagrat”, en una carta a Jaume Vidal Alcover de disset de maig de 1956, ell mateix se’n reia de tots aquells que volien trobar el més petit indici de “realitat” mallorquina en Bearn. Escrivia en aquesta carta: “Yo sé que en tiempos de Isabel II (ni tampoco ahora) no existía un señor de Bearn, metido entre montañas, leyendo a los clásicos franceses y construyendo alejandrinos. Mis antepasados, desde luego (y también los de casas mucho más ‘enlairadas’) eran bastante brutos. ¿No tengo, en consecuencia, derecho a escribir Bearn? ¿Debía haberme limitado a si las gallinas tienen pipida?”.

L’any 1956 Villalonga era prou lúcid per a no mitificar en excés una obra que no representava la realitat de l’aristocràcia mallorquina. Aristòcrates mallorquins llegint els clàssics francesos enmig de les muntanyes? L’autor de Bearn se’n riu olímpicament de qui manté aquestes opinions i també dels seus pretesos orígens aristocràtics: “Mis antepasados, desde luego (y también los de casas mucho más ‘enlairadas’) eran bastante brutos”. Després, quan va ser “consagrat”, deixà d’insistir en aquesta línia i deixà que aquells que anaven bastint la seva fama fessin la seva feina. En el fons, cínic, ja li anava bé aquella moguda cultural que coincidia a la perfecció amb els seus interessos personals i literaris.

A finals dels setanta, la feina de Joan Sales, Baltasar Porcel, Jaume Vidal Alcover i d’altres ja s’ha havia consumat. Llorenç Villalonga ja era l’intel·lectual “català” i “liberal” que el negoci editorial d’aquells moments necessitava.

És per això mateix, perquè la feina de bastir un intel·lectual català de nou encuny ja estava prou consolidada, que intentar aprofundir, ni que fos literàriament en aquest passat, destorbava. I, com podeu imaginar, per això mateix més m’interessava continuar la tasca, acabar les novel·les sobre Vilallonga que he estat enllestint en aquests darrers anys.

Miquel López Crespí és l'autor de "Les vertaderes memòries de Salvador Orlan", Premi de Narrativa Vila d'Almassora 2011, publicat per Onada al març d'enguany.

divendres, 13 d’abril de 2012

El programa "Boscos" entrevista el fotògraf Mariano Cebolla

L'espai de TV3, "Boscos", va baixar fins les Terres de l'Ebre per parlar d'un dels patrimonis naturals més rellevants i definitoris de les nostres comarques: les oliveres mil·lenàries, i van aprofitar per entrevistar a un dels qui millor ha captat la seua bellesa, el fotògraf Mariano Cebolla Borrell.



Les imatges del de Deltebre han il·lustrat un grapat de llibres d'Onada. És el cas de "La pedra en sec a les comarques del Baix Ebre i Montsià" o "La cuina del Delta de l'Ebre".

dijous, 12 d’abril de 2012

Vinaròs acull la presentació de "José Vicente Borrás"


Després de presentar-se a nombrosos indrets de les nostres terres, com ara Càlig, Sant Mateu, Vilafranca, Benicarló o Alcalà de Xivert, entre d'altres, les presentacions de "José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano" arriben ara a Vinaròs. Serà demà divendres 13 d'abril, a partir de les 20 h a l'Auditori Carles Santos de la Fundació Caixa Vinaròs (c/ Socors, 64). Hi intervindran el president de la Fundació, Manuel Molinos, l'exalcalde de la ciutat, Jordi Romeu i els impulsors de l'obra, Àngel Rodríguez de Mier i José Borràs Fenollosa, fill del protagonista del llibre.

L'obra són les memòries i els escrits que va redactar mentre José Borrás estava a la presó, condemnat a mort durant uns mesos en plena posguerra. El mestre de Càlig ens conta les seues experiències durant els dies d'abans de la Guerra Civil, el conflicte, i especialment, la repressió posterior que hi va viure. Unes memòries que han estat ampliades per Àngel Rodríguez de Mier, qui ha fet un treball de camp tot contextualitzant els relats i contactant amb altres persones, o els seus descendents, que són nomenats en les velles notes del professor.

Intuir la poesia. Carla Badillo parla sobre "Cantaments"

La multifacètica (poeta, narradora, blocaire, etc.) Carla Badillo (Quito, 1985) parla de "Cantaments", el poemari amb el qual Ivan Brull va guanyar el Ciutat de Sagunt 2010. En el text, ens conta com van entaular contacte i com el llenguatge poètic hi acompanya (i fins i tot predomina) sobre la pròpia llengua de la composició.

"Me lo envió tras una bella advertencia: No sé si los estenderás (escribo en catalán), pero los vas a intuir, seguro. No se equivocó. La intuición, debo admitirlo, como buena viajera he aprendido a afilarla cada vez más. En efecto, luego de varias semanas el libro llegó en mi casa, y entre la dedicatoria que Iván me hacía con su puño y letra, saltó a mi vista la siguiente pregunta: "¿Lo entenderás, tú que ya me has entendido?". Eso para mí fue clave."

El text sencer de Carla Badillo, on reprodueix uns versos del poema "Bàrbar", es pot llegir tot clicant ací.

dimecres, 11 d’abril de 2012

"Villalonga és un autèntic personatge de novel·la". Maria de la Pau Janer entrevista Miquel López Crespí

L'escriptor de sa Pobla ha estat entrevistat per Maria de la Pau Janer en la secció "A vueltas con la vida", dins del diari Última Hora. En la conversa, arran de la publicació de "Les vertaderes memòries de Salvador Orlan", Miquel López Crespí aprofundeix en la història personal d'un dels autors mallorquins més destacats del segle XX, en Llorenç Villalonga, i la seua participació en la Guerra Civil, a qui qualifica com una persona "cínica, covarda i egoísta" i un escriptor "amb dues novel·les molt interessants. 'Bearn' i 'Mort de dama', i altres que no són tan excelses".


Miquel López Crespí acaba de publicar 'Les vertaderes memòries de Salvador Orlan', la segunda parte de una trilogía sobre el escritor mallorquín Llorenç Villalonga. López Crespí ha vivido intensamente la aventura de sumergirse en nuestra historia reciente para explorar las miserias y analizar la psicología contradictoria e interesante del autor de 'Bearn'.

- ¿De dónde surge el título de su último libro?

Se titula Les vertaderes memòries de Salvador Orlan. Se basa en las Falses memòries de Salvador Orlan, una autobiografía novelada del escritor Llorenç Villalonga en la que encontramos su visión de la Guerra Civil, y de la Mallorca de los años 20, 30, 40… En realidad mi obra forma parte de una trilogía sobre Villalonga. El primer libro fue Una Arcàdia feliç publicada por Lleonard Muntaner y premio Pere Colom 2010.

- ¿Por qué esa primera parte se titular 'Una Arcadia feliz'?

La expresión parte de unas palabras de Villalonga con las que pretendía definir cómo era Mallorca durante la Guerra Civil. Explicaba que la vivió en Binissalem, donde podía escribir tranquilamente ensayos literarios, mientras los payeses le visitaban para ofrecerle los frutos del campo. Se casó con Teresa Gelabert en noviembre de 1936, en plena guerra, y se fueron a vivir a la casa de ella en el pueblo. En realidad, ambos libros formaban parte de una única obra que comienza en julio del 36 y dura hasta mediados del 37. Una novela que he tenido que adecuar por cuestiones editoriales en dos volúmenes

-Hábleme de su interés por Villalonga.

-Me interesa Villalonga porque él mismo es un auténtico personaje de novela, y también por la época que le tocó vivir: la anterior a la República, la República, la Guerra Civil y la postguerra. Fue un personaje conflictivo e interesante. Tuvo una gran capacidad de adaptación a cada circunstancia histórica. Cuando tuvo que ser falangista, lo fue. Cuando tuvo que ejercer como catalanista, lo hizo.

- Un personaje ciertamente complejo.

- Me lnteresan las contradicciones de un intelectual joven que leía a Proust y a Voltalre... Recordemos que el protagonista de Bearn, don Toni, que era un alter ego suyo, porque representaba quien hubiese querido ser realmente, también leía a esos mismos autores. A Villalonga sólo le preocupaban sus intereses. Su obsesión era ser escritor. Primero lo intentó en castellano, pero no fue reconocido como tal. En un determinado momento, le 'descubren' algunos personajes importantes de la literatura catalana, como el editor Joan Salas, el investigador Sanchis Guarner, el poeta Josep Maria Llompart... Se fijan en él porque a principios de los 60 había un vacío en la novela en lengua catalana en Mallorca. Habia muchos poetas, pero aún no había aparecido la llamada generación de los 70.

Reproducció de part de l'entrevista publicada al diari Última Hora.

"És un cant a la vida, al desig pels vins i pels cossos". Ramon Guillem ressenya el "Vitis vinifera cataloniae"

"Tot un plaer" és el títol de la ressenya que el poeta catarrogí Ramon Guillem ha dedicat al "Vitis vinifera cataloniae" a les pàgines del Levante-EMV. L'autor de "Celebració de la mirada" situa els relats eròtics de Vicent Palatsí enmig d'una conversa de bar, i aprofita la tertúlia per desgranar la crítica sobre el llibre del de Castelló, "una conjunció sexual i etílica que al gaudi ens convida", basant-se en un seguit de cellers de les contrades catalanoparlants, "del Rosselló a l'Alguer, de la Franja al Carxe, tot passant per València", exposa Guillem.

"És un cant a la vida, al desig pels vins -els bons-, i pels cossos -els més abellidors-."

La ressenya sencera de Ramon Guillem es pot llegir tot seguit. Podeu fer clic sobre la imatge per eixamplar-la.


dimarts, 10 d’abril de 2012

Demà es presenta a Berga "La mort, a l'ombra del bibliotecari"

Aquest dimecres, el Casal d'Europa del Berguedà, a Berga acull la presentació de la novel·la "La mort, a l'ombra del bibliotecari", de Màrius Moneo. Serà a partir de les 8 del vespre i comptarà amb la interevenció de l'autor i d'Albert Rumbo, historiador i arxiver.

Aquest llibre, amb el qual l'autor berguedà va guanyar el Ciutat de Sagunt 2011, conta les aventures de l'Artemi Boix, el bibliotecari d'un poble menut, Corbera, que es veu immers en un crim que li canviarà la vida. Un títol, a més a més, que encara es pot votar a la Llança de Sant Jordi, la iniciativa d'Òmnium Cultural per triar el més destacat del darrer any.

Miquel López Crespí parla de "Les vertaderes memòries de Salvador Orlan" (3a part)

Llorenç Villalonga és un autèntic personatge de novel·la. Per això he escrit Una Arcàdia feliç i Les vertaderes memòries de Salvador Orlan. Villalonga, tothom que conegui una mica la seva biografia ho sap, és un aferrissat espanyolista dels anys vint i trenta que es troba immers en la guerra i fa costat als que afusellen l’esquerra i liquiden tot l’aconseguit tan dificultosament pels intel·lectuals catalanistes de les Illes en moltes dècades.

En plena matança de republicans, Villalonga escriu un article que publica en El Día (7-VIII-1936) on especifica una vegada més la seva posició envers la cultura catalana. Diu l’autor de Bearn: “Nos cabe el orgullo, a mi hermano Miguel y a mí, de haber representado siempre la resistencia anticatalanista en Mallorca”. Més documentació sobre l’atac frontal dels germans Villalonga contra la cultura catalana es pot trobar en el llibre de Josep Massot i Muntaner Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950) (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1978) i especialment en el capítol “L’afer dels ‘Manifest dels catalans’” (pàgs. 92-108) i també en el capítol “El ‘Manifest’ i la repressió cultural” (pàgs. 108-117).

Anticatalanisme i antiesquerranisme que podem trobar a tots els articles que va publicar sota el títol de Centro (Gráficas Mallorca, Palma 1934). Com hem dit més amunt, el personatge Villalonga, els fets que va viure el nostre autor, l’època de la República i la guerra civil donaven material no solament per a escriure una novel·la, sinó diverses, com finalment s’ha esdevengut. Els anys vint i trenta a Mallorca són massa exuberants – culturalment i políticament-, i el repte de provar de copsar l’ànima d’un intel·lectual reaccionari tan “atractiu”, literàriament parlant, que tot plegat em seduí profundament i m’animà a començar la feina.

Com pot imaginar el lector d’aquest article, Villalonga no m’era un desconegut. Les lectures, a mitjans dels anys seixanta, d’obres com Mort de dama, La novel·la de Palmira, Bearn, Les fures, Desbarats, L’àngel rebel, La dama de l’harem, El llumí i altres narracions, Desenllaç a Montleó i moltes altres foren bàsiques per a copsar la importància d’un narrador de vena, d’un autèntic escriptor malgrat totes les seves contradiccions amb el català. L’anticatalanisme de la seva trajectòria, el combat dels anys trenta contra els intel·lectuals de l’Escola Mallorquina i els col·laboradors de La Nostra Terra, molt especialment amb Miquel Ferrà, el feien un personatge no gaire simpàtic. No oblidem que, com explica Josep Massot i Muntaner en Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950), la feina conjunta entre el cap de la policia franquista encarregat de la matança d’esquerrans, el totpoderós Barrado, i el coronell Tamarit, instructor de la vergonyosa farsa judicial que portaria al mur de les execucions al batle de Palma, Emili Darder, i el paper dels germans Villalonga, és essencial en la liquidació de la cultura catalana en la vida pública a Mallorca.

En referència al silenciament dels signants de la “Resposta” al missatge dels intel·lectuals catalans del Principat, Josep Massot i Muntaner ha escrit: “... l’afer del ‘Manifest’ és una peça important dins el procés implacable de desmantellament de la cultura autòctona a partir del mes de juliol de 1936”. En la revista El Mirall (núm. 61, pàgs. 19-24) podem trobar una bona aproximació al que va ser el regnat del terror feixista a Mallorca. L'article "La repressió franquista a Palma", signat per Francesc Tur Balaguer, R. Carbonell, M.L. Lax i M. Ocio Villar, és ben representatiu al respecte. "Pel que fa a la base social dels represaliats, era molt homogènia: la classe treballadora, la base social de l'esquerra i al seu costat alguns membres de professions liberals i petita burgesia progressista. Hi hagué també algun cas d'empresonament de 'rics d'esquerres' als quals s'incautaven els béns. Es calcula que el nombre de morts provocats per la repressió al llarg de la guerra oscil.là entre 2.000 i 2.500 persones. 'Les zones de Palma més afectades foren les barriades obreres encara que la repressió s'estengué pràcticament a tots els barris de la ciutat. Els escamots feixistes actuaren a Son Rapinya, Son Serra, la Vileta i al bosc de Bellver, a més del mateix Castell".

A Mallorca, els intel.lectuals d'esquerra foren cruelment assassinats pel feixisme i la dreta tradicional. Un dels treballs més importants que s'ha fet a Mallorca damunt la repressió ha estat el suplement del diari Baleares, Memòria Civil, que va coordinar i dirigir l'escriptor Llorenç Capellà de gener fins a desembre de 1986. Igualment bàsica per a copsar en tota la seva brutalitat la fondària de la repressió feixista és la consulta del Diccionari Vermell del mateix autor. Record ara mateix el llibre de Bernanos, Els grans cementiris sota la lluna, que tanta influència tengué en el meu particular descobriment de la brutalitat de la dreta mallorquina, o el més recent de l'amic Jean Schalekamp, D'una illa hom no en pot sortit.

Josep Massot i Muntaner, a la seva obra Els escriptors i la guerra civil a les Illes Balears escriu també entorn de la repressió damunt els intel.lectuals d'esquerra (Biblioteca Serra d'Or; pàgs. 218-220): "Entre els milers de morts que, poc més o menys, produí l'onada de follia que planava sobre l'illa -d'una manera 'il.legal', a la cuneta de les carreteres o a les tàpies dels cementiris, o d'una manera pretesament 'legal', a conseqüència de sentències de consells de guerra injustos i cantats per endavant-, no hi mancaren escriptors i persones relacionades d'una manera o altra amb el món cultural. Potser la xifra més elevada correspon als periodistes, amb noms com el d'Ateu (Mateu) Martí, comunista, director de les revistes Nuestra Palabra i Sotana roja, cruelment assassinat els primers dies de la guerra; Guy de Traversay, corresponsal del diari parisenc L'intransigeant, afusellat pels militars poc temps després d'haver estat fet presoner a Portocristo, a conseqüència de la carta de recomanació que Jaume Miratvilles, comissari de Propaganda de la Generalitat, li havia fet per al capità Bayo; Pere Reus i Bordoy, jutge de Felanitx, director del setmanari El Felanitxer, executat després d'ésser sotmès a consell de guerra, per 'adhesió a la rebel.lió', el 4 de març de 1938; Gabriel Buades, sabater inquer anarquista, col.laborador -sempre en castellà- de Cultura Obrera i de la Revista Blanca, empresonat el juliol de 1936 i executat el 22 de juliol de 1938; Joan Montserrat i Parets, sabater de Llucmajor, militant destacat del PSOE i brillant col.laborador de l'òrgan socialista El Obrero Balear; Aurora Picornell, abrandada líder comunista de Palma, anomenada la Pasionaria mallorquina, inculta però molt intel.ligent, col.laboradora de Nostra Paraula, afusellada 'il.legalment', com Montserrat i Parets, mentre estava tancada a la presó de dones de Can Sales, el 5 de gener de 1937; Joan Mas i Verd, batle de Montuïri, militant d'Esquerra Republicana Balear, col.laborador de Tribuna Libre, Ciudadanía i El Republicano, afusellat al cementiri de Palma el 3 de setembre de 1936: Simó Fullana, membre influent del PSOE i col.laborador del diari de Palma El Día, segons Mallorca Nova; Miquel Duran i Rosselló, ex-estudiant jesuïta, director del setmanari republicà de Manacor Nosotros, mort el 4 de setembre de 1936, nebot de l'aleshores batle de Manacor Antoni Amer i Llodrà, àlies 'Garanya', assassinat el 29 de desembre de 1936, el qual també havia publicat alguns articles a la premsa... 'Estaven relacionats igualment amb el periodisme els dos afusellats més coneguts de Mallorca, Emili Darder, batle de Palma i puntal de l'Associació per la Cultura de Mallorca, i Alexandre Jaume, ex-diputat a Corts socialista que parlava i escrivia en castellà però que defensà ardidament la catalanitat de l'illa. Havia fet i publicat alguna conferència escadussera un altre dels companys d'afusellament de Darder i de Jaume, Antoni M. Ques i Ventayol, del Consell Executiu d'Esquerra Republicana Balear i president de l'agrupació mallorquina del Rotary Club".

Tampoc no hauríem d’oblidar el redactor del diari El Día, el socialista Simó Fullana Font, assassinat a començament de la guerra juntament amb Joan Avila,, Ramon Fuster i Vicenç Forniers. També va ser empresonat el periodista, crític d’art i dibuixant Miquel Àngel Colomar i durant més de vint anys no pogués tornar a col·laborar als diaris de Mallorca. Va morir l’any 1970 després d’haver patit nombroses penalitats sota el franquisme. Com escriu Bartomeu Mulet a "Repressió franquista (assassinats i depuracions) contra el magisteri a Mallorca (1936-1939)" (revista Lluc, núm. 784, pàg. 26): "España una, grande y libre, havia d'esser el mòbil ideològic per a justificar el totalitarisme en tots els àmbits de la vida col.lectiva. España havia d'esser imperial i triomfadora. El catalanisme s'havia de desmembrar, i més si sonava a esquerranós, d'una manera arbitrària. Maçons, republicans, anarquistes, comunistes i socialistes també eren carn de canó. En Francesc Barrado en fou el responsable fins l'abril del 37, com a comissari de la policia política, d'aquesta repressió, perquè tot era rojo i separatista".

Josep Massot i Muntaner encerta a les totes quan situa a la perfecció l’estreta aliança d’Alfonso Zayas, que era cap de Falange; Francesc Barrado, cap de la policia i responsable de molts d’assassinats d’esquerrans; el coronell Tamarit, jutge instructor del procés contra Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques; i de tots dos amb els germans Villalonga. Cada u ocupava el lloc que la guerra determinava: uns al capdavant dels falangistes, altres dirigint la policia i els escamots d’execució; els militars ordint falsos procesos; els escriptors, cas dels germans Villalonga, emprant la ploma per a donar suport als altres.

Aquesta era la situació en els moments inicials de la guerra a Palma i que podem trobar molt ben detallada en el llibre de Josep Massot i Muntaner Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950). Qui vulgui negar aquests fets tan ben documentats està en el seu dret, però les seves opinions tendran poc valor davant la realitat del que s’esdevengué en aquells mesos terribles. Aquest era el món de Llorenç Villalonga en aquell estiu de 1936, l’univers que he provat de fer tornar de les ombres del passat a les novel·les Una Arcàdia feliç i Les vertaderes memòries de Salvador Orlan.

Miquel López Crespí és l'autor de "Les vertaderes memòries de Salvador Orlan", Premi de Narrativa Vila d'Almassora 2011, publicat per Onada al març d'enguany.

dijous, 5 d’abril de 2012

"Els jocs i la tradició lúdica de Sant Mateu al segle XX" es presentarà aquest dissabte

Aquest dissabte, 7 d'abril, a les 12 hores, el Saló de Plens de l'Ajuntament de Sant Mateu acollirà la presentació del nou llibre sobre la localitat, una obra de Joan Ortí Ferreres al voltant dels jocs de tota la vida.

"Els jocs i la tradició lúdica de Sant Mateu al segle XX" és una completa guia que arreplega fins a 124 jocs que al llarg de les últimes dècades van ser els amos dels carrers i places de la capital històrica del Maestrat. L'acte hi comptarà amb la intervenció de l'autor, del regidor de cultura Marc Esteller i de l'alcaldessa Ana Besalduch.

Onada està a la I Mostra de Llibres Infantils i Juvenils de Vinaròs


Els contes d'Onada hi prenen part de la I Mostra de Llibres Infantils i Juvenils, que des de les 11 del matí estan a la Plaça Parroquial de Vinaròs.

Veniu i coneixereu Muniatto, l'Alba, la Sara, en Miquelet i molts altres personatges!

Olga Besolí a Espai d'Arts, de Canal TE

Olga Besolí, la coautora de les Contalles de Muniatto, condueix Espai d'Arts, la secció cultural de Dixa'm vore, el programa de Canal TE, per a parlar de literatura infantil.

dimecres, 4 d’abril de 2012

La història del joc santmatevà

Sabeu com es juga al deslligat? O al saltaborregos? Si no els coneixeu, no cal preocupar-se, ja que són jocs que es jugaven als carrers i places de Sant Mateu farà cosa de més de mig segle. I precisament, recuperar totes aquestes pràctiques lúdiques ha estat l’objectiu de l’associació La Tella, que ara s’ha reflectit en un llibre, “Els jocs i la tradició lúdica de Sant Mateu al segle XX”, impulsat per un dels seus membres, en Joan Ortí Ferreres, i que es presentarà el proper dissabte 7 d’abril al consistori de la capital històrica del Maestrat.

Es tracta d’una obra pràctica, una espècie de guia per difondre els jocs que durant dècades van omplir els espais públics de la localitat. Un total de fins 124 jocs recollits de la memòria popular dels santmatevans i santmatevanes, que fan palesa de la imaginació de la xicalla al llarg del temps.

Els jocs estan dividits en quatre períodes. El primer, correspon als que s’han datat anteriors de meitat del passat segle, com ara el canteret, la ceba o el gua; el segon, els datats entre els anys 50 i 70, comprén jocs com el San Pantaleón o el mocadoret, i el tercer, els més nous, entre els anys 70 i els 90, amb activitats com són les curses de barquetes i el polis i lladres. El quart període es dedica a aquells jocs marcats especialment per als dies festius, com les maces, que tenia lloc per Divendres Sant i consistia en colpejar amb una maça les portes tancades, per tal que els amos obriren i donaren almoïna al mossén. O la despertà, una coetada que se celebra per la Mare de Déu dels Àngels.

I com en molts d’aquestos jocs cal fer a sorts qui paga, l’autor ha detallat fins a 14 formes diferents de triar el que pararà. Des dels universals “pedra-paper-tisora” fins la més desconeguda cançoneta de “la mona”.

L’autor, Joan Ortí Ferreres, és bon coneixedor dels jocs i les activitats lúdiques i escolars, en la seua doble condició de llicenciat en Educació Física i doctor en Didàctica de l’Educació Física. Actualment, és mestre a la Jaume I i a l’institut Sales i Ferré d’Ulldecona.