Hem rebut aquest article de l'autor borrianenc Jordi Bort Castelló, al voltant de la figura de Josep Pascual Tirado i el seu paper en la gran obra de Mossén Alcover. Com fa tot just un mes vam estrenar l'Espai Onada amb una conferència sobre aquest tema a càrrec de Vicent Pitarch i la presentació del llibre "Viatge al país de Tombatossals", basat en el clàssic de Tirado, hem considerat convenient la seua difusió al bloc de Premsa Onada.
Josep Pascual Tirado
L’any que acabem de passar, commemoràvem el 75è aniversari de la mort de l’escriptor Josep Pascual Tirado, que nascut a Castelló de la Plana el 1884, va participar en la gran obra de mossèn Antoni Mª Alcover: el Diccionari Català-Valencià-Balear.
El professor Lluís Gimeno Betí, en el llibre “Josep Pascual Tirado i l’obra del Diccionari” (publicat per la Societat Castellonenca de Cultura) recull la correspondència de Pascual Tirado amb mossèn Alcover, amb motiu de la col·laboració de J. Pascual en el l’obra del Diccionari. Són un conjunt de 43 cartes (del 19 d’octubre de 1920 al 3 d’octubre de 1930) on Josep Pascual refereix a mossèn Alcover el seu treball a favor del Diccionari.
Com diu el professor Lluí Gimeno, esta correspondència entre Josep Pascual i mossèn Alcover, “abraça la dècada compresa entre els anys 1920 a 1930, època molt significativa per a les lletres castellonenques i també per a la nostra llengua en la qual es congrien i es fan realitat tots els desigs que venien d’èpoques pretèrites”.
Ja en la primera de les cartes (19 d’octubre de 1920) Pascual Tirado agraeix a mossèn Alcover, “la invitació que’m fa a la ajuda de la seua tasca i des d’hara pot contar en la meua reduida inteligensia”. Tot i que Josep Pasqual no és cap filòleg, sí que estava disposat a col·laborar amb mossèn Alcover, oferint-li “molta voluntat”, per a l’obra del Diccionari.
Només dues setmanes després (3 de novembre de 1920) Josep Pascual li comunicava a mossèn Alcover, “que ja he començat á treballar en el sentit que voste vol” i el 12, Pascual escrivia: “Estic arreplegant paraules, modismes i ditjos i tot lo que li puga aprofitar per a la seua Calaixera”.
El 30 del mateix mes, Josep Pascual tornava a escriure-li a mossèn Alcover, fent-li saber que ja “tinc una llibreta, que ja va omplint-se, de paraules, ditjos i cosses que crec tenen que ser profitoses per al seu Diccionari”.
El 12 de desembre, Josep Pascual responia a una sèrie de preguntes que li feia Alcover sobre el lèxic, afirmant que “En Castelló es caixa, i encaixadora, encaixar, caixer, i tots els derivats”.
Apassionat pel treball del Diccionari, Josep Pascual no volia cap remuneració i escrivia: “Jó dinés, no en vullc cap; ni un céntim. Jo servisch á voste molt agust”. I encara afegia: “D’allo de les cèduletes a deu centims, ja li tinch dit que per mi rés”. Per a Pascual, era “molta honra, fer costat a una òbra tan gran com la que voste á mamprés” i per això, “vaig á treballar de veritat per el diccionari que tantes ganes tinc de vorel-ho en les meues mans”.
Josep Pascual, que es considerava un aficionat “al valencià”, reconeixia que, malgrat la bona voluntat, “lo que me falte i tant com me falte, es saber-ho escriure”, ja que “en la meua casa, no tinc ni una mala gramàtica, ni un llibre de res valençiá”.
Aviat començà a enviar a mossèn Alcover una “replega de paraules d’arts i oficis” dels fusters (martell, plana, garlopa), ferradors (llambroix, mall, estenalles) o llauradors (forques, aixa, astral). Altres paraules eren “curta de vïons”, explicant-li a mossèn Alcover, que “vïó es lo que pórten per así, les dones bais la falda”, o també “morralla, estol de xiquets quant estan revoltosos”, o encara “Ull de fila”, afegint que “se diu fila, a la çequia que naisén de la Çequia Major, done rec á determinà partida del horta, y ull, al forat per-a ón entra la dita aigua”.
Josep Pascual Tirado, no solament va col·laborar en l’obra del Diccionari, sinó que difongué i feu subscriptors d’aquesta gran obra a “En Salvador Guinot, Alcalde de Castelló, Angel Sanchez i Gozalbo, En Gaeta Huguet i lo seu net Ramon Mª, En Luis Revest i Corzo Bibliotecari provincial; ademés una suscrició al sosdit Archiu Provincial, Ateneu castellonenc, En Joan Bta Tejedo, secretari de l’Ajuntament de Burriana”.
L’Obra de mossèn Alcover, amb Pascual Tirado, va suposar un gran esforç per recopilar el material, per a la redacció i posterior publicació del Diccionari Català-Valencià-Balear.
Com ha dit el professor Lluís Gimeno, “la idea primigènia d’este diccionari, començà quan mossèn Alcover s’adonà de la gran força expressiva del llenguatge mallorquí, en redactar les seues Contarelles i Rondaies”.
Pascual Tirado, a més de destacar en la difusió del Diccionari, va ser també un bon escriptor. Entre els seus llibres més coneguts, tenim Fruit de Repom, De la meua garbera i sobretot Tombatossals. Josep Pascual, com a prohom castellonenc, va ser també un dels signants de les Normes del 32, ara fa 80 anys.
En el 75è aniversari de la mort de Josep Pascual, cal fer memòria agraïda d’este gran valencià, per la seua tasca a favor del Diccionari i de la nostra llengua.
Jordi Bort Castelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada