dimecres, 7 d’agost de 2013

Un llibre recupera l’època moderna a Canet lo Roig

A la part septentrional del Baix Maestrat, sobre un tossalet envoltat de barrancs, s’alça la vila de Canet lo Roig. Un poble carregat de patrimoni, d’oliveres mil·lenàries, de fonts i de molins. Ara, un llibre aprofundeix en un període crucial de la seua història. Joan Ferreres i Nos publica la primera part de la seua obra "Canet modern", publicada per Onada Edicions, un volum que es dedica a analitzar el territori i la demografia canetana al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII.

Partides i llocs singulars

El terme de Canet no ha canviat massa des dels seus orígens medievals. Amb la serra de Mont Major a l’est i les serres de Xert i la Barcella a l’oest, el seu territori forma una cubeta esquitxada de barranquets, quasi sempre secs. Cap el nord, les terres canetans abracen el Cervol i puguen fins tocar el riu Sénia.

Tradicionalment, aquesta extensió s’ha dividit en nombroses partides, un element bàsic en una vila agrícola. Ferreres, a partir dels documents històrics, les enumera, les ubica i explica com éren, a qui pertanyien i per què rebien denominacions tan suggerents com Cantaruvella, Fontanals, Vilagròs o Amor de Déu. També s’hi fixa en tots aquells elements singulars del terme, ja siguen naturals, com fonts, tossals o boscos, o de la mà de l’home, com ara molins fariners, pous i basses.

Els noms i els cognoms del Canet modern

La segona part de l’estudi de l’historiador se centra en la demografia, amb l’estudi dels censos i dels morabatins, uns impostos sobre la moneda, compresos entre principis del segle XVI i mitjans del XVIII, observant d’aquesta manera l’evolució de la població canetana al llarg dels tres segles.

Joan Ferreres també hi analitza l’antroponímia, això és, l’estudi dels noms i els cognoms que hi venen reflectits en eixos documents històrics. Sabem, doncs, que cap el 1510, els cognoms canetans més comuns éren Cifre i Dauder, i solien dur per nom Pere, Anthoni i Johan. Dos-cens anys després, els Cifre encara serà el més comú, seguit de famílies com els Vidal, els Capafons i el Grañana. I quasi un de cada quatre canetans se’n deia Joseph, per davant de Miquel i Vicent. Hi ha molta menys informació respecte les dones, ja que hi apareixen en menor mesura als censos. Tot i això, coneixem que cal el 1567, les canetanes prefereixen els noms d’Elisabet i de Bàrbera.

Es presenta aquest 7 d’agost

Amb "Canet modern. Territori i demografia", Joan Ferreres i Nos (Sant Jordi, 1952) continua divulgant la història dels pobles del Maestrat, amb obres com "El patrimoni terrisser de Traiguera" o "Història documentada del Rossell modern". L’obra es presenta aquest dimecres 7 d’agost, a les 19.30 hores, al Tele Club de Canet lo Roig, amb l’assistència de l’autor, del professor de l’URV i representant de l’editorial Onada, Miquel Àngel Pradilla, i de l’alcaldessa Maria Ángeles Pallarés.

Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada