Apunta't al Club Lector

dimarts, 30 de maig de 2017

Tot parlant de ciència i de vida amb Joan Borja Sanz, autor de l'assaig "Sobre l'alquímia de la vida"

L'escriptor Francesc Gisbert (a qui coneixem per la novel·la "Un món de bojos") és l'autor del blog literari Viatjant i llegint, encabit dins del Diari La Veu, i en aquest espai ha publicat una extensa entrevista a Joan Borja Sanz, comunicador i guanyador del I Premi Internacional de Divulgació Científica Ciutat de Benicarló per "Sobre l'alquímia de la vida", una conversa amb el prestigiós genetista valencià Xavier Vendrell en la qual es toquen els darrers avanços científics en la biologia, però també la formació de l'investigador, la cultura dels valencians i la vida en general.

"Un desficiós intel·lectual". Parafrasejant Joan Fuster, així defineix Gisbert a Borja Sanz, de qui destaca que és "la major virtut d’aquest alteà il·lustre, a banda de la tenacitat investigadora, l’espenta organitzativa, l’amenitat de la prosa i que toca la dolçaina de forma si més no tolerable per als nervis i l’orella, és ser una persona amb qui dóna gust parlar." 

Ja centrats en el llibre, l'escriptor alcoià hi ressalta l'estil literari i divulgatiu de "Sobre l'alquímia de la vida" i en general la bibliografia de divulgació del seu autor, qui en la resposta reconeix el mèrit de Vendrell en fer entenidors conceptes científics: "Mira: quan m’hi pregunten no tinc vergonya de declarar, a l’hora de vendre la moto, que Sobre l’alquímia de la vida és un llibre extraordinàriament amé, absolutament flipant; emocionant, palpitant, erudit, vibrant, sorprenent, trepidant, estimulant... I ho dic seriosament, eh? [Riu] Però no tinc vergonya de dir-ho perquè, en veritat —i no és falsa modèstia—, el mèrit no és meu, sinó íntegrament del senyor Xavier Vendrell", hi assenyala Joan Borja.

Exposa que era una idea que li rondava de feia anys, "fer un llibre de converses amb un científic, de manera que la investigació i l’esperit de la ciència pogueren dialogar amb la peripècia vital i humana —les vicissituds, les dificultats, els avatars, les emocions— del protagonista", però no fou fins que Víctor Labrado li va presentar el genetista Xavier Vendrell quan va trobar la persona idònia per ser l'interlocutor: "encarna perfectament l’esperit de la ciència, exemplifica vitalment —com la seua professora de Biologia— que la investigació no és un esforç avorrit, estèril, solitari i sacrificat: que més enllà de les hores d’estudi i de treball, l’aventura del saber és una font insadollable de satisfaccions, beneficis i èxits; de plaers perfectament compatibles amb tots els altres plaers que vulguem percaçar en la vida. L’excel·lència i la passió per la ciència poden festejar sense problemes —la conversa amb Xavier crec que ho demostra— amb un caràcter enginyós, agradívol, divertit, amable, seductor, hedonista, irònic, rialler, expansiu. Amb un extraordinari sentit de l’humor. També això forma part de l’alquímia de la vida!".

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada