Apunta't al Club Lector

diumenge, 1 de juliol de 2018

El més consultat a Onadaedicions.com durant juny

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de juny.

FICCIÓ

1. Tropecientas trompas. El debut literari de Sergi Cambrils i de la sèrie Minor de la col·lecció Narrativas comença de forma immillorable. L'artista peniscolà, reconegut per la seua vessant plàstica, s'endinsa en el terreny de la literatura amb aquest llibre de micro-relats, de tot just una pàgina, si arriba, d'extensió, però que condensen històries d'emoció, d'humor, de fantasia, d'ironia... amb un remat ben sorprenent.

2. El tresor maleït de Castor. Una altra novetat de principis d'estiu. L'autor benicarlando Jesús Maestro fa el pas al llibre infantil amb aquest àlbum il·lustrat que posa de protagonista a tot un símbol històric del Maestrat, del Regne de València i de la Corona d'Aragó: el Papa Luna, transmutat ací en un vell savi que des del seu castell peniscolà, aconsella sobre la millor manera d'actuar. La seua primera aventura serà amb el temible pirata Castor, que vol trobar la cova en que les bombolles esdevenen diamants.

3. El príncipe Serafín. Tot seguint amb les novetats del segell Onada Imagina hi tenim el peculiar personatge creat per l'escriptora Raquel Díez i la il·lustradora Mónica Carretero, un príncep que busca casori per tots els mitjans, tot i que no està clar que siga això el que realment desitja. Un conte amb valors coeducatius per explicar la llibertat.

4. La Germandat. Complot contra les dones. Aquest mes de juny va acollir una nova presentació de l'obra. Va ser a la ciutat natal de l'autor, Borriana, i allí David Miró va fer cinc cèntims sobre aquesta nova visió literària sobre la història del feminisme, escrita amb un to de thriller i amb un estil periodístic que captiva el públic des del principi.

5. Germània. L'escriptor Pau Berenguer va guanyar el darrer premi Vila de Puçol amb aquesta colpidora novel·la, ambientada en el front est de la Segona Guerra Mundial. Ens posa en la pell d'uns joves soldats a l'Alemanya nazi, els quals, davant dels soviètics, en la cruesa del conflicte, es qüestionaran què hi fan realment allà, condemnats a una guerra que els havien promès curta i victoriosa i que ha acabat sent un viatge a l'infern.

NO FICCIÓ

1. Maquis i masovers. Aquest assaig històric és una nova visió sobre un tema que no mai ha deixat d'estar present, com una remor. Els maquis de l'Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó van resistir durant anys per les impracticables serralades del Maestrat i de Terol, on van entrar en contacte amb els habitants dels masos, nombrosos en aquell moment. L'historiador castellonenc Raül González exposa com va ser aquesta relació entre guerrillers i masovers, sovint entre la supervivència, la resistència i el terror.

2. Joan Fuster per a joves. L'intel·lectual de Sueca ha estat més debatut que llegit. Precisament, per donar a conèixer la seua obra entre els nous lectors i lectores, l'escriptor Salvador Vendrell proposa aquesta antologia que explora la vessant més assagística de Joan Fuster. Ho fa amb una detallada selecció de textos que prenen la llarga trajectòria literària, i amb una diversitat de temes que sorprenen per la seua vigència dècades després.

3. El tortosí del Baix Ebre i l'estàndard. Aquest voluminós llibre és un autèntic monument a la varietat tortosina del català, i en concret, d'aquella parlada a la comarca del Baix Ebre. El filòleg tortosí Carles Castellà duu a terme un ambiciós projecte per buscar, catalogar i preservar la parla més genuïna i rica, a través d'entrevistes a desenes d'informants de tots els pobles de la comarca i de l'estudi dels autors clàssics de Tortosa. Un llibre necessari que guarda els mots propis que identifiquen el sud català.

4. Manuel Pérez Bonfill. Resum biogràfic. El passat 19 de juny moria a Tortosa el vell professor Manuel Pérez Bonfill, membre d'una generació encarregada de revitalitzar la cultura a les Terres de l'Ebre després de la foscor de la guerra i encara entre les grises boires de la postguerra. La seua memòria vital va plasmar-se en la biografia que li va composar Xavier Garcia, publicada a l'any 2011 i que encetava la col·lecció Gent nostra.

5. El rebost de la llengua. D'una dita se'n pot treure bona teca. Això és el que va pensar Joan-Josep Sancho, un col·leccionista d'expressions populars i frases fetes, i després de seleccionar una seixantena, va engrescar a aquesta xifra d'escriptors i escriptores a concebre un breu relat amb la dita com a protagonista. I per acabar-ho de rematar, la meitat de les dites han estat traduïdes a fotografia, amb unes imatges carregades de poesia visual a càrrec d'Àlex Espuny. Una obra original i sorprenent, que entronca la tradició i la modernitat de la llengua.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada