Cal una llei d'igualtat lingüística. Article d'Eduard Ferrando al Diari La Veu arran de la proposta d'Alfons i Francesc Esteve

Les propostes dels lingüistes Alfons Esteve i Francesc Esteve per una nova llei d'igualtat lingüística, recollida en el llibre homònim publicat per Onada, ha despertat el debat en les tribunes mediàtiques. Per a Eduard Ferrando, sí que cal una nova legislació, tal com inicia el seu article al Diari La Veu. "Només a un territori que ha mantingut una política tan hostil envers una de les llengües oficials, s’entén com a necessària una llei d’aquest tipus", hi rebla.

Per a Ferrando, la iniciativa dels germans Esteve es fonamenta en tres punts: el dret a parlar la llengua pròpia, el model educatiu i la cooperació amb la resta del domini lingüístic. Per acomplir aquests objectius, la vella Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, la LUEV, ja "està obsoleta i completament desactualitzada", i cal un nou marc i noves polítiques per "revertir la situació". I es pregunta: "el plantejament previ potser ha de ser un altre: per a quan una llei que defense els valencianoparlants? Per a quan un reconeixement que aprendre el valencià no és un dret del qual pugues estar exempt? Per a quan una protecció que no permeta vexacions per fer servir la llengua pròpia?"

En plena cursa per a ocupar les institucions valencianes, la proposta reflectida en el llibre dels germans Alfons i Francesc Esteve "Igualtat lingüística. Capgirar el desús i la subordinació", és un regal per detectar qui es posiciona realment a favor d’executar una política lingüística ferma i contundent que faça front a les mancances actuals que patim els usuaris del valencià. Si no ho fan, si el ventall de partits que ens torturaran durant una altra extenuant campanya electoral, no són capaços de ni tan sols escoltar-se la proposta i intentar adaptar-la als seus programes, perdran una fabulosa oportunitat per reflectir políticament les propostes nascudes des del món universitari, que ja fa temps que denuncia que l’ús del valencià en l’àmbit educatiu està més influenciat per la voluntat del mateix professorat que per la planificació d’un model lingüístic inclusiu. 

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.