Apunta't al Club Lector

dimarts, 28 de febrer de 2012

Josep Usó parla de la seua literatura a Escriptors Valencians TV

En aquest nou vídeo d'Escriptors Valencians TV es pot conèixer una mica més de l'obra literària del vila-realenc Josep Usó, autor, entre d'altres, de la novel·la "La senda llarga"

Jordi Colonques i Mercè Climent, literatura i música al Terrat

Dos autors de la nova fornada de literatura valenciana van compartir taula en la darrera sessió de "Escriptors al terrat", la iniciativa de l'Octubre Centre de Cultura Contemporània per difondre les obres fetes ací entre el públic. I encara que la temàtica i l'estil de Jordi Colonques i de Mercè Climent ocupen carrils separats, entre els dos van oferir un ampli panorama del que abasten actualment les lletres valencianes.

D'aquesta manera, el de Vila-real va parlar de "Món animal", la novel·la d'humor negre i àcid, de "sèrie B" com s'ha assenyalat, amb la qual hi va guanyar el Vila de Puçol 2010. També hi va tractar versions d'aquest caire traslladades al microconte, o "ximpleries", com es poden llegir al seu bloc. Colonques, a banda de biòleg de formació i escriptor, es dedica a altres arts, com ara la música; i acompanyat de la veu de Marga Landete va interpretar una cançó del seu grup, Ximples.



Per la seua banda, Mercè Climent va optar per una presentació més intimista, entre la poesia i la prosa, tot seguint el fil característic de la seua bibliografia amb "Els primers gestos del verd" (del qual hi va llegir un fragment i que dóna títol al seu bloc) o de la seua darrera obra, la novel·la eròtica "Somiant amb Aleixa".

Precisament, al bloc de l'autora d'Alcoi es pot llegir una crònica d'aquestos Escriptors al Terrat.

dilluns, 27 de febrer de 2012

La Biblioteca de la Taula del Sénia es va presentar a Benicarló


Passat dijous, el Mucbe - Convent de Sant Francesc de Benicarló va acollir la presentació de la Biblioteca Taula del Sénia, la qual ha arribat al seu tercer volum amb la recent publicació de "Els Annals del monestir i convent de Benifassà, de Joaquín Chavalera".

La Biblioteca és una iniciativa per recuperar textos patrimonials de diferents indrets que composen la Mancomunitat de la Taula del Sénia, com és el cas de Beseit, amb "Un paseo por los puertos de Beceite", i l'esmentat Convent de Benifassà amb els dos Annals, el de Gisbert i el de Chavalera.

A la imatge, d'esquerra a dreta, Arturo Zaragozá (inspector de Patrimoni de la Generalitat Valenciana i col·laborador en els Annals), Josep Manuel Andreu (impulsor dels Annals), Marcelino Domingo (president de la Fundació Rei Jaume I i alcalde de Benicarló), Miquel Àngel Pradilla (representant d'Onada Edicions) i Alberto Moragrega (impulsor de "Un paseo por los puertos de Beceite").

Imatge: Mancomunitat de la Taula del Sénia

divendres, 24 de febrer de 2012

Aquest dissabte es tanca el termini dels Premis Ciutat de Sagunt

ÚLTIMA HORA: L'ORGANITZACIÓ DELS PREMIS LITERARIS CIUTAT DE SAGUNT 2012 HA DECIDIT LA PRÒRROGA DE LLIURAMENT DELS ORIGINALS FINS EL 31 DE MARÇ DE 2012, QUE SUBSTITUEIX L'ANTERIOR DATA DEL 25 DE FEBRER.

Teniu cap inèdit de novel·la, poemari o obra de teatre escrita en valencià? Doncs encara hi sou a temps per optar als Premis Literaris Ciutat de Sagunt 2012. Fins demà dissabte està obert el termini per a la recepció dels originals dins de les tres categories en les quals es desglossa un dels guardons d'escriptura més prestigiosos del País Valencià.

Per al XV Jaume Bru i Vidal de poesia, es demana l'extensió normal d'un poemari, amb tema i mètrica lliure. Està dotat amb 3.000 euros; entre els darrers guanyadors hi ha "Els cossos oblidats" de Salvador Iborra, "Cantaments" d'Ivan Brull i "Tres estrelles Michelin" de Joan Adell.

Quant al XIVé Certamen de Narrativa, és vàlid tant un relat únic com un conjunt de contes, sempre que estiga entre les 120 i les 160 pàgines. En aquest cas, el primer premi són 6.000 euros. "Després del silenci" d'Enric Lluch, "Fem un trio" de Manel Joan i Arinyó i "La mort, a l'ombra del bibliotecari" de Màrius Moneo, han estat els darrers guardonats.

Finalment, la tercera convocatòria és per al IX Pepe Alba, un dels pocs certamens valencians adreçats a textos dramàtics. En aquest cas, l'extensió és la d'una obra de teatre normal, excloses les breus. La dotació és també de 3.000 euros; Marc Artigau ("Les sense ànima"), Albert Pijuan ("Tabula brasa") i Orland Verdú ("Diàlegs de Dalt i de Baix") han estat els darrers dramaturgs reconeguts.

Els Premis Ciutat de Sagunt s'atorgaran el proper 27 d'abril. Les bases completes es poden consultar en aquest enllaç.

dijous, 23 de febrer de 2012

Coneix la història d'Amposta amb Miquelet Setencàrrecs

Els contes de Miquelet Setencàrrecs, de Jesús Serrano, a banda de fer volar la imaginació, també tenen la missió de mostrar als xiquets i xiquetes d'avui com era la vida de l'Amposta de fa un bon grapat d'anys, i introduir-los en la història de la seua ciutat.

Per aquest motiu, des del bloc del personatge, Els encàrrecs de Miquelet, es proposa un joc de divulgació. A partir del dilluns vinent, l'autor hi anirà penjant imatges i fotografies antigues d'Amposta a Twitter (@setencarrecs) i a Facebook. Entre tots i totes, veurem si som capaços d'identificar on van ser preses i de quina època poden ser. Així comprovarem com, a l'igual que les persones, les poblacions també canvien al llarg del temps.


dimarts, 21 de febrer de 2012

Presentació a Reus de "La pastisseria i la cuina de la garrofa", aquest divendres

El Palau Bofarull, ubicat a Reus, acull la presentació del llibre 'La pastisseria i la cuina de la garrofa', de la Fundació Alícia, editat per Onada edicions amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona.

L'acte tindrà lloc el divendres, 24 de febrer a les 19 h. i comptarà amb representants de la Fundació Alícia i de Comercial Garrofa.


L'activitat econòmica i associativa de la Tortosa de la posguerra. Article a Ebre Digital

El passat mes de gener, el portal Ebre Digital es feia ressó de l'èxit del llibre "La vida tortosina", del dissenyador tortosí Quimo Panisello. Un article en el qual l'autor exposava la gran revifada que hi va tindre el comerç a la capital ebrenca durant la posguerra i les dècades posteriors, fins 1979. 40 anys on Tortosa va ser un centre empresarial de primer ordre i que ara es recupera gràcies als testimonis d'emprenedors i treballadors, més de tres-centes entrevistes dutes a terme al llarg de set anys. L'autor, com a dissenyador gràfic, també hi aprofita els materials il·lustratius, com ara fotografies, cartells, anuncis en premsa o etiquetes.

“Estaven una mica aïllats, les comunicacions no eren bones, i per això tot el que es consumia s’havia de fer aquí”. Aquesta és una de les raons de l'autor per explicar la quantitat i diversitat de negocis i entitats ubicades a Tortosa. Posa el cas de l'existència de sis destil·leries i recorda el Banc de Tortosa, en funcionament fins 1956.

"La vida tortosina" consta d'un segon volum, que es publicarà als volts de Sant Jordi i que recorrerà la història d'empreses metal·lúrgiques, tèxtils i de queviures, així com centres d'ensenyament, mitjans de comunicació i entitats associatives, entre d'altres. El llistat sencer es pot consultar en l'índex del llibre.


dilluns, 20 de febrer de 2012

Preparant novetats: "Apunts d'altres mons", de Berna Blanch


Aquesta suggeridora -i alienígena- coberta estarà present a les llibreries per a les voltes de Sant Jordi. "Apunts d'altres mons" és la novel·la amb la qual en Berna Blanch (Catarroja, 1971) va guanyar l'edició de l'any passat del Vila de Puçol.

L'obra ens conta les vivències de Joan, qui comença a experimentar una mena d'al·lucinacions, gairebé viatges fantàstics per llocs increïbles, fins el punt de compartir una doble existència.

La 43ena Fira del Llibre de València estrena cartell


Aquest cartell de l'il·lustrador Cèsar Barceló (Banyeres de Mariola, 1979) representarà l'edició d'enguany de la 43ena Fira del Llibre de València, que se celebrarà al Jardí de Vivers del 26 d'abril al 6 maig.

divendres, 17 de febrer de 2012

Jordi Colonques i Mercè Climent, a Escriptors al Terrat de l'Octubre

Aquest dijous 23, dos autors valencians de nova fornada es pujaran a l'edifici Octubre de la ciutat de València, dins del programa "Escriptors al terrat", destinat a apropar les seues obres i literatures amb els lectors i lectores. Serà a partir de les 19.30 hores.

Es dóna el cas de què tant Jordi Colonques (Vila-real, 1976) com Mercè Climent (Alcoi, 1981) mostren en el seu currículum una formació acadèmica en ciències naturals, biòleg el primer i enginyera agrònoma la segona, han optat pel camí de les arts.



Colonques ha desenvolupat un estil literari proper a l'humor negre, com es pot entreveure en el seu darrer llibre, "Món animal", guanyador del Vila de Puçol 2011. Combina la faceta d'escriptor amb la de dibuixant i la de músic, on hi participa al grup Ximples. Fent clic ací es pot llegir el seu bloc.

Per la seua banda, Climent va endur-se al 2011 el Vall d'Albaida de Literatura Eròtica per "Somiant amb Aleixa", escrita amb Francesc Mompó. També ha fet incursió en els llibres infantils. Tertúli El seu bloc va ser reconegut amb Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2010.

Imatge: Octubre Centre de Cultura Contemporània

L'Información entrevista Juanjo Roda i la cuina de la garrofa

L'alacantí Información, diari de referència al sud valencià, també s'ha fet ressó del llançament del llibre "La pastisseria i la cuina de la garrofa", i a finals del mes de gener va entrevistar a un dels seus coordinadors, el cuiner Juanjo Roda, a la vegada director de la col·lecció gastronòmica La teca.

En la conversa, el de Vinaròs exposa l'objectiu d'una publicació centrada en un producte nostrat però secundari, "potenciarla, reintroducirla y dignificar su uso en nuestra gastronomía". I és que durant dècades, la garrofa va ser un simple succedani de la xocolata en temporades de carestia. Tot i això, cuiners, pastissers i investigadors de la Fundació Alícia han demostrat que amb la garrofa, en format de farina torrada, es poden cuinar variats i saborosos àpats.

Es un alimento acalórico, apto para celíacos , rico en vitaminas, hidratos de carbono y fibra y muy adecuado para ligar y espesar. Además puede aportar una gran gama de sabores en función del grado del tostado. Así, se puede usar en una picada para ligarla salsa como en el pollo o como en las magdalenas que llevan la harina muy tostada y recuerda al cacao.

L'entrevista sencera es pot llegir tot clicant ací.

dijous, 16 de febrer de 2012

Aquest divendres, recital de Tio Fredo a Benicarló


Aquest divendres a les 19.30, el local de la Penya Setrill de Benicarló acull un recital del cantautor valencià Tio Fredo. Està organitzat per l'Associació Cultural Alambor i col·labora la Penya Setrill i Onada Edicions.

El Tio Fredo és un dels cantants més característics, amb un repertori arrelat a la terra valenciana amb un estil satíric i popular. Per conèixer-lo una mica més, es pot veure aquest vídeo del programa de Canal 9 "En connexió".

David Brull i Juanjo Roda parlen de la cuina de la garrofa a La Plana Ràdio

La Plana Ràdio, emissora de la localitat montsianenca de Santa Bàrbara, ha entrevistat a dos dels coordinadors del llibre "La pastisseria i la cuina de la garrofa". Per un costat, han conversat amb David Brull, impulsor d'aquest projecte que hi busca revitalitzar i dignificar el consum de garrofa més enllà de ser un simple substitutiu. I per l'altra, hi ha intervingut a les ones en Juanjo Roda, cuiner i professor d'hostaleria, en qualitat de representant de la col·lecció gastronòmica La teca, de la qual n'és director.

Les dues entrevistes es poden escoltar tot seguit, en aquestos reproductors.

Entrevista a David Brull



Entrevista a Juanjo Roda


dimecres, 15 de febrer de 2012

La Biblioteca de la Taula del Sénia es presentarà a Benicarló

El president de la Fundació Rei Jaume I i la Mancomunitat Taula del Sénia, Marcelino Domingo i el director de la Biblioteca Taula del Sénia d'Onada Edicions, Miquel Àngel Pradilla es complauen a convidar-vos a l'acte de presentació de la Biblioteca Taula del Sénia (Onada Edicions), on intervindran:


Marcelino Domingo, president de la Fundació i la Mancomunitat
Miquel Àngel Pradilla, representant d'Onada Edicions
Alberto Moragrega i Manolo Andreu, impulsors dels tres llibres
Arturo Zaragozá, inspector de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana


Serà el proper dijous 23 de febrer de 2012 a les 19.30 al Mucbe - Centre Cultural Convent de Sant Francesc, ubicat al carrer de la Pau, 2, de Benicarló.

Els dolços i salats dels forns de Vinaròs, ressenyats per Vicent Sanz

L'autor de "La font de la salut" hi va dedicar passat mes de gener un article al receptari "Els dolços i els salats als forns de Vinaròs" al seu bloc Triticària. Per a Vicent Sanz, aquest llibre, com els altres de la col·lecció gastronòmica La Teca, "són un intent de preservació del receptari tradicional de la cuina del Baix Maestrat". Una cuina senzilla, de subsistència, i basada en els productes a l'abast de la mà, de l'horta i de la mar, i que a poc a poc cau en perill d'extinció.

El de Traiguera destaca la divisió de l'obra per motius estacionals: tardor-hivern i primavera-estiu, a causa de l'origen de la disponibilitat dels fruits segons l'època de l'any, i cita la llista de tipus de dolços i de salats proposats per dos forns vinarossencs, Ca Farga i Ca Massita.

En cada una d’aquestes seccions hi ha cócs salats i dolços, farinades, coques, galetes i pastissets, a més de delícies específiques com els rotllets d’aiguardents, els carquinyols, els crespells, els bunyols de vent, l’ensaïmada d’oli i les rosquilletes. La varietat dels cócs, salats i dolços resulta d’allò més suggeridora. Se’n pot destacar el cóc de tonyina, que és possiblement el que més es comercialitza d’entre els salats, i el de poma de l’agredolç, ambdós habituals en festes i reunions del bon temps. N’hi ha d’altres gastronòmicament prou més forts, característics de la tardor i l’hivern, com el de sardina de casco, o arengada, i el de borrego, que inclou llom fregit o bé frito, altrament dit tupina.

L'article complet de Vicent Sanz es pot llegir tot clicant ací.

dimarts, 14 de febrer de 2012

El nou concurs del Club de Fans de Muniatto

El Club de Fans de Muniatto no s'atura i ja va per la seua sisena convocatòria. Des del passat diumenge, ja es pot participar al nou concurs, el qual, com no pot ser d'altra manera, està relacionat amb els Carnestoltes.

En concret, per a prendre part tan soles cal disfressar-se i que el pare o la mare envie una fotografia a muniatto@telefonica.net, amb el número del club (si no sou socis del club de fans, podeu informar-vos com apuntar-se tot clicant ací).

Hi ha de temps fins el proper 15 de març, quan entre tots els participants s'hi sortejarà un exemplar del nou conte "El Halloween de Muniatto" i un xicotet kit bàsic de pallasso.

Ventafocs d'ahir, princesa d'avui. Pagès 2.0 parla de la cuina amb garrofa

De substitutiu de la xocolata a condiment de primer nivell en les cuines catalanes més reputades. El consum de garrofa, en la seua versió de farina torrada de polpa, ha guanyat rellevància dins els fogons i les llars, encara que ací, a casa nostra, on el garrofer forma part indestriable del paisatge mediterrani, no s'ha acabat de normalitzar el seu ús més enllà de menjar per a bestiar.

Canviar aquesta visió és un dels objectius del llibre "La pastisseria i la cuina de la garrofa", un receptari que busca usos quotidians i sorprenents amb aquesta farina. Hi ha participat la Fundació Alícia i un bon grapat de pastissers, cuiners i restauradors del territori, els quals han aportat des dels primers plats fins les postres.

El portal d'alimentació i productes nostrats Pagès 2.0 s'ha centrat en aquesta proposta en el seu article "Ventafocs d'ahir, princesa d'avui", on s'emmarca la recuperació de la garrofa dins el corrent vanguardista de gastrodiversitat ultralocal, o el que és el mateix, el retorn a l'hort i el prat de darrera de la casa.

Des de la seva seu a Sant Fruitós de Bages, els cuiners d’Alícia han agafat la garrofa, les receptes existents, i n’han explorat totes les possibilitats: en dolç (les versions més conegudes), però també en salat. Pans, pastissos, gelats, textures, guisats, begudes, dolços es descriuen en un llibre de més de 20 receptes i propostes, moltes inèdites i sorprenents.

A Pagès 2.0 també hi indiquen els diversos valors que de la garrofa. El més conegut és com alternativa saludable al cacau. Però també és útil per a que els celíacs tinguen més possibilitats gustatives.

És a dir, la farina de garrofa (obtinguda al moldre la polpa torrada) es converteix en un condiment “especiador” que aporta nous gustos i aromes. Al mateix temps, i això ja fa anys que ho saben i ho destaquen els productors d’aliments “naturals”, el comensal també es beneficia de les seves múltiples i lloades propietats nutricionals.

El complet article sobre la garrofa i el garrofer es pot llegir tot clicant ací.

dilluns, 13 de febrer de 2012

El "Vitis vinifera cataloniae" es va presentar a València

Passat divendres 3 de febrer, l'Octubre Centre de Cultura Contemporània va acollir la presentació del llibre "Vitis vinifera cataloniae. Relats eròtics per a amants del vi", de Vicent Palatsí.

Com en altres presentacions d'aquesta obra, l'acte va estar acompanyat d'un tast de vins de les nostres comarques, en aquest cas, de la D.O. València i de la D.O. Utiel-Requena, coordinat per Avel·lí G. Mateu, de l'Associació Enològica de Castelló. Per la seua banda, Emili Payà va exercir de presentador.



Fotografies de Prats i Camps.

Vigència de Vicent Andrés Estellés. Article de Joan Garí

Estellés continua ben present entre nosaltres. Aquesta és l'opinió que hi manté l'escriptor i crític Joan Garí (Borriana, 1965) en l'article "Vigència de Vicent Andrés Estellés", publicat a la revista El Temps i al seu bloc "Ofici de lector". Per a l'autor d'"Història d'Amèrica", la celebració dels diversos Sopars Estellés arreu del territori i el coneixement dels seus versos són aclaridores mostres d'aquesta vigència, a la qual s'hi suma el llibre "Ara, Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarló", un estudi sobre l'obra i la figura del de Burjassot a càrrec de Francesc Delcastillo, Carme Alonso, Pepa Àlvarez i Òscar Coll, amb la música de Ximo Caffarena a dotze conegudes composicions estellesianes.

Garí compara aquesta perdurabilitat del poeta "contrasta amb el desmenjat oblit amb què s’ha subsumit Joan Fuster", just en un any, el 2012, en el qual els dos homenots hi són protagonistes de celebracions i efemèrides (Estellés, Escriptor de l'Any de l'AVL i Fuster, el cinquantenari de "Nosaltres els valencians" i "El País Valenciano").

"Un conjunt d’autors recorden i celebren, de Benicarló estant, els versos del més poderós dels nostres poetes moderns. Aquell a qui Joan Fuster va proclamar el millor versaire valencià després d’Ausiàs Marc. I era un rètol plenament merescut, no cal dir-ho."

Quant a l'"Ara, Estellés", el de Borriana s'hi fixa en el paper que han jugat diversos col·laboradors, especialment el music Pau Alabajos. Del de Torrent apunta que el seu estil pareix, en primera instància, no convergir amb la imatge més coneguda de l'Estellés popular. "Però és una no correspondència falsa. En realitat, el cantautor de Torrent té qualitats suficients per a enllaçar amb els corrents subterranis estellesians".

L'article sencer de Joan Garí es pot llegir tot clicant ací.

divendres, 10 de febrer de 2012

Novetat editorial: La cuina del Delta de l'Ebre


El llibre es presentarà el proper divendres 2 de març, a les 20 hores, al Sindicat de La Cava. En unes setmanes, estàra disponible als punts de venda i a onadaedicions.com

La cuina del Delta de l’Ebre no és només un receptari dels plats elaborats en cadascuna de les cases de les autores, totes elles membres de l’Associació Local de la Dona de la Cava, sinó que és un recull d’alguns dels plats que amb petites variacions i formes es cuinen en tot l’àmbit territorial del Delta.

Tanmateix, aquest treball tan meritori pretén anar més enllà i retratar, alhora, un temps i un lloc concret. Com és sabut, la cuina no s’associa únicament a uns ingredients —en el cas que ens ocupa abundants, diversos i excel·lents— barrejats i elaborats amb més o menys encert, sinó que, com deia Josep Pla, és “el paisatge posat a la cassola”; i el paisatge a la vegada esdevé una amalgama de factors naturals modelats i transformats per l’acció dels pobles. Cadascun dels ingredients emprats té darrere un sistema de producció o de recol·lecció, una manera de fer, unes vivències comunes, una història de la gent, de la societat on es produeix.

D’aquesta manera, el patrimoni gastronòmic constitueix un dels indicadors identitaris més precisos de les col·lectivitats. Et convidem, doncs, a iniciar un viatge culinari per una terra tan extraordinària com sovint oblidada.

"El laberint de Manel Alonso". Article de Francesc Viadel

Com un Teseu literari. Així pinta a Manel Alonso l'escriptor, periodista i crític Francesc Viadel en un article al seu bloc. El d'Algemesí recòrre al mite clàssic del Minotaure per posar sobre la taula el paper literari de l'autor de "Els somriures de la pena" o "Si em parles del desig", entre d'altres obres.

Precisament, Viadel es fixa en la primera d'aquestes obres esmentades, uns "bocins de realitat amarga". Els contes agredolços situats a Pouet (reflexe d'un Puçol qualificat del mateix laberint del Minotaure a l'article) mostren la vessant amarga -però també màgica- d'un passat dia a dia.

Com un heroic proletari dels mots, sembla no conèixer cap altre camí que el del seu ofici. El seu món, la seva lletra, és lletra verídica. El laberint el nodreix, li dóna tot allò que necessita, li escup històries. Alonso resta immòbil, dempeus, a la porta de casa i, destrament, les captura una a una, i les reclou a les seves gàbies de paper.

L'article sencer de Francesc Viadel es pot llegir tot clicant ací.

dijous, 9 de febrer de 2012

EL "Vitis vinifera cataloniae", al bloc del programa 'Sota terra'

El programa d'història i arqueologia de Televisió de Catalunya "Sota terra", disposa d'un bloc propi on els redactors i redactores de l'espai tracten diversos temes relacionats amb el que s'ha pogut veure en pantalla, aclarir dubtes, aprofundir en alguns aspectes. En un dels darrers articles, el bloc, que rep el nom de "Sobre terra", recòrre la rica trajectòria vinícola a Catalunya, des del vi que es bevia a les províncies romanes fins als nostres dies.

Arribats a un punt, el text recorda el vincle que des de l'antiguitat s'ha establert entre el vi i l'erotisme, una forta parella encapçalada per deïtats com Bacus o Dionís. En aquest sentit, el bloc esmenta el "Vitis vinifera cataloniae", els relats eròtics per a amants del vi:

El vi i l’amor sempre han estat bons companys. Aquesta màxima la coneixien prou bé els antics grecs, ja que Dionís (conegut pels romans com a Bacus) era, alhora, el déu del vi i també de les passions desfermades. Però aquest vincle era vàlid tant a l’antiguitat com avui dia. Per això, l’escriptor valencià Vicenç Palatsí ha reunit a “Vitis vinifera cataloniae. Relats eròtics per a amants del vi” una sèrie de contes propis on l’estima del vi i els cossos van sempre agafades de la mà.

El complet article sobre la història del vi a les nostres terres es pot llegir tot clicant ací.

Les set narracions curtes de Joan Andrés Sorribes

Escriptors Valencians TV dedica un vídeo a Joan Andrés Sorribes, autor de "Set narracions curtes per a una setmana llarga". L'escriptor castellonenc ens fa cinc cèntims del seu llibre de relats curts, amb el qual hi va guanyar el Premi Vila d'Almassora.


dimecres, 8 de febrer de 2012

La cuina de la garrofa, per Juanjo Roda

Després de les intervencions de Xavier Cort i de Jaume Biarnés, el tercer a intervindre a la presentació de "La pastisseria i la cuina de la garrofa" a la Fundació Alícia hi va ser el cuiner Juanjo Roda. El de Vinaròs va parlar tant del paper de la garrofa en la nostra societat com dels objectius de la col·lecció de llibres gastronòmics La teca, del qual en forma part aquest volum.


"Altres encàrrecs de Miquelet". Pròximament, nous contes ampostins

Onada Edicions publicarà les noves aventures d'en Miquelet, el xiquet que ens ajuda a descobrir la ciutat d'Amposta. Fa un any, sortia al carrer "Els encàrrecs de Miquelet", escrit per Jesús Serrano i amb il·lustracions de Jordi Alfonso (autor dels dibuixos de "La nana de Sara"); es tractava d'un conte infantil que pretenia transmetre a la canalla com era la capital montsianenca a principis del segle XX, combinant les aventures del personatge amb imatges d'època.


L'èxit de la proposta ha motivat que els autors hagen continuat treballant en un segon volum, que rebrà el nom de "Altres encàrrecs de Miquelet", que arribarà en breu a les llibreries. Aquest conte, a més a més, s'emmarca en l'aposta que des d'Onada s'està realitzant per la literatura infantil feta a les nostres comarques, tal i com es va dur a terme el passat 2011 amb la publicació dels retallables "Pinta, retalla i juga!", cinc noves Contalles de Muniatto i dues d'Alba, així com la ja esmentada "La nana de Sara".

dimarts, 7 de febrer de 2012

Miquel Àngel Pradilla parla de la salut del català a Catalunya Ràdio

El sociolingüista de Rossell ha posat sobre la taula quina és la situació actual del català al llarg i ample dels diversos territoris on és parlada. Ho ha fet als micròfons del programa La tribu de Catalunya Ràdio, que dirigeix Tatiana Sisquella. Es pot escoltar la intervenció del director de la Xarxa Cruscat d'investigació sociolingüística tot seguit.



Miquel Àngel Pradilla dirigeix la Xarxa Cruscat del 2009. Professor del Departament de Filologia Catalana a la Universitat Rovira i Virgili, ha publicat nombrosos articles sobre temes relacionats amb la lingüística catalana. Entre els seus llibres publicats, s'hi poden destacar "El laberint valencià", "La tribu valenciana" i "De política i planificació lingüística".

dilluns, 6 de febrer de 2012

La cuina de la garrofa, per Jaume Biarnés (Fundació Alícia)

Una nova intervenció que hi va tindre lloc a l'acte de presentació de "La pastisseria i la cuina de la garrofa" a la Fundació Alícia. En aquest, hi és un dels investigadors del centre de Sant Fruitós de Bages, en Jaume Biarnés, qui exposa les propietats de la garrofa.


Arribem al nostre tuit número 1.000, i ho celebrem amb un concurs

Ja s'ha tancat el termini. Gràcies als qui heu participat! En breu, farem el sorteig i ens posarem en contacte amb el guanyador/a.

A poc a poc, @onadaedicions, el nostre compte a Twitter, ha anat creixent fins arribar el miler de missatges, una fita que consolida l'ús d'aquesta eina per unir les nostres obres amb la nostra comunitat d'autors/res, lectors/res, periodistes, blocaires, entitats i associacions...

Per aquest motiu, volem celebrar aquest tuit número 1.000 amb un reconeixement cap els que dia a dia ens van seguint i escoltant, tant pel Twitter com pel Facebook o aquest mateix bloc de premsa.

Sortegem un exemplar del llibre "El magma silenciós" (Vicent Pallarés, Manel Garcia Grau, 2011) entre totes aquelles persones que tuitegen aquest post del bloc, i ens ho facen saber amb un missatge intern, un correu electrònic o una citació en el propi tuit. El termini està obert fins que des d'@onadaedicions arribem a sumar el tuit número 1.050.

Imatge del bàner: http://kondinero.com/Blog2/wp-content/uploads/2011/05/Twitter-bird.jpg

divendres, 3 de febrer de 2012

La garrofa, de l'arbre a la taula. Xavier Cort explica la comercialització d'aquest producte



En aquest vídeo es pot veure la intervenció de Xavier Cort a la Fundació Alícia, dins de la presentació de "La pastisseria i la cuina de la garrofa". El responsable de Comercial Garrofa SCCL fa una acurada i didàctica descripció de tot el procés d'aquest producte ben mediterrani, des de l'arbre fins la taula.

Presentació als mitjans de comunicació dels Annals del monestir i convent de Benifassà


Ahir, a Benicarló, es va presentar als mitjans de comunicació la nova publicació "Els annals del monestir i convent de Benifassà, por Joaquín Chavalera", editat per Onada dins la col·lecció Biblioteca Taula del Sénia. Hi van intervindre en Marcelino Domingo, president de la Fundació Rei Jaume I i batlle de Benicarló, Jaume Antich, gerent de la Mancomunitat de la Taula del Sénia i Miquel Àngel Pradilla, representant d'Onada Edicions.

Imatge: Mancomunitat Taula del Sénia

dijous, 2 de febrer de 2012

Un receptari per a una nova cultura de la garrofa

Recuperar i promocionar el consum de garrofa. Eixe és l'objectiu que s'han proposat des de diversos estaments agraris i gastronòmics de Catalunya per tal de potenciar i dignificar el seu consum i posar-li el capell de no ser un succedani de la xocolata en temps de carestia. Un dels instruments amb els quals es vol assolir eixa fita és un llibre publicat aquest gener, un receptari que sota el títol de "La pastisseria i la cuina de la garrofa" incorpora 27 propostes culinàries, algunes d'elles ben sorprenents, com un croissant de garrofa o uns cargols amb salsa de garrofa.

La meitat d'aquestes receptes provenen de la Fundació Alícia, l'institut d'investigacions gastronòmiques auspiciat per Ferran Adrià. A les seues instal·lacions, ubicades en un bucòlic entorn natural de Sant Fruitós de Bages, s'hi va presentar l'obra passat divendres. Toni Massanés, director de la Fundació, va marcar d'entrada el que es busca amb el llibre: revitalitzar aquest producte ben nostrat i alleugerir-lo de la mala fama. Un altre investigador d'Alícia, en Jaume Biarnés, va detallar que és un publicació coral, i per això, es va optar per treballar amb aquells cuiners, pastissers i restauradors que duen anys compromesos amb el producte. Per a Biarnés, ara cal veure la garrofa no com un substitutiu, sinó com un condiment per a tota mena de plats.


Jaume Biarnés (Fundació Alícia): "La garrofa és la ventafocs dels productes locals, i el llibre serveix per vestir-la de princesa".

La part tècnica de la presentació la va posar en Xavier Cort, de Comercial Garrofa, empresa cooperativa dedicada a comercialitzar la garrofa provinent de 21 cooperatives agrícoles del Camp, el Penedés i les Terres de l’Ebre, unes comarques que anualment produeixen entre 20.000 i 30.000 tones de garrofa, el 10% de la producció mundial, majoritàriament destinades a consum animal. Cort va exposar que a "La pastisseria i la cuina de la garrofa" s'ha treballat amb el que es coneix com farina de garrofa torrada, això és, el que s'obté de triturar i torrar el trossejat, la polpa del fruit. "És un producte que destaca perquè té un alt contingut en sucres naturals, amb percentatges que poden anar del 35% al 45%, aporta fibra, aporta molt de calci, té absència d'excitants, baix contingut en sodi i sobretot destaca pel sabor que pot aportar als aliments", apunta el representant de Comercial Garrofa.

Per a Xavier Cort, des dels productors de garrofa es confia que amb aquesta obra "es done a conèixer el producte entre el públic per poder-lo situar al lloc gastronòmic que es mereix dins la nostra cuina, i que tot això comporti que la garrofa tinga un major valor".

Per la seua banda, el cuiner Juanjo Roda, a la vegada director de la col·lecció gastronòmica d'Onada Edicions, va reblar el clau en la necessitat de revaloritzar un producte tan proper com és la garrofa. El de Vinaròs va assenyalar que és un llibre pràctic, ideal per adquirir junt una bosseta de farina de garrofa torrada i anar provant a la llar les receptes de la Fundació Alícia i la desena de cuiners que hi participen.

Imatge: Marc Prades / Mira que bo

"Set narracions curtes per a una setmana llarga", ressenyat per Jesús Tibau

El reconegut blocaire i presentador Jesús Tibau ha comentat el llibre de contes del castellonenc Joan Andrés Sorribes, amb el qual hi va guanyar el Vila d'Almassora. El responsable de "Tens un racó dalt del món" apunta una influència d'un dels contistes més rellevants, en Pere Calders, pel que fa al tractament literari dels temes més quotidians introduint aspectes propis de la fantasia, la màgia o el surrealisme.

Aquesta mena de joc, que fa molt amena la lectura, serveis per a plantejar temes tan antics i transcendentals com la pròpia identitat, el valor dels nostres ideals o els desitjos més amagats.

La ressenya sencera, que compta amb un comentari del propi autor del llibre, és pot llegir tot clicant ací.

dimecres, 1 de febrer de 2012

El "Vitis vinifera cataloniae" es presenta aquest divendres a València


L'Octubre Centre de Cultura Contemporània i Onada Edicions us conviden a la presentació del llibre 'Vitis vinifera Cataloniae', de Vicent Palatsí.

Tindrà lloc el proper divendres 3 de febrer de 2012, a les 19 hores, a l'Octubre (c/ Sant Ferran, 12 - València)

Hi intervindran:

  • Vicent Palatsí (autor).
  • Joan Oleaque, periodista i professor a la Universitat Internacional Valenciana (VIU) (presentador de l'acte).
  • Avel·lí G. Mateu, membre de l'Associació Enològica de Castelló (direcció del tast).

Raimond Aguiló, el poeta que apareix cada vint anys

Una de les novetats que ens arribarà aquesta primavera és el poemari "Kalenda d'hivern", amb el qual l'autor de Falset va guanyar l'Antoni Matutano d'Almassora fa unes setmanes. Un guardó que se suma a un bon grapat que ha assolit aquest poeta, qui estarà aquesta nit al programa "Tens un racó dalt del món", presentat per Jesús Tibau a Canal 21 de les Terres de l'Ebre. Serà a les 21.30 hores, amb posteriors redifusions.

En el programa podrem conèixer de primera mà la visió literària de Raimond Aguiló (Falset, 1950), qui ha tornat -i per la porta gran- després de dues dècades de silenci a les prestatgeries. Per a ls seua primera obra ens hem de remuntar a 1971, quan publica "Petits poemes". 16 anys després hi vindria la segona, "Cruïlla de poemes", el primer dels tres llibres editats en el període 1987-1989. Poemaris guardonats amb reconeixements com el Vila de Mont-roig o el Ventura Gassol de la Selva del Camp, aquest darrer per "Memòria urgent", poemari que no s'editaria fins el 2010, 22 anys després.

Aquest retorn obri les portes d'una nova etapa de la literatura d'Aguiló, amb un intens 2011: hi publica dos poemaris, "La roca roja" i "Les cartes marcades", i hi apareix a l'antologia "Poesia a la frontera". Unes creacions que compten amb el vist-i-plau de la crítica. Hi aconsegueix el Marià Manent de Premià de Dalt, els Jocs Florals de Camp d'en Grassot i el 9 d'Octubre de Sant Vicent de Raspeig, entre d'altres. Una llista que es tanca, per ara, amb el Vila d'Almassora.

Imatge: http://jmtibau.blogspot.com/2012/01/raimond-aguilo-tens-un-raco-dalt-del.html

El més consultat a Onadaedicions.com durant gener

Acabat ja el mes de gener, fem una vista enrere al que més s'ha consultat a la web d'Onadaedicions.com en aquestos primers 31 dies d'enguany.

FICCIÓ

1. Vitis vinifera cataloniae. Els contes eno-eròtics de Vicent Palatsí comencen el 2012 al capdavant de la llistat de les obres de ficció. Des de les seues primeres presentacions, allà per la tardor, el llibre ha esdevingut un dels títols més demanats quant a novetats en literatura valenciana. Presentacions que no acaben: el divendres, despús-demà, Palatsí parlarà del "Vitis vinifera cataloniae" a l'edifici Octubre de València.

2. Set narracions curtes per a una setmana llarga. El segon lloc també és per a un llibre de contes curts. Tot i que ja es compleixen dos anys des que es publicara aquesta obra de Joan Andrés Sorribes, continua vigent i desperant l'interés dels lectors. Premiat amb el Vila d'Almassora.

3. La nana de Sara. La primera obra dirigida al públic infantil va ser també la primera que es va presentar en aquest 2012, res més encetar-se l'any a Tortosa. Un conte de bressol il·lustrat creat per Josep Maria Franquet, amb els dibuixos de Jordi Alfonso, amb el qual els més menuts fan volar la imaginació.

4. Diàlegs de Dalt i de Baix. No és freqüent que un text dramàtic estiga en les posicions punteres d'aquesta mena d'escalafons, però l'obra d'Orland Verdú demostra que el teatre és un gènere per interpretar i per llegir. El de Petrer proposa quatre situacions en les quals els protagonistes tracten dels grans temes: l'amor, la guerra, la felicitat i el destí. És el darrer guanyador del Ciutat de Sagunt - Pepe Alba de Teatre.

5. Contes d'estiu. De nou, un altre llibre de narrativa curta, i en aquest cas, una obra que ha demostrat saber envellir. Publicada al 2004 i amb el Premi Alambor com aval, va ser el primer volum de la col·lecció Narratives i la primera col·laboració de Joan-Baptista Campos i Onada, que es va repetir l'any passat amb "El regal en la mirada".

NO FICCIÓ

1. La pastisseria i la cuina de la garrofa. Arribar i moldre. El receptari dut a terme per la Fundació Alícia i nombrosos cuiners i pastissers s'ha convertit en un dels llibres del moment des de la seua publicació, fa dues setmanes. Recén mostrat en públic a les instal·lacions de la Fundació, l'obra és una ferma aposta per revitalitzar i promocionar un producte ben nostrat, la garrofa, tractat injustament com a succedani.

2. La vida tortosina. Volum I. Un altre éxit. El complet treball de Quimo Panisello al voltant de les entitats, comerços i personatges de la Tortosa quotidiana del segle XX ha estat un dels regals més sol·licitats les passades festes nadalenques. Amb aquesta gran acollida es rebrà el segon volum de "La vida tortosina", previst per a l'entrada de la primavera.

3. Els annals del monestir i convent de Benifassà, por Joaquín Chavalera. L'altra novetat que ens deixa aquest mes de gener completa als anteriors annals, els de Joan Miquel Gisbert i publicats al 2010. Chavalera, abat i arxiver de Benifassà a inicis del XIX, relata els fets del monestir durant quasi tres segles. Aquesta edició presenta la transcripció de l'original, enriquit amb textos introductoris i de contextualització i fotografies antigues i actuals d'un dels recintes més històrics de les nostres comarques.

4. Ara, Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarló. Vicent Andrés Estellés, burjassotí universal, és l'Escriptor de l'Any 2012, segons la iniciativa presa des de les institucions culturals valencianes. I aquesta obra, tot i el seu títol local, és un dels estudis més originals per apropar-se a la vida i l'obra de l'autor del "Llibre de meravelles". Francesc Delcastillo, Carme Alonso, Pepa Àlvarez i Òscar Coll, junt al treball de Ximo Caffarena en el cançoner han dut a terme aquest material dirigit especialment a treballar-lo a les aules.

5. Piedra sobre piedra. Las casetas de la Iglesuela del Cid. Tanca la llista de no-ficció aquest estudi sobre l'arquitectura de la pedra seca a la localitat de l'Anglesola, una acollidora vila del Maestrazgo aragonés de la qual n'és un gran coneixedor Carlos Julián Rochela, autor de l'obra. Les "casetas", construccions agràries que donen forma al paisatge, són les protagonistes d'un llibre que entremescla tècnica, història i tradició.