Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres
més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el
passat mes de febrer.
FICCIÓ
1. Vitis vinifera cataloniae. Els relats eròtics per a amants del vi que ens porta l'autor castellonenc Vicent Palatsí van camí d'esdevindre un veritable clàssic contemporani de les lletres valencianes. Publicat allà per l'estiu del 2011, cada cop més gent descobreix aquestos contes que entremesclen l'erotisme amb el coneixement dels vins de les nostres terres. També hi ajuden les preparades presentacions que Palatsí du a terme, com fou el passat 14 de febrer a Benicàssim, on els assistents i assistentes gaudeixen de literatura i, és clar, un tast dels millors vins fets a casa.
4. Viatge al país de Tombatossals. La ciutat de Castelló és a punt de començar les seues festes de la Magdalena, i res millor per celebrar-ho que acompanyats de la darrera obra al voltant del seu personatge més conegut, en Tombatossals, qui va donar al rei Barbut un autèntic regne, que avui en dia és el terme castellonenc. Josep Pascual Tirado va escriure aquesta epopeia a la dècada dels 30, un clàssic de la literatura valenciana, que ara ha estat adaptada per Vicent Pitarch i il·lustrada per Joan Montañés, Xipell, amb la intenció de difondre la llegenda entre els més menuts.
5. Cantaments. La poesia tanca la llista de ficció, i ho fa amb el que va ser el debut literari d'Ivan Brull, un jove poeta valencià que va guanyar el Premi Ciutat de Sagunt del 2010 amb aquesta obra, que explora grans temes com la família, l'amor o el temps. Un poemari que s'ha vist l'interés revifat a causa de la recent publicació del nou llibres de Brull, Guia de perduts, també saludat com un bon representant de la poesia contemporànea feta ací.

2. L'estirp de la sang reial. Quan un llibre juvenil com aquest es col·loca com un dels més consultats, sovint és que ha estat recomanat com a lectura escolar. Precisament, la història que ens porta el bocassí Pep Castellano s'està convertint en un habitual de les aules del nord valencià, ja que combina un relat trepidant que enganxa el lector amb uns escenaris propis i reconeguts de les comarques del Maestrat. Un d'aquestos escenaris, justament, ha tingut lloc aquest mateix mes de febrer: el Carnaval de Vinaròs.
3. Set narracions curtes per a una setmana llarga. De tant en tant hi assoma el nas aquest recull de contes de Joan Andrés Sorribes, guanyador
del Vila d'Almassora 2010, senyal que tot i el pas del temps, no hi perd la vigència. És tracta d'un llibre amè, que permet alternar els relats i reprendre'ls segons la disponibilitat del lector.

4. Viatge al país de Tombatossals. La ciutat de Castelló és a punt de començar les seues festes de la Magdalena, i res millor per celebrar-ho que acompanyats de la darrera obra al voltant del seu personatge més conegut, en Tombatossals, qui va donar al rei Barbut un autèntic regne, que avui en dia és el terme castellonenc. Josep Pascual Tirado va escriure aquesta epopeia a la dècada dels 30, un clàssic de la literatura valenciana, que ara ha estat adaptada per Vicent Pitarch i il·lustrada per Joan Montañés, Xipell, amb la intenció de difondre la llegenda entre els més menuts.
5. Cantaments. La poesia tanca la llista de ficció, i ho fa amb el que va ser el debut literari d'Ivan Brull, un jove poeta valencià que va guanyar el Premi Ciutat de Sagunt del 2010 amb aquesta obra, que explora grans temes com la família, l'amor o el temps. Un poemari que s'ha vist l'interés revifat a causa de la recent publicació del nou llibres de Brull, Guia de perduts, també saludat com un bon representant de la poesia contemporànea feta ací.
NO FICCIÓ
1. La cuina de la carxofa de Benicarló. El mes de febrer és un mes carxofaire, i en aquest sentit, les propostes culinàries de l'Agrupació de Restaurants de Benicarló han estat d'allò més temptadores. L'obra, primera novetat d'enguany, ja s'ha col·locat al més alt de l'escalafó, gràcies també a l'impacte de blocs temàtics que s'han fixat en el llibre, com és el cas de Cuina Cinc, que vam ressenyar en aquest mateix bloc. Receptes de tota mena per a traure-li tot el partit a un carxofa amb Denominació d'Origen.


4. La cocina de la alcachofa de Benicarló. No assoleix les xifres del seu germà valencià, però la versió en castellà del receptari de la carxofa de Benicarló tampoc es queda enrere i entra de nou a la llista de no-ficció. L'obra és idèntica, i de fet, es va presentar el mateix dia i parteix del mateix grup de cuiners de l'Agrupació de Restaurants de Benicarló. La idea, passa, doncs, per internacionalitzar un dels productes del nostre camp.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada