III Dia de la Poesia Catalana en Internet
Per últim, el quart poema que compartim en aquesta jornada de Poesia Catalana en Internet és d'un altre poeta valencià, Ivan Brull Pons. "Cantaments" va ser el seu debut literari, i ho va ser de la millor manera, amb el Premi Bru i Vidal Ciutat de Sagunt de Poesia 2010, un dels guardons poètics més destacats de les nostres lletres.
Brull és una de les noves veus poètiques en valencià, i d'aquesta manera, avui en aquest bloc de Premsa us hem volgut oferir una mostra que abasta tres generacions de poetes i dos espais geogràfics (l'Ebre amb Vergés i Igual, València amb Arinyó i Brull).
Fotografia
Mentre escalfava l’aigua del cafè
pensava que els poemes
no són més que una curta biografia
d’algun súcub lingüístic.
(A la vesprada havia estat llegint
algunes coses meues
i no hi havia forma de trobar-me.)
Ara, però,
parcialment ensucrat i calent
l’estómac, descansant en el sofà,
veig les fotografies de tota la família.
El pobre cosí Víctor,
que tenia dos anys quan va morir.
La mare preparava el llit plegable
quan els oncles, de sobte,
tornaven de La Fe. Tornaven de La Fe
però vivien a Xàbia.
El pare de mon pare, que va morir tan jove
que va deixar un xiquet al front de la família.
La foto encara el guarda amb la corbella
en una mà i en l’altra
les cues d’unes rates de marjal.
Les cosines bessones i més oncles,
més cosins, més amics… I la diàspora:
cars són de veure.
I l’àvia que porta
aquella tela verda que compràrem
un dia de mercat a Dènia.
Prompte seria la comunió
de la meua germana…
Deixem-ho estar ací,
l’aparador no sap
el pes de les històries
que mansament suporta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada