Una fusió de ciència i poesia. Així defineix el poemari "Love is" Manel Rodríguez-Castelló a la ressenya que li ha dedicat i que apareix publicada a la revista Saó i al blog La pedra i el marge. El castellonenc Antoni Albalat va guanyar el darrer Ciutat de Sagunt de Poesia amb aquesta obra que es composa de tres parts. A la primera, titulada com el llibre, l'amor i la mort són les protagonistes. A la segona, "Hang", es deixa pas a reflexions personals en el món de la natura i els insectes. I la tercera, "Love is als ulls", la paraula deixa pas a la imatge.
Amb tot, em fa l'efecte que Love is incorpora uns matisos interessants,
qui sap si uns paisatges nous per al camí que sempre s'enceta, que
potser fins ara ocupaven un lloc més discret en la seua producció.
L'amor que obri el títol, vitalista, carnal, arrauxat però també de tant
en tant tocat per la melangia de l'absència, i la mirada, serena però
emprenyada, sobre la mort, han elevat la tensió poètica d'un Albalat
que, tanmateix, no perd mai l'alegria ni les ganes de v/riure, un
vitalisme rebel, diríem, ben meritori, perquè no deriva només del propi
tarannà sinó del convenciment intel·lectual, d'un meditat projecte de
vida que brolla tothora entre els poemes.
Podeu llegir la ressenya "On el desig mossega" sencera de Manel Rodríguez-Castelló tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada