
En una ressenya publicada al seu blog, Ricard Garcia apunta la capacitat de l'autor de l'Alcúdia per observar del que passa al seu voltant i abocar-se a les profunditats de l'ésser humà, de "les emocions que vivim portes endins". A més a més, destaca el to i l'estil emprat pel poeta, qui defuig el "sentimentalisme tou" que pot comportar unes composicions de temàtica amorosa i, per contra, dóna "imatges d’una claredat i concisió que no necessiten cap mena d’aclariment".
Per tant no és gens estrany que l’autor de La fràgil arquitectura dels teus gestos no només descrigui el que sent amb belles i suggeridores imatges, com quan per referir-se al pas tediós de les hores dominicals evoca una roda de cavallets que gira i fa pujar i baixar les hores amb una certa parsimònia; sinó que a més es fa –i ens fa- un munt de preguntes i de reflexions sobre el dolor de viure, la mudança dels sentiments i el pas del temps -la vida en trànsit diu el poeta-, la fragilitat de l’home, i, fins i tot, la mort en forma d’orfandat, és a dir, la mort vista des de l’òptica d’aquell que queda sol sense remei.
Podeu llegir la ressenya sencera de Ricard García López tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada